ASTROLOGIA PSICOLÒGICA . Cristina Alvarez

RITUAL DE CAP D’ANY: VISUALITZACIÓ PONT AL 2012

2011-12-30T16:46:00.002+01:00

Solem creure que la paraula ritual sempre té connotacions esotèriques i no té perquè ser així. Un ritual pot ser un acte o un desig en el qual hi dipositem una intenció i en fer-ho, estem potenciant la intenció i estem creant espai, dins de la nostra consciència (el més important) i fora en el nostre entorn, per a fer-ho possible. Per tant, quin millor moment que abans del cap d’any, on tots estem carregats de bones intencions i de ganes de desfer-nos d’hàbits i patrons que ja no volem, per a fer un ritual d’aquest tipus. El podeu fer des del dia 31 de desembre fins a la nit de Reis.

El ritual que us proposo és una visualització i es diu PONT AL 2012. És molt senzilla.

Us asseieu en una cadira, amb els peus tocant a terra, les mans sobre els genolls i l’esquena dreta. Heu d’estar relaxats. Tanqueu els ulls i respireu dos o tres vegades amb tranquil·litat. Quan estigueu còmodes, US IMAGINEU UNA POSTA DE SOL. El sol encara no s’ha post i el cel comença a enfosquir-se amb aquells colors tan brillants. La Lluna ja treu el cap per l’altre horitzó, i comencen a aparèixer els primers estels. Veieu el sol rodó i perfecte sobre l’horitzó i us hi acosteu. Veieu que té una porta i l’obriu. Entreu dins i hi trobeu una cambra amb una llar de foc. Al davant de la llar de foc un seient, amb un tros de paper i una ploma. Us asseieu i mireu les flames de la llar de foc. Són vermelles i violetes. Agafeu el paper i la ploma i anoteu tres coses que vulgueu canviar de la vostra vida. Poden ser hàbits, pors o complexos que us fan sentir malament, que us baixen l’autoestima o que no us són beneficiosos. Un cop els hagueu anotat al paper, agafeu el paper amb els dits i el cremeu a la llar de foc. Mentre es crema, aneu sentint com aquestes tres coses es fan desfent i van desapareixent.

Ara torneu a sortir per la mateixa porta i veieu que el sol ja s’ha post. Hi ha una nit negre i esplendorosa. Els estels brillen més que mai i la Via Làctia dibuixa un camí blanc i sedós en el fons del cel. Poc a poc es va trencant el negre de la nit i per l’est comença a veure’s la claror de l’albada. Lentament EL SOL VA NAIXENT i us espereu a que hagi sortit del tot. Encara el podeu mirar sense que us enlluerni i veieu que també té una porta. Us hi acosteu i l’obriu. A dins hi ha també una altra estança. Ara és diferent. És de cristall i tot té un color irisat i lluminós. Al centre de l’estança hi ha una piràmide de cristall irisat i al costat un paper i una ploma. Ara anoteu tres coses, desitjos o intencions que vulgueu acomplir el 2012, que siguin beneficioses per a vosaltres i per als altres, i col·loqueu el paper sota de la piràmide. Veureu que de la piràmide comencen a sortir raigs suaus de tots colors, escampant els vostres desitjos o intencions per l’habitació, projectant-los cap al futur i omplint-los d’energia, de llum i d’amor. QUÈ SENTIU? ON HO SENTIU? RECORDEU-HO.

Sortiu de la cambra i observeu com el Sol poc a poc es va enlairant i va il·luminant-ho tot, creant escalfor, llum i vida. Poc a poc, aneu movent les mans i les cames i lentament obriu els ulls. REVIVIU QUÈ HEU SENTIT I ON HO HEU SENTIT.

Cada cop que perdeu la força, l’esperança, la fe o la voluntat per fer possibles les tres coses que heu demanat, torneu a la cambra de la piràmide i contempleu com els raigs de colors projecten els vostres desitjos i torneu a sentir l’emoció que vau sentir durant la visualització.

Espero que us hagi agradat i us desitjo el millor pel 2012!!!

TALLER D'AUTOCONEIXEMENT A TRAVÉS DE L'ASTROLOGIA PSICOLÒGICA

2011-08-19T01:58:00.005+02:00

Benvolgudes i benvolguts,

Per a tots els que estigueu interessats a aprofundir en el VOSTRE AUTOCONEIXEMENT I A LIDERAR DE MANERA MÉS CONSCIENT I PRO-ACTIVA LA VOSTRA VIDA, us informo que AQUEST PROPER MES D’OCTUBRE DE 2011 INICIO UN CURS D’AUTOCONEIXEMENT A TRAVÉS DE L’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA, A L’ESTANY (Bages).

QUÈ ÉS L’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA I PER A QUÈ SERVEIX? QUINES APLICACIONS PRÀCTIQUES TINDRÀ EL CURS?
En breus paraules podríem dir que l’astrologia psicològica és un llenguatge simbòlic que ens ajuda a conèixer-nos més a fons, a descobrir i a entendre quines pautes psicològiques, mentals, emocionals i físiques utilitzem. També ens permet descobrir quines d’aquestes pautes no són constructives o beneficioses i com les podem canviar. Ens parla de les nostres pors i bloqueigs i ens descriu quins potencials tenim per a superar-los, alhora que ens ajuda a descobrir potencials amagats que mai ens hauríem atrevit a desenvolupar.

PUC APUNTAR-M’HI, ENCARA QUE NO TINGUI CONEIXEMENTS PREVIS?
Sí, perquè l’objectiu bàsic és l’autoconeixement i començarem a treballar amb l’astrologia psicològica des dels conceptes més bàsics i anirem aprofundint poc a poc.

I SI JA TINC CONEIXEMENTS D’ASTROLOGIA, M’AVORRIRÉ?
Segur que no, perquè encara que comencem des de la base, el plantejament dels conceptes serà profund i molt pràctic, ja que treballarem amb les nostres cartes astrals des del primer moment. Començar altra cop des dels inicis ens permet fer una lectura més madura i profunda dels conceptes bàsics, que és essencial per a treballar l’astrologia d’una manera més conscient. A més, com ja he dit, l’objectiu fonamental del curs és l’autoconeixement.

QUIN DIA I AMB QUIN HORARI ES FARÀ EL CURS?
El curs està pensat per a un diumenge al matí al mes, de 9:30 a 2. Per als que vingueu de fora, a L’Estany hi ha diverses opcions per a dinar, totes elles econòmiques i molt bones.

QUAN COMENÇARÀ EL CURS?
Està previst que comenci el diumenge 2 d'octubre de 2011 i el calendari provisional és el següent: 2 d'octubre de 2011, 20 de novembre, 18 de desembre, 29 de gener de 2012, 19 de febrer, 18 de març, 22 d'abril, 20 de maig i 17 de juny.

QUINA SERÀ LA DURADA DEL CURS?
La previsió és d’octubre a juny.

QUIN SERÀ EL PREU?
40€ la sessió mensual.

SI NO PUC VENIR A UNA SESSIÓ, L’HE DE PAGAR?
En principi les sessions es paguen mensualment, el dia de la sessió. Les sessions les gravem amb mp3 per a que tothom pugui repassar-les si vol. Si alguna persona no pot venir algun dia, li passaré igualment la sessió d’aquell dia, sense cap cost i no haurà de pagar aquella sessió (per a que no perdi el fil del curs).

QUIN ÉS EL PROGRAMA?
1-PERQUÈ L’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA PROMOU L’AUTOCONEIXEMENT I EL LIDERATGE PERSONAL?
2-EL CICLE ARQUETÍPIC DE L’EVOLUCIÓ.
3-LES NOSTRES ENERGIES BÀSIQUES I LES DINÀMIQUES QUE CREEN EN NOSALTRES.
4-ELS NOSTRES PRINCIPIS VITALS: MOTIVACIONS I EMOCIONS.
5-ELS NOSTRES PRINCIPIS D’INTERACCIÓ: COMUNICACIÓ, AFECCIONS I ACCIÓ.
6-ELS NOSTRES PRINCIPIS MODULADORS: EXPANSIÓ I CONTRACCIÓ.
7-ELS NOSTRES PRINCIPIS DE CREIXEMENT I EVOLUCIÓ: CONNEXIÓ, RENOVACIÓ, DISSOLUCIÓ, TRANSCENDÈNCIA I TRANSFORMACIÓ.
8-ELS NOSTRES ÀMBITS D’EXPERIÈNCIA.

QUÈ TREBALLAREM?
Treballarem la teoria juntament amb la pràctica a través de l’estudi de les nostres cartes astrals. Jo us donaré un dossier bàsic i l’anirem ampliant durant les sessions.

QUINA ÉS LA MEVA FORMACIÓ?
Sóc astròloga professional, diplomada per la Faculty of Astrological Studies i formo part de l'equip docent de l'esmentada escola com a tutora d'estudis a distància. He cursat seminaris amb astròlegs de renom internacional, com Liz Greene, Richard Tarnas, Bernadette Brady, Melanie Reinhart, Alan Oken, Lynn Bell, Rob Hand o Stephen Arroyo. També sóc diplomada en Magisteri per la UB i actualment estic formant-me com a Coach professional.

La meva activitat se centra principalment en la consulta d’astrologia psicològica per tal d’incrementar l’autoconeixement, l’autoestima i el lideratge personal del consultant. També imparteixo classes d’astrologia i preparo tallers per treballar l’autoconeixement i l’autoconsciència a través de l’Astrologia.

COM S’ARRIBA A L’ESTANY?
L’Estany pertany a la comarca del Bages i es troba més o menys entre Vic i Manresa, a prop de Moià. No confondre amb el Pla de l’Estany (que és la comarca gironina on es troba l’estany de Banyoles). En cotxe es troba a 20 minuts de Vic, a 30 minuts de Manresa i a 1 hora aproximadament des de Barcelona o Girona.

L’Estany és un poble de muntanya preciós. Som entre 200 i 300 habitants i el poble es troba a gairebé 900 metres d’alçada sobre el nivell del mar, amb vistes als Pirineus. Tenim els serveix bàsics i una oferta cultural que inclou passejades, fonts i una església i un monestir amb un claustre romànic molt ben conservat.

SI TENIU DUBTES, PREGUNTES O PROPOSTES, NO DUBTEU A ESCRIURE’M A: astro.coatxing@gmail.com

ESPERO QUE US ANIMEU!!

Cristina Alvarez, DF Astrol S

TALLER D'ASTROLOGIA PSICOLÒGICA - NIVELL 2 - INTERPRETACIÓ DE CARTES ASTRALS

2011-08-19T01:55:00.007+02:00

Hola de nou,

Us informo que aquest mes D’OCTUBRE DE 2011 comencem amb el NIVELL 2 del curs d’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA: INTERPRETACIÓ DE CARTES ASTRALS. Es farà a l’ESTANY (Bages), com el curs passat, i està adreçat als que vau cursar el primer curs o als que ja teniu coneixements previs d’astrologia i voleu desenvolupar la pràctica de la interpretació d’astrològica psicològica.

QUÈ OFEREIX LA INTERPRETACIÓ D’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA? QUINES APLICACIONS PRÀCTIQUES TINDRÀ EL CURS?
L’astrologia psicològica està més centrada en l’autoconeixement que en la predicció i ens ajuda a conèixer-nos més a fons, a descobrir i a entendre quines pautes psicològiques, mentals, emocionals i físiques utilitzem. També ens permet descobrir quines d’aquestes pautes no són constructives o beneficioses i com les podem canviar.

QUIN DIA I AMB QUIN HORARI ES FARÀ EL CURS?
El curs està pensat per a un dissabte al matí al mes, de 9:30 a 2. Per als que vingueu de fora, a L’Estany hi ha diverses opcions per a dinar, totes elles econòmiques i molt bones. Dos dels tallers, però, seran en diumenge.

QUAN COMENÇARÀ EL CURS?
Està previst que comenci el diumenge 9 d'octubre de 2011 i el calendari provisional és el següent: diumenge 9 d'octubre de 2011, dissabte 19 de novembre, diumenge 11 de desembre, dissabte 28 de gener de 2012, dissabte 18 de febrer, dissabte 17 de març, dissabte 21 d'abril, dissabte 19 de maig i dissabte 16 de juny.

QUINA SERÀ LA DURADA DEL CURS?
La previsió és d’octubre a juny.

QUIN SERÀ EL PREU?
40€ la sessió mensual.

SI NO PUC VENIR A UNA SESSIÓ, L’HE DE PAGAR?
En principi les sessions es paguen mensualment, el dia de la sessió. Les sessions les gravem amb mp3 per a que tothom pugui repassar-les si vol. Si alguna persona no pot venir algun dia, li passaré igualment la sessió d’aquell dia, sense cap cost i no haurà de pagar aquella sessió (per a que no perdi el fil del curs).

QUÈ TREBALLAREM?
És un curs centrat en la pràctica de la interpretació de les cartes astrals, des del vessant de l’astrologia psicològica. Treballarem en les nostres cartes astrals i en les de personatges coneguts.

QUINA ÉS LA MEVA FORMACIÓ?
Sóc astròloga professional, diplomada per la Faculty of Astrological Studies i formo part de l'equip docent de l'esmentada escola com a tutora d'estudis a distància. He cursat seminaris amb astròlegs de renom internacional, com Liz Greene, Richard Tarnas, Bernadette Brady, Melanie Reinhart, Alan Oken, Lynn Bell, Rob Hand o Stephen Arroyo. També sóc diplomada en Magisteri per la UB i actualment estic formant-me com a Coach professional.

La meva activitat se centra principalment en la consulta d’astrologia psicològica per tal d’incrementar l’autoconeixement, l’autoestima i el lideratge personal del consultant. També imparteixo classes d’astrologia i preparo tallers per treballar l’autoconeixement i l’autoconsciència a través de l’Astrologia.

COM S’ARRIBA A L’ESTANY?
L’Estany pertany a la comarca del Bages i es troba més o menys entre Vic i Manresa, a prop de Moià. No confondre amb el Pla de l’Estany (que és la comarca gironina on es troba l’estany de Banyoles). En cotxe es troba a 20 minuts de Vic, a 30 minuts de Manresa i a 1 hora aproximadament des de Barcelona o Girona.

L’Estany és un poble de muntanya preciós. Som entre 200 i 300 habitants i el poble es troba a gairebé 900 metres d’alçada sobre el nivell del mar, amb vistes als Pirineus. Tenim els serveix bàsics i una oferta cultural que inclou passejades, fonts i una església i un monestir amb un claustre romànic molt ben conservat.

SI TENIU DUBTES, PREGUNTES O PROPOSTES, NO DUBTEU A ESCRIURE’M A: astro.coatxing@gmail.com

Cristina Alvarez, DF Astrol S

TALLERS D'ASTROLOGIA DINÀMICA - TRÀNSITS

2011-08-19T01:44:00.006+02:00

Hola a tots,

Us informo que durant EL PROPER CURS organitzaré SESSIONS PUNTUALS per a treballar ASTROLOGIA DINÀMICA: TRÀNSITS, PROGRESSIONS, DIRECCIONS I REVOLUCIÓ SOLAR.

A QUI VAN ADREÇADES AQUESTES SESSIONS?
Van adreçades a les persones que ja tenen coneixements previs d’astrologia i volen iniciar-se en aquestes tècniques predictives.

QUAN SERAN LES SESSIONS?
Les sessions seran d’un matí en cap de setmana (o dissabte o diumenge), de 9:30 a 14h i la primera està prevista pel DISSABTE 22 d'OCTUBRE DE 2011. La resta de sessions estan encara per fixar.

QUÈ TREBALLAREM?
Treballarem teoria i pràctica i la pràctica la realitzarem sobre les nostres cartes astrals, estudiant els nostres trànsits, progressions, direccions i revolució solar. Com que el temari és molt extens i una mica complex, començarem pels trànsits i anirem avançant cap a les altres tècniques.

QUÈ VAL EL CURS?
40€ cada sessió.

QUINA ÉS LA MEVA FORMACIÓ?
Sóc astròloga professional, diplomada per la Faculty of Astrological Studies i formo part de l'equip docent de l'esmentada escola com a tutora d'estudis a distància. He cursat seminaris amb astròlegs de renom internacional, com Liz Greene, Richard Tarnas, Bernadette Brady, Melanie Reinhart, Alan Oken, Lynn Bell, Rob Hand o Stephen Arroyo. També sóc diplomada en Magisteri per la UB i actualment estic formant-me com a Coach professional.

La meva activitat se centra principalment en la consulta d’astrologia psicològica per tal d’incrementar l’autoconeixement, l’autoestima i el lideratge personal del consultant. També imparteixo classes d’astrologia i preparo tallers per treballar l’autoconeixement i l’autoconsciència a través de l’Astrologia.

COM S’ARRIBA A L’ESTANY?
L’Estany pertany a la comarca del Bages i es troba més o menys entre Vic i Manresa, a prop de Moià. No confondre amb el Pla de l’Estany (que és la comarca gironina on es troba l’estany de Banyoles). En cotxe es troba a 20 minuts de Vic, a 30 minuts de Manresa i a 1 hora aproximadament des de Barcelona o Girona.

L’Estany és un poble de muntanya preciós. Som entre 200 i 300 habitants i el poble es troba a gairebé 900 metres d’alçada sobre el nivell del mar, amb vistes als Pirineus. Tenim els serveix bàsics i una oferta cultural que inclou passejades, fonts i una església i un monestir amb un claustre romànic molt ben conservat.

SI TENIU DUBTES, PREGUNTES O PROPOSTES, NO DUBTEU A ESCRIURE’M A: astro.coatxing@gmail.com

Cristina Alvarez, DF Astrol S

CONNECTAR AMB ELS VALORS AUTÈNTICS ENS AJUDA A CANVIAR ELS PATRONS QUE NO FUNCIONEN

2011-06-23T14:50:00.003+02:00

Tots sabem i hem experimentat que canviar maneres de fer, de pensar o de sentir que no ens funcionen ni ens fan feliços, és difícil. I a vegades creient que les hem canviat, hi tornem sense adonar-nos. I això no només ens segueix fent infeliços sinó que ens frustra, ens desanima o molt sovint ens fa tirar la tovallola.

Per a tenir èxit en qualsevol projecte personal o professional que vulguem iniciar, els valors que fonamenten i motiven aquest projecte han de ser clars i evidents i ens hem de sentir profundament identificats amb ells i motivats per ells.

Per això, una de les maneres més exitoses per a aconseguir un canvi personal és descobrir quins són els valors autèntics que descansen sota de l’objectiu que volem aconseguir. Un cop els hem descobert, serà més fàcil que siguem fidels a aquests valors, ja que seran l’autèntic motor que promourà el canvi. Descobrir els nostres valors té un efecte revolucionari i ens ajuda de veritat a despertar el coratge per atrevir-nos a acceptar reptes i canvis personals.

Per exemple, imagineu que em vull aprimar i em costa molt. A la que em descuido, ja m’he saltat el règim i arriba un moment que abandono i que crec que no podré. Això no només no m’ajuda a aprimar-me, sinó que a més em fa sentir malament amb mi per no haver aconseguit el meu objectiu i em frustra, em desanima i em baixa l’autoestima.

Però què passa si jo exploro quin és el motiu primer per al qual jo vull aprimar-me i quin valor intern i fonamental l’està motivant. N’hi poden haver diversos: millorar la salut, sentir-me més atractiva, seduir de nou el meu marit, sentir-me més segura, demostrar-me que puc ser capaç d’assumir i tenir èxit en un repte personal, etc... Un cop hagi identificat el motiu primer, cal veure quins valors el fonamenten. Imaginem que em vull aprimar per sentir-me més atractiva. Què vol dir per mi ser atractiva? Quins són els valors que defineixen ser atractiva? En què em fixo quan penso que una persona és atractiva? Potser descobriré que ‘l’estar prima’ no té un pes específic important dins la meva definició de ser atractiva i que potser apareixen altres temes que en tenen més, com per exemple, ser més espontània i natural, o deixar anar la meva vena més juganera, o ser autèntica amb mi mateixa, o ser prou valenta per no caure en convencionalismes i mostrar el meu cos amb més orgull, o promoure més el sentit d’humor, o estar més receptiu a l’altre i no tant pendent de mi i de com em veurà l’altre. També puc descobrir algun tema d’autoestima baixa. Aleshores també hauré d’explorar quins son els valors importants amb els quals jo defineixo a les persones i examinar si jo els tinc. Un cop hem connectat amb els nostres valors reals, és molt difícil no ser fidel a ells i es poden convertir en un motor d’èxit per al canvi.

Si en canvi, descobreixo que em vull aprimar per un tema de salut, hauré de fer una reflexió profunda del significat que té per a mi trobar-me bé i de com em sento quan em trobo bé i de tot el que puc fer quan em trobo bé. Aleshores el fet de fer una dieta i de fer una mica d’exercici, seran més fàcils perquè naixeran d’un compromís profund amb el que vull aconseguir. I si en algun moment m’adono que deixo de tenir aquest compromís, és que estic oblidant-me dels valors i aleshores cal revisitar-los de nou i comprometre’m novament amb ells. Això ens condueix a l’èxit i a l’augment d’autoestima.

Finalment, si jo intento un canvi però sense tenir identificats els motius i els valors, és molt fàcil que quan l’aconsegueixi, aquest canvi segueixi sense satisfer el que en realitat volia canviar i no haurà servit de gaire.

Aquesta és una feina que es pot fer des de molt vessants terapèutics i precisament l’astrologia i el coatxing ens donen eines valuoses per a aconseguir-ho.

I avui que és revetlla de Sant Joan us convido a simbòlicament cremar la palla de les nostres vides per a redescobrir quins són els nostres valors autèntics.

Salut! I feliç Sant Joan!

CURS D'INTERPRETACIÓ ASTROLÒGICA - 3 I 24 JULIOL 2011

2011-06-21T23:44:00.006+02:00

Benvolguts i benvolgudes,

Us informo que aquest mes de juliol i per als que tingueu coneixements bàsics d’astrologia, tinc previst iniciar un curs d’interpretació astrològica.

Està organitzat en dos dies, els diumenges: 3 i 24 de juliol. L'horari serà de 10 a 2 i de 3:30 a 6:30 i el preu 60€ cada dia.

En la primera sessió, la del 3 de juliol, treballarem amb la carta d'un personatge conegut i desenvoluparem, pas a pas, la interpretació sencera de la carta. Per als que us apunteu, la propera setmana us passaré el nom del personatge, per a que qui vulgui busqui informació que ens ajudi a interpretar la carta.

La segona sessió, la del 24 de juliol, la pensaré un cop haguem vist com ha anat la primera i quins temes hem de reforçar. Però segurament treballarem amb un personatge misteriós i l'haurem de descobrir.

Si teniu pocs coneixements, no us espanteu. S'aprèn molt més treballant directament la interpretació que tornant a repassar els temes bàsics. S'entenen i s'integren millor.

De cara als que estigueu interessats en treballar les tècniques de predicció astrològica (trànsits i revolució solar), sapigueu que és possible que hi hagi un intensiu el cap de setmana del 6 i 7 d'agost. Les dates estan encara per confirmar.

Si hi esteu interessats, només cal enviar-me un email, amb el vostre nom i un telèfon de contacte.

Salutacions!

TENIM QUATRE GATETS QUE NECESSITEN URGENTMENT UNA FAMÍLIA QUE ELS ADOPTI

2011-05-15T11:49:00.005+02:00

Hola de nou,

Sóc una amant dels animals, en especial dels gats, i col•laboro amb el refugi d’animals de la meva zona. Tenim bastants gats a casa i una de les nostres gates que encara no està esterilitzada (perquè quan la vam adoptar ja estava embarassada) ha donat a llum a quatre gatets que necessiten urgentment una família que els adopti. Estan molt sans i són carinyosos i preciosos. Van néixer el 27 de març i ara tenen entre 6 i 7 setmanes. Ja mengen pinso i fan les seves necessitats al sorral per a gats.

Si estàs interessat en adoptar-ne un, envia’m un email. I si en vols adoptar dos, encara millor, ja que és molt recomanable tenir dos gats doncs es fan molta companyia i juguen entre ells. Si tens problemes econòmics per a esterilitzar-los, podem ajudar-te a través del refugi d’animals.

Espero que et decideixis i posis un gat a la teva vida.
Una abraçada

VOLS SABER UNA MICA MÉS DE L’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA I DE COM ENS AJUDA A NIVELL PRÀCTIC?

2011-04-30T00:39:00.006+02:00

L’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA treballa per tal de promoure l’autoconeixement, el desenvolupament dels potencials i la superació dels reptes personals i dirigir tot aquest coneixement cap a una manera més creativa, responsable i conscient de viure la vida. També hi haurà persones a les quals els cridaran propòsits de creixement personal o més espirituals i, en aquest sentit, l’Astrologia Psicològica té potencial per adaptar-se a les necessitats de cadascú.

ENS AJUDA A CONÈIXER-NOS MILLOR, A ENTENDRE EN QUIN MOMENT PERSONAL ENS TROBEM, A SABER COM PODEM TREURE MÉS PROFIT DELS NOSTRES POTENCIALS I QUINS PATRONS HEM DE CANVIAR PERQUÈ NO ENS SÓN BENEFICIOSOS. Aquest treball es fa a través de dos estudis principals: LA CARTA ASTRAL I LA REVOLUCIÓ SOLAR.

• La CARTA NATAL, és l’estudi astrològic bàsic i està enfocat a promoure l’autoconeixement i l’autoconsciència. Consisteix en un estudi dels patrons psicològics, emocionals i mentals de la persona i de com els pot utilitzar en les diferents àrees de la seva vida, com són la família, la parella, els fills, l’entorn laboral, l’entorn social o els amics. S’exploren els propòsits vitals, els reptes personals, els potencials, les habilitats i també les pors, els bloqueigs i els complexos i quins recursos pot tenir la persona per a millorar la seva vida i viure-la més creativa i coherentment.

• LA REVOLUCIÓ SOLAR, és un estudi astrològic que es fa un cop l’any. Es pot fer quan es vulgui però és molt interessant fer-lo un o dos mesos abans de l’aniversari. S’exploren les tendències internes de la persona durant l’any a venir i també les tendències externes o del seu entorn. Ajuda a la persona a entendre el moment personal en el qual es troba i a aprofitar amb més eficàcia i consciència els estats interns i les energies externes per a un millor benefici personal.

TÉ EL POTENCIAL D’AJUDAR A LA PERSONA EN EL SEU CAMÍ DE CREIXEMENT PERSONAL I DE PROMOCIÓ DE L’AUTOESTIMA I L’AJUDA A DESENVOLUPAR DINS SEU ELS RECURSOS PROPIS PER A SENTIR-SE MÉS FELIÇ.

Aquest treball consisteix en un seguit de sessions que a partir de la carta natal i el treball d’autoconeixement personal que se’n deriva d’ella, la persona avança cap al seu creixement personal, cap a la transformació de patrons no beneficiosos, cap a una millor utilització dels recursos i potencials personals i cap a una actitud més positiva, motivada i assertiva de la seva vida. Aquestes sessions solen ser mensuals o bimensuals i a través de tècniques de COATXING s’ajuda a la persona a sentir-se més feliç i realitzada i a trobar dins seu els recursos per a resoldre els seus problemes.

ENS AJUDA A CONÈIXER MILLOR LES PERSONES QUE ESTIMEM I AJUDAR-LOS EN ELS SEUS PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL. Aquest treball es centra bàsicament en els estudis de les cartes dels fills i està enfocat a dues edats diferents: NENS PETITS I ADOLESCENTS.

• Les CARTES DE NADONS I NENS PETITS estan enfocades als pares per tal que puguin entendre millor els seus fills, puguin respectar la seva individualitat, sàpiguen com promoure els seus potencials i autoestima i puguin ajudar-los a superar pors i inseguretats. No està centrat en el futur del nen, sinó en com els pares poden conèixer millor i ajudar els seus fills.

• Les CARTES D’ADOLESCENTS, ajuden els adolescents a entendre’s millor en aquest procés complex i contradictori, per tal de conèixer millor quins potencials tenen o cap a on poden encarar els estudis.

ENS PERMET ENFOCAR MILLOR ELS TEMES I CONFLICTES ENTRE DUES PERSONES I ENTRE PARELLES. Aquest treball es centra en l’estudi de la SINASTRIA de les dues persones i la més comuna és l’estudi de la PARELLA.

• La SINASTRIA consisteix en un estudi de les relacions entre dues persones, ja siguin parella, socis de feina, pares i fills o altres. Amb aquest estudi es poden conèixer quins són els punts febles i punts forts de la relació, quins seran els temes conflictius i quins els temes fàcils, quins reptes emergiran de la relació i quins recursos tenen les dues persones per a millorar la seva relació. Per a fer aquest estudi és indispensable que les dues persones estiguin d’acord a fer l’estudi i les dues assisteixin a la sessió.

FINALMENT TAMBÉ ENS AJUDA AMB TEMES CONCRETS COM PODEN SER LA FEINA, VOCACIÓ, FAMÍLIA, ETC.

• En aquests estudis s’explora el tema en qüestió, quines pors i bloqueigs hi poden haver, quins reptes apareixen i quins potencials té la persona per a superar-los i per prendre decisions amb més consciència i responsabilitat.

TALLER INTENSIU D'UN DIA

2011-03-15T23:09:00.003+01:00

Benvolgudes i benvolguts,

Us hem d’anunciar canvis en el taller de cap de setmana del 2 i 3 d’abril: NETEJA I TRANSFORMA ELS PATRONS QUE VOLS CANVIAR.

Per causes alienes a nosaltres, serà un taller d’un sol dia, el dissabte dia 2 d’abril, i l’aprofitarem al màxim i a fons per a centrar-nos en el treball proposat. El preu serà de 100€ (el preu inclou el dibuix de la carta astral, l’estudi astrològic previ per a detectar el patró més important a canviar, el material de pintura, les pintures i la tela per a pintar, un refrigeri per a esmorzar i per a berenar i no inclou el dinar).

El taller el farem a Moià (Bages), al centre-botiga ALES DE COLORS (Carretera de Manresa, 49) i començarem a les 9 del matí i acabarem cap a les 8 de la tarda. Per a qui vingui de fora de la comarca i vulgui quedar-se a dormir, podem ajudar-lo a buscar lloc per allotjar-se.

Iniciarem el matí amb l’exploració dels patrons que volem canviar o de les coses que volem netejar de la nostra vida (hi haurà un treball previ d’astrologia fet per la Cristina per a orientar els assistents al curs, però cadascú podrà decidir què vol canviar o netejar). Parlarem de processos de canvi i de com podem fer possibles els canvis, del paper de les crisis i de com les podem viure de manera productiva. De fet, hem triat aquest cap de setmana perquè és Lluna Nova i les neteges i canvis s'han de fer sempre en Lluna Nova per a que siguin més efectives. Acabarem al matí amb un compromís concret per a fer real el nostre canvi.

Cap a la 1 anirem a dinar i a les 3 ens hi tornarem a posar. Ara començarem amb la pintura intuïtiva. La Gabriela ens introduirà en les bases de la pintura intuïtiva i en l’ús dels colors dels raigs angèlics. Treballarem amb la pintura per a crear el nostre transmutador personal que es convertirà en una eina personal per a ajudar-nos a transformar el que volem canviar. Cap a les 7 amb la Maria de Lluc iniciarem el ritual del foc purificador, que clourà el treball de transformació de patrons.

La nova data límit per apuntar-se al taller serà el 25 de març i la paga i senyal de 50€. Per reservar la plaça us podeu posar en contacte amb:
Cristina: 660861352; crisalvi@hotmail.com;
Gabriela: 655812377; elcaminodelosangeles@gmail.com.

Estem molt il•lusionades en aquesta nova i més intensa proposta i ens agradaria molt que volguéssiu compartir-la amb nosaltres.

Una abraçada!

Gabriela Dalmau i Cristina Alvarez

TALLER 2-3 ABRIL: NETEJA I TRANSFORMA ELS PATRONS QUE VOLS CANVIAR

2011-02-14T16:49:00.006+01:00

Benvolguts amics i amigues,

Us presentem el primer d’una sèrie de tallers orientats a la reconnexió personal amb les diferents esferes de la nostra vida (personal, social i universal) per tal de millorar la nostra acceptació, la nostra autoestima, les nostres relacions i sobretot per agafar les regnes de la nostra vida per a viure amb més plenitud i felicitat.

QUÈ US OFERIM?

Els tallers que us oferim es basen en un treball personalitzat i global (de presa de consciència i de reflexió però també creatiu i intuïtiu) en el qual us proposem dues línies de treball complementàries:

• Descobrir i prendre consciència del que volem canviar de la nostra vida i de les nostres actituds i del que volem atraure o crear. Aquest treball el farem des de l’Astrologia Psicològica i de les vostres cartes astrals.
• Conèixer la importància dels colors i de com els podem aplicar de manera pràctica i intuïtiva per a aconseguir el nostre benestar i convertir-nos en co-creadors de la nostra vida i de noves realitats. Aquest treball el proposem des de la pintura intuïtiva.

Per a aconseguir-ho, utilitzarem tècniques d’astrologia arquetípica i psicològica, de coaching, de pintura de connexió amb l’ànima i de contactes angèlics.

QUÈ TREBALLAREM EN AQUEST PRIMER TALLER?

Els propers 2 I 3 D’ABRIL us proposem el primer d’aquests tallers en el qual ens centrarem en LA NETEJA I TRANSFORMACIÓ DE PATRONS PERSONALS, ja que el primer pas per iniciar canvis a la nostra vida és netejar el que ja no ens funciona i deixar lloc a nous patrons més coherents i beneficiosos. Tot aquest treball el farem promovent un entorn de treball profund i seriós però alhora divertit i compartit. Reflexionarem, portarem a la consciència, descobrirem què volem canviar de nosaltres, meditarem, pintarem, ballarem amb la màgia dels colors i el seu poder, connectarem amb els àngels i prendrem consciència del nostre àngel de la guarda, escoltarem música en directe, encendrem i compartirem el foc de la purificació, crearem una eina que ens permeti netejar i transformar I, EL MÉS IMPORTANT, ACABAREM EL TALLER AMB COMPROMISOS CONCRETS I PERSONALS QUE ENS AJUDIN A FER REALS ELS CANVIS QUE NECESSITEM.

QUI SOM?

Cristina Alvarez és astròloga professional, diplomada per la Faculty of Astrological Studies, una de les escoles més prestigioses d’astrologia i professora a distància de l’esmentada escola. És consultora d’astrologia psicològica (cartes astrals, revolucions solars, cartes infantils, etc) y el seu treball es centra en l’autoconeixement i la renovació de patrons per a millorar la vida. També dirigeix cursos i tallers d’astrologia psicològica i arquetípica. Podeu consultar el seu blog: www.astrologia-psicologica.blogspot.com.

Gabriela Dalmau és pintora terapeuta, reconnectora a través de l’art i canal angèlic. Es dedica professionalment a la sanació a través de la pintura, a la connexió amb els guies, àngels i mestres. Treballa amb els raigs angèlics dels colors per aportar benestar, felicitat i prosperitat a totes les persones que ho vulguin. A la seva botiga de Moià, “Ales de Colors” té la seva exposició de pintures de llum: “Caricias para el alma” i és on atén les consultes i els encàrrecs de pintures personalitzades.

Maria de Lluc Coli és músic, Diplomada Superior de guitarra, intèrpret de guitarra i vihuela i professora de música. També és especialista en tècniques prehistòriques i serà l’encarregada d’encendre’ns el foc tal i com es feia fa milers d’anys.

INFORMACIÓ PRÀCTICA DEL TALLER

• Per a dibuixar la vostra carta astral, necessitarem el dia, l’hora i el lloc de naixement. Cal que ens indiqueu aquestes dades en el moment de la reserva.
• El taller el farem al CENTRE ARCADIA, que es troba en un entorn natural incomparable i a prop de Banyoles. Podeu visitar la seva web a: www.arcadia.cat
• El taller s’inicia el dissabte 2 d’abril al matí i acaba el diumenge 3 d’abril, a mitja tarda.
• El preu és de 190€ per persona, tot inclòs (estada, curs i material)
• Si no disposeu de cotxe, aviseu-nos i intentarem resoldre-ho. Quedarem el dissabte 2 d’abril a les 9 del matí a Banyoles, per a pujar tots junts al centre.

Estem molt il•lusionades amb aquest projecte que neix de l’esperit de l’Era d’Aquari i ens agradaria molt que el volguessis compartir amb nosaltres.

Si t’interessa el taller, pots fer la reserva a través dels següents correus electrònics:

Cristina: crisalvi@hotmail.com i astrologystudio@hotmail.com;

Gabriela: elcaminodelosangeles@gmail.com).

Per a fer la reserva haureu d’abonar 50€ abans del 22 de març.

Per a qualsevol dubte o pregunta, no dubtis a escriure’ns. I si saps d’alguna persona a qui li pugui interessar el taller, t’agrairem que li passis la informació.

Una abraçada
Cristina Alvarez
Gabriela Dalmau

L'ERA D'AQUARI, EL CALENDARI MAIA I L'ANY 2012

2011-01-18T19:33:00.005+01:00

Atesa la gran curiositat que està despertant l’any 2012, he pensat que seria interessant traduir-vos una part d’un article que s’ha publicat en el darrer número de la revista d’astrologia ‘The Mountain Astrologer’, en el que l'autora, Stephanie Austin, ens parla del que ella creu que tenen en comú l’Era d’Aquari, el Calendari Maia i l’any 2012. Som-hi, doncs!

Més que una data precisa on es produiran un gran nombre de canvis, jo veig l’any 2012com l’epicentre temporal d’un terratrèmol cultural. Cita de Peter Russell.

A l’igual que la Lluna, cada Era astrològica, creix i minva. No hi ha línies fixes a l’espai, sinó que tot està en moviment, en procés. Cada una de les 12 eres astrològiques que comprenen el ‘GRAN ANY’ (d’aproximadament 26.000 anys de durada) reflexa un tema específic de col•lectivitat i desenvolupament que evoluciona al llarg dels 2.150 anys que dura cada era. Les eres astrològiques progressen a l’inrevés dels signes, per tant ara estem en transició entre l’Era de Peixos i l’Era d’Aquari. Hi ha molt de debat en relació a la data exacta en la qual comença o ha començat l’Era d’Aquari. Nicholas Campion, en el seu llibre “Book of World Horoscopes” menciona almenys unes 70 possibles dates, que es mouen en un període de 1.500 anys. Sigui quina sigui la que es triï, és evident que la humanitat es troba en un moment de transició, i necessita evolucionar de la jerarquia a la igualtat, de la competència a la col•laboració, de la llei del més fort a la diversitat on hi ha lloc per tot. Aquari representa el desenvolupament de la consciència de grup que va més enllà del nostre ego, de la nostra família, de la nostra raça o del nostre país i que ens fa adonar-nos que tots som membres de la raça humana. L’Era d’Aquari ens parla de la unitat dins la diversitat, on unitat no significa uniformitat sinó creativitat exponencial i progrés generat per esforços col•lectius i igualitaris. L’Era d’Aquari ens pregunta: Estem fem el que ens pertoca com a individus? Estem en contacte amb la nostra individualitat però també amb la nostra interdependència?

Per tal de graduar-nos en l’Era d’Aquari, primer hem d’aprendre les lliçons de Peixos, les quals impliquen transcendència de la dualitat i recuperació del que és sagrat. En la majoria de les civilitzacions occidentals, l’arquetipus dominant de l’Era de Peixos ha estat el pecat i la redempció, exemplificats en el mite de la pèrdua de l’Edèn. Haguem o no estat educats en la fe judeo-cristiana, hi ha una creença profundament soterrada en el inconscient col.lectiu modern que ens fa creure que som inherentment imperfectes i que el cel i Déu són alguna cosa ben diferent del que és la Terra i del que és intrínsec a la vida. La creença en el pecat original ens ha portat a la dimonització i a la degradació del que és femení, del que representa el cos i de la Terra. Ens manté en un estat de por, ens roba el poder i ens tanca en la polarització, en el conflicte i en la carestia. Si som capaços de reunir aquesta dualitat formada per matèria i esperit, per cap i cor, per natura i humanitat, estarem atenen el repte fonamental i imperatiu d’aquest període crucial. Per tal de evolucionar des de la dualitat a la consciència de la unitat, tot el que ha estat amagat en la nostra consciència personal i en la nostra ombra col•lectiva, ha de ser portat a la llum i transmutat. Així com l’hora més fosca és just la que precedeix a l’albada; nosaltres som els testimonis del necessari col•lapse de la vella Era i de tot el que l’ha fonamentat i és per això que es fa imprescindible no perdre de vista una perspectiva més general. CADA FINAL ÉS UN COMENÇAMENT I LA RODA ZODIACAL DE LA VIDA SEGUEIX GIRANT.

Hi ha molts altres indicadors que la humanitat ha arribat a un punt de conjuntura que ens demana evolucionar. Entre ells, un canvi de dimensió que ens ha de portar a una consciència col•lectiva de que la divinitat es troba dins nostre i que ens ha de fer-nos adonar de la nostra interconnectivitat. Aquest canvi és el que ha estat profetitzat per el final del calendari Maia, o per altres cosmologies com les definides pel 5è Mon Hopi, per l’Ascensió o pel Gran Despertar. També ha estat descrit com una singularitat, com un punt de bifurcació, com una finestra al caos, com un pont quàntic, com el Shambhala o com el Christogenesis. Cap d’aquests conceptes ens parla del final del món, sinó del naixement d’una nova era.

Per tal de apreciar millor aquest extraordinari període de la humanitat en el qual ens trobem, examinarem algunes dades.
...
D’acord amb l’estudiós de la cultura Maia, Carl Johan Calleman, la data final del calendari maia, la qual assenyala la compleció i l’assoliment de la consciència còsmica, és el 28 d’octubre de 2011. D’altra banda, el 21 de desembre del 2012 és la data més corroborada per al final del calendari Maia, també denominada l’Alineament Galàctic i associada al creuament del Solstici d’Hivern amb el centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. D’acord amb l’astrònom Jean Meeus, això ja va passar l’any 1998. Si tenint en compte que el Sol és molt gran i que té un diàmetre considerable, resulta que trigarà uns 36 anys a creuar completament aquest centre galàctic i no l’acabarà de creuar fins el 2034. Si a més, fem servir el centre de la Galàxia definit per un radio telescopi, aquest creuament no es produirà fins el 2219. Tot aquest ball de dates ens recorda que estem manejant un procés que no pot ser fàcilment quantificat i que potser més que davant d’un procés, ens trobem davant d’una successió d’importants canvis en la nostra consciència.

Tots aquests factors apunten cap a un procés general de transformació que sembla incomprensible i insalvable des del nostre actual nivell de consciència. Estem fent néixer una nova realitat. EL FINAL D’UNA ERA I L’INICI DE LA SEGÜENT S’ESTÀ PRODUINT MOMENT A MOMENT, RESPIRACIÓ A RESPIRACIÓ I COR A COR.

De com experimentem aquest canvi dependrà de la nostra voluntat a obrir-nos, a expandir-nos i a canviar. Hi estem tots implicats, ens agradi o no. Cada un compte, tot importa. Quins són els meus somnis i esperances? Quin és el meu paper en aquest temps fonamental a la Terra? Alineem cada aspecte de la nostra vida amb la nostra visió. Visquem la nostra veritat.

‘CONVERTEIX-TE EN LA TEVA VERITAT I ET CONVERTIRÀS EN LA PROPERA VERITAT DISPONIBLE. FINS QUE NO ABRACIS LA PÀGINA DE LA TEVA VERITAT, NO PODRÀS PASSAR A LA SEGÜENT PÀGINA I NO SABRÀS QUÈ VE DESPRÉS. I SI NO ARRIBES AL QUE VE DESPRÉS, NO NOMÉS ET ROBARÀS A TU MATEIX EL QUE PODIA SER SINÓ QUE TAMBÉ LI HO ROBARÀS AL MÓN’. Cita de Carruch i Carol Steinel.

Bé, espero que us hagi agradat o almenys ens faci reflexionar.

EL PRIMER RETORN DE SATURN

2010-10-04T15:47:00.001+02:00

QUÈ ENS PASSA ALS 29 O 30 ANYS?
ESTEM EN CRISI? HEM ACONSEGUIT EL QUE VOLÍEM A LA VIDA? ESTEM EN CAMÍ DE FER-HO? CREIEM QUE ÉS MASSA TARD?

En alguns dels articles d’aquest blog hem vist que l’astrologia ens ajuda a conèixer-nos millor, d’una banda per a promoure els nostres potencials i de l’altra per a portar a la llum acceptació i coherència sobre els nostres patrons personals més obscurs, problemàtics o inacceptats.

Però l’astrologia també ens ajuda a conèixer i entendre quin és el nostre patró de desenvolupament personal i com es desplega la nostra manera de veure i viure la nostra vida. Per a descriure aquest procés de desenvolupament personal, l’astrologia utilitza els cicles planetaris i és precisament l’estudi d’aquests cicles el que ens explicarà en quin moment personal ens trobem i quins reptes, motivacions i pors se’ns presenten al davant en un moment determinat.

De cicles planetaris n’hi ha molts però potser seria interessant començar pel primer cicle que ens planteja un repte personal i els que sabeu astrologia, ja haureu endevinat que estic parlant del PRIMER RETORN DE SATURN.

Com sabeu els planetes giren al voltant del Sol i cada planeta triga un temps determinat a completar la seva òrbita al voltant del Sol. Saturn triga uns 29 anys aproximadament a fer-ho. Tots tenim Saturn a la nostra carta natal i per tant trigarà uns 28, 29 o 30 anys (depenent de l’any que haguem nascut) a tornar a estar en el mateix lloc de la nostra carta natal. Es diu que Saturn torna al seu lloc natal després d’aquests 29 anys i per tant es parla del Primer Retorn de Saturn. Així, Saturn ha complert el seu primer cicle en la vida de la persona de la qual estem estudiant la seva carta natal.

Això passa amb tots els planetes. Per exemple el Sol triga un any a tornar a estar al mateix lloc de la carta natal i precisament nosaltres el celebrem el dia del nostre aniversari. És a dir, el dia del nostre aniversari és significatiu perquè el Sol després d’un any torna a estar en el mateix lloc i per tant ha completat un cicle sencer. I així amb la resta de planetes, tot i que hi ha planetes que tenen un cicle molt llarg, com Neptú, que és de 164 anys, i no ens permeten celebrar el seu retorn, ja que ningú viu fins els 164 anys.

Però tornem a Saturn per a veure què ens explica el seu primer retorn i quins reptes ens proposa.

A partir dels 30 encarem la paraula RESPONSABILITAT. Estem totalment centrats en temes com la nostra direcció de vida, el què valorem, la nostra professió, l’èxit, el nostre rol dins la comunitat, la família que volem crear, el créixer i madurar, el separar-nos dels pares, l’iniciar el nostre procés d’individuació, en aplicar laboralment el que hem estudiat. Estem en la fase de transició de la joventut a l’edat adulta i ens trobem que volem o hem d’encarar responsabilitats i realitats. Intentem construir la nostra vida i els nostres recursos i sobretot treballem molt.

Però també ens plantegem si estem en el camí que havíem somniat o desitjat per a nosaltres o si en canvi, estem molt lluny d’on esperàvem estar i això ens pot posar en situació de crisi personal i existencial. És per això que sovint es diu que al voltant dels 29, 30 solem patir la nostra primera crisi personal.

Si volem que el període que s’inicia a partir dels 30 ens faci sentir feliços i realitzats, hem de ser capaços d’assumir les responsabilitats que se’ns proposen i que ens proposem i controlar el que construïm d’una manera realista. Cal responsabilitzar-nos de la realitat que creem i guanyar suficient sentit del que significa l’autèntica autoritat personal i sobretot positivitzar tot l’aprenentatge. Les expectatives irreals i les projeccions sobre la carrera, la família, la vida, les relacions i els èxits seran posades a prova i ens poden portar desenganys. Quan dic irreal no vull dir que no puguem ser originals, diferents o arriscats, perquè segurament necessitarem ser alguna d’aquestes coses. El que vull dir és que segurament hem de ser conscients que a vegades per no afrontar segons quins riscos personals o segons quines responsabilitats ens permetem l’excusa de massa dificultat per així no haver-nos de mullar o de responsabilitzar.

També és un moment que ens demana revaluació del que s’ha construït fins el moment i de fer els canvis necessaris per a la nova etapa que comença. Per això també en aquest moment, podem canviar de feina o de casa o de parella o decidim tenir fills i encetar noves responsabilitats. Potser ens caldrà preparar una reorientació cap a objectius més autèntics o fer una revisió sobre la situació de la nostra vida. Segurament necessitarem paciència i fluïdesa per permetre els canvis que hagin de venir. Es tracta de deixar anar tot el que ja no serveix i al qual potser estàvem aferrats per por o seguretat, per fer neteja i deixar espai a tot el que ha de créixer en el nou cicle.

Els retorns de Saturn solen indicar treball i examen i seran temes importants a revisar temes com els propis límits, l’ús i el sentit de l’autoritat personal, les estructures que hem creat per a protegir-nos, els compromisos que hem pres fins ara, com hem exercit el control i quina relació tenim amb ell, les responsabilitats que hem adquirit i temes de culpabilitat i complexes personals. És un moment en el qual se’ns poden plantejar preguntes com: Com visc el repte d’aconseguir que els somnis es facin realitat ? Són els meus somnis encara vàlids? Com encaro les conseqüències dels meus actes ? Com encaro els períodes que em testen i em restrenyen?

Ja veieu que Saturn sempre és una mica contradictori. Ens fa revisar els fonaments de la nostra vida i a vegades ens els desfà però sempre per poder-ne construir de nous, més sòlids, més autèntics i sobretot més fructífers. Que ens demana? Treball, paciència, esforç i consciència. Què ens regala? Experiència, plenitud i saviesa.

Com haureu imaginat, de retorns de Saturn n’hi ha més d’un, i el proper ens espera al voltant dels 58 anys. Però d’això en parlarem en un proper article!

INICI CURS D'ASTROLOGIA PSICOLÒGICA

2010-08-02T03:41:00.003+02:00

Benvolgudes i benvolguts,

Per a tots els que estigueu interessats a iniciar-vos o a aprofundir en l’astrologia psicològica o per als que vulgueu descobrir més coses de vosaltres per tal de prendre decisions més encertades i augmentar el vostre autoconeixement o per als que vulgueu ajudar o entendre millor a les persones que estimeu (parella, fills, amics, etc...), us informo que AQUEST PROPER MES DE SETEMBRE INICIO UN CURS D’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA A L’ESTANY.

QUÈ ÉS L’ASTROLOGIA PSICOLÒGICA I PER A QUÈ SERVEIX? QUINES APLICACIONS PRÀCTIQUES TINDRÀ EL CURS?
En breus paraules podríem dir que l’astrologia psicològica és un llenguatge simbòlic que ens ajuda a conèixer-nos més a fons, a descobrir i a entendre quines pautes psicològiques, mentals, emocionals i físiques utilitzem. També ens permet descobrir quines d’aquestes pautes no són constructives o beneficioses i com les podem canviar. Ens parla de les nostres pors i bloqueigs i ens descriu quins potencials tenim per a superar-los, alhora que ens ajuda a descobrir potencials amagats que mai ens hauríem atrevit a desenvolupar.

PUC APUNTAR-M’HI, ENCARA QUE NO TINGUI CONEIXEMENTS PREVIS?
Sí, perquè començarem a treballar des dels conceptes més bàsics i anirem aprofundint poc a poc.

I SI JA TINC CONEIXEMENTS, M’AVORRIRÉ?
Segur que no, perquè encara que comencem de la base, el plantejament dels conceptes serà profund i molt pràctic, ja que treballarem amb les nostres cartes des del primer moment. A més, començar altra cop des dels inicis ens permet fer una lectura més madura i profunda dels conceptes bàsics, que és essencial per a treballar l’astrologia d’una manera més conscient.

QUIN DIA I AMB QUIN HORARI ES FARÀ EL CURS?
El curs està pensat per a un dissabte al matí al mes, de 9:30 a 2 o de 10 a 2:30, el que us vagi millor. Si teniu com a preferència el dissabte a la tarda o el diumenge al matí, feu-m’ho saber i veure’m què es pot fer. Per als que vingueu de fora, a L’Estany hi ha diverses opcions per a dinar (totes elles molt bones, que van de les més econòmiques a més sofisticades).

QUAN COMENÇARÀ EL CURS?
Està previst que comenci el 18 DE SETEMBRE DE 2010 i durant el mes de setembre fixaré la resta de sessions, així tothom es podrà organitzar l’agenda.

QUINA SERÀ LA DURADA DEL CURS?
La previsió és de setembre a juny i a seguir l’any vinent si hi esteu interessats.

QUIN SERÀ EL PREU?
Entre 40€ i 45€ la sessió mensual, depenent dels que sigueu.

QUIN ÉS EL PROGRAMA?
1-Introducció a l’astrologia psicològica: en què es basa, com funciona, per a què serveix, quins són els seus elements bàsics.
2-La carta astral: què és, què ens explica i com es construeix
3-Els planetes: les lluminàries (el Sol i la Lluna), els planetes interiors (Mercuri, Venus i Mart), els planetes socials (Júpiter i Saturn), els planetes exteriors (Urà, Neptú i Plutó) i Quiró
4- L’energia de la carta: la polaritat, els elements i els modes
5- El Zodíac i els 12 signes o les 12 energies arquetípiques
6- Interpretar els planetes als signes
7- Les 12 cases o els 12 àmbits d’experiència
8- Interpretar els planetes als signes i a les cases

QUÈ TREBALLAREM?
Treballarem la teoria juntament amb la pràctica a través de l’estudi de les nostres cartes. Jo us donaré un dossier bàsic i l’anirem ampliant durant les sessions.

COM S’ARRIBA A L’ESTANY?
L’Estany pertany a la comarca del Bages i es troba més o menys entre Vic i Manresa, a prop de Moià. No confondre amb el Pla de l’Estany (que és la comarca gironina on es troba l’estany de Banyoles).

Per arribar-hi:
DES DE VIC, agafar l’Eix Transversal en direcció a Manresa, agafar segona sortida (sortida Moià) i la C-59 en direcció a Moià. És el primer poble que es troba. Es triga uns 20 minuts.
DES DE MANRESA, agafar l’Eix Transversal en direcció a Vic, agafar sortida de Moià i la C-59 en direcció a Moià. És el primer poble que es troba. Es triga uns 30 minuts.
DES DE BARCELONA, agafar l’AP7 en direcció a Girona, després del peatge, la primera sortida C-59 en direcció a Caldes de Montbui i Moià. Seguir la C-59 i passar per Caldes, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià i finalment arribar a L’Estany. En dissabte es triga una hora o una mica més.

L’Estany és un poble de muntanya preciós. Som entre 200 i 300 habitants i el poble es troba a gairebé 900 metres d’alçada sobre el nivell del mar, amb vistes als Pirineus. Som un poble petit però tenim un bar, dos restaurants, dues botigues, dos forns, una farmàcia, una escola, una llar d’infants, biblioteca, local d’entitats, piscina d’estiu i una sala de teatre. I el més important, una església i un monestir amb un claustre romànic molt ben conservat.

QUALSEVOL DUBTE, PREGUNTA O PROPOSTA QUE VULGUEU FER-ME, FEU-ME-LA ARRIBAR PER MAIL: astrologystudio@hotmail.com o crisalvi@hotmail.com.

ESPERO QUE US ANIMEU!

VOLEU ADOPTAR UN GATET ABANDONAT?

2010-07-27T17:22:00.008+02:00

Encara que aquest sigui un blog astrològic, també hi tenen cabuda altra tipus d’articles i com a voluntària protectora d’animals que sóc, he escrit aquest article per fer-vos conèixer dos gatets orfes que necessiten casa on viure.

Sóc membre del Refugi d’Animals Abandonats del Moianès i des del refugi fem una bona feina de recollida, recuperació i protecció d’animals abandonats, bàsicament gossos i gats, molts d’ells atropellats o ferits perquè han estat abandonats.

En aquests moments tinc dos gatons de menys de dos mesos a casa. Un mascle, el gris, i una femella, la blanqueta i negra. La seva mare va morir atropellada i els vaig recollir fa un mes, morts de gana i de por. Els hem domesticat. La veterinària els ha visitat dues vegades i estan desparasitats, gordets i molt sans. Són molt juganers, carinyosos i molt nets. Ja mengen pinso sec i fan caca i pipí al seu lloc. Jo no els puc tenir a casa perquè ja tinc 5 gats recollits d’altres anys, gats que quan van arribar estaven o molt malalts o ferits i normalment a casa ens quedem els malaltons. I com que aquest estiu encara no s’ha acabat, de ben segur que n’arribarà algun més dels que necessiten cures intensives.

Els gats, malgrat la mala propaganda que tenen, són molt carinyosos i fan molta companyia. Donen poca feina i són molt nets. Si voleu quedar-vos un d’aquests gatets o tots dos (si s’han de passar moltes hores sols, dos gats es fan molta companyia), em podeu enviar un email. Només us demanaré que sigueu responsables i en tingueu cura com es mereixen. Ara tenen gairebé dos mesos i necessiten companyia i que es jugui amb ells perquè forma part del procés de domesticació.

Animeu-vos i poseu un gat, o dos, a les vostres vides. No us en penedireu!

I si la cosa no funciona, us demanaré que me'ls torneu però no que els abandoneu!

COM PODEM FER POSSIBLE EL CANVI A LES NOSTRES VIDES?

2010-07-16T21:20:00.004+02:00

Moltes vegades sabem QUÈ hem de canviar de les nostres conductes i dels nostres patrons però fer que aquest canvi sigui factible i real és sovint una tasca infructuosa i frustrant.

Com podem fer possible el canvi a les nostres vides?

Doncs comprenent quines resistències inconscients s’oposen al canvi i aplicant una actitud i un mètode que les porti a la consciència per a poder pactar amb elles.

Davant d’una decisió interna de canvi ens podem trobar amb diferents FASES.

La primera i més usual és la fase de NEGACIÓ I RESISTÈNCIA. En aquesta fase, per molt que vulguem canviar, internament estem tancats. Com que sospitem que en el procés de canvi perdrem alguna cosa a la qual estem actualment aferrats o desconeixem el resultat d’aquest canvi que ens omple d’incertesa, INCONSCIENTMENT SABOTEGEM EL NOSTRE PROCÉS DE CANVI.

Que ens cal per sortir d’aquest punt mort?

La segona fase: promoure la CURIOSITAT i l’èmfasi en L’EXPLORACIÓ. En aquesta fase hem de ser valents i atrevir-nos a obrir-nos a noves propostes o noves maneres de fer que poden conduir al canvi. No mirar el canvi amb por o com una amenaça sinó amb curiositat i motivació cap a aquesta exploració i nova experiència. Aquí es produeix un canvi important a nivell mental i, si ens atrevim a endinsar-nos en aquesta apassionant experiència, es produirà un coneixement que ens demanarà compromís.

I aquesta és la darrera fase, EL COMPROMÍS amb allò que hem descobert. En aquesta fase hem de ser conscients dels primers petits resultats que obtenim perquè seran els que ens motivaran a seguir endavant. Aquí comença a produir-se el veritable canvi.

Quina ACTITUD ens ajudarà a fer possible aquest procés i vèncer aquesta resistència interna o en definitiva aquesta por a la incertesa que provoca el canvi?

SER POSITIUS. Sentir seguretat i confiança i pensar que tot i que la vida és complexa, ens ofereix un munt d’oportunitats. Mirar el món no com un obstacle sinó com un repte i confiar en que un mateix és capaç d’afrontar aquest repte.
ESTAR ENFOCAT, és a dir, tenir una visió clara del que es vol aconseguir i prioritzar quins dels objectius que volem aconseguir són els essencials per a la nostra felicitat.
SER FLEXIBLE i saber respondre a la incertesa generant opcions i possibilitats i també confiant en els altres a través del seu suport i ajuda.
SER ORGANITZAT i aprendre a desenvolupar estructures per a manejar el desordre i l’ambigüitat.
I sobretot, SER PROACTIU I COMPROMÈS amb el camí del canvi, més que tenir una actitud defensiva o poruga davant ell. El ser proactius ens fa més assertius i més valents, perquè el fet de responsabilitzar-nos d’un compromís personal ens torna més segurs, ens puja l’autoestima i ens connecta amb el nostre poder personal.

Una vegada tenim clara quina actitud hem de seguir, quins PASSOS PRÀCTICS podem seguir per a fer possible el canvi?

- Saber quins són els punts negatius i les pors que ens provoca el canvi i convertir-los en positius.

- Canviar coses del nostre entorn que ens recorden la manera com funcionàvem en el passat. Estar enfocat cap al futur i no cap al passat.

- Practicar tres noves respostes i promoure un desig que generin canvi.

- Fer una llista personal dels passos que creiem necessaris per aconseguir el canvi i no saltar-nos-en cap.

- I sobretot, celebrar els petits triomfs de cada pas.

En fi, si veiem el procés de canvi com una aventura i no com una amenaça, el més probable que és comencem a sentir-nos motivats per endinsar-nos de manera compromesa en aquesta aventura.

La màgia de la vida

2010-05-09T16:06:00.001+02:00

Estem acostumats a prendre responsabilitat i a establir intenció sobre les nostres accions i les nostres decisions? O anem sobre la marxa i sense una consciència clara del què volem? Creiem que tenim capacitat de millorar les nostres vides d’una manera creativa?

Arrosseguem una llarga tradició en la qual els paradigmes científic, religiós i cultural molt sovint ens priven no només d’encarar aquestes responsabilitats amb llibertat i confiança sinó també de creure que la nostra capacitat per crear la vida que volem no és possible.

Encarar aquesta responsabilitat de manera personal i activa ens obre noves maneres d’estar en el món i fins i tot la possibilitat de dissenyar el nostre futur. Creiem que el món exterior és més real que el món interior, però si ens adonem que tenim la capacitat d’iniciar un diàleg amb el món exterior podrem plantejar una nova relació entre ambdós, una relació creativa i que segueixi els nostres anhels més essencials, no els nostres desigs superficials o condicionats per un entorn religiós, científic o cultural.

Per a nosaltres, el món exterior no existiria sense el nostre món interior, ja que és a través d’aquest darrer que processem i interactuem amb el món de fora. Nosaltres podem deixar de ser observadors passius i podem convertir-nos en mediadors entre els dos móns. De fet aquesta és una concepció interactiva de relació amb la realitat i l’Astrologia ens ofereix un context que ens facilita i ens permet integrar aquesta idea revolucionària. Perquè? Doncs perquè ens ajuda a conèixer-nos millor i a prendre consciència del que volem, del que necessitem realment i de quins potencials tenim per a aconseguir-ho.

És possible canviar les nostres vides?

Tal i com hem comentat en altres articles d’aquest blog, el coneixement, la consciència, la responsabilitat i la intenció fan possible aquesta transformació. L’astrologia s’expressa en termes de subjectivitat i ens ofereix una eina terapèutica individual per a cada persona. Jo crec fermament que l’Astrologia ens aporta un coneixement que ens ajuda a recuperar la divinitat que resideix dins nostre, i no el que creiem o ens diuen que som. També ens ajuda a conèixer quines són les demandes de la nostra ànima i del nostre esperit, definint-los com la part més essencial i definitòria de nosaltres mateixos i la que hem de desenvolupar per sentir-nos feliços i realitzats. I no només això, sinó que també ens ajuda a entendre i acceptar el nostre paper i la nostra participació individual en un context més global.

Coneixement, consciència, responsabilitat i intenció són les claus que poder fer possible el miracle d’aquesta alquímia individual i col•lectiva.

Podem trobar màgia i curació a les nostres vides si ens alliberem de patrons no coherents o no beneficiosos. Si estem oberts a noves oportunitats de canviar la nostra visió i la nostra interacció amb la realitat, a través de desenvolupar l’autoconeixement, la nostra responsabilitat i la nostra intencionalitat, aleshores ens podrem convertir en creadors efectius de la vida que anhelem. I l’astrologia pot tenir un paper important en ajudar-nos a saber com som, què volem i com podem aconseguir-ho.

La vida és el que fem amb ella en el moment present.

TALLER SOBRE LES ENERGIES

2010-04-12T16:25:00.001+02:00

Hola de nou,
Us escric per informar-vos que el proper dissabte 24 d'abril, de 10 a 14:30h, a l’Espai Daleth (Ronda Universitat, 33, 1-2) tindrà lloc el tercer dels Tallers de la sèrie Astrologia i Autoconeixement.

Aquest tercer Taller es centrarà en l’estudi de les Energies.

Aprendrem a conèixer quines són les energies bàsiques que ens descriu la carta, a través de les quals expressem i vivim la nostra vida. I també aprendrem a calcular, directament de la nostra carta astral, quin balanç energètic tenim, quins desequilibris observem, si és que n'hi ha, quins efectes tenen a les nostres vides i com es poden compensar.

També aprendrem a fer el càlcul dels balanços energètics familiars per descobrir quines dinàmiques energètiques es produeixen en el si de la família. En farem algun exemple al taller.

El taller serà molt pràctic i treballarem amb les cartes astrals dels assistents. És per això que si us hi voleu apuntar caldrà que em feu arribar la vostres dades (dia, hora i lloc de naixement).

Si hi esteu interessats, feu-me arribar un email abans del 19 d’abril. Trobareu el link a la part lateral d’aquest blog.

Salutacions!

Cristina Alvarez, D.F.Astrol.S.

DEIXA QUE VENUS ENTRI A LA TEVA VIDA!

2010-02-28T00:20:00.002+01:00

Aquest article el dedico a Venus perquè crec que com a energia es mereix un homenatge i una revisió a fons, ja que el seu arquetipus ha esta molt degradat per la nostra tradició jueva i cristiana, quedant reduït a aspectes relacionats amb el plaer sexual, les relacions, la bellesa, la frivolitat, la superficialitat, la gelosia, el vici, la seducció, la vanitat, la possessivitat o l’egoisme personal. I Venus, com veurem va molt més enllà i més a fons, ja que és un principi absolutament necessari per aconseguir progrés i felicitat.

Perquè és important l’energia de Venus a les nostres vides?

Primer de tot, perquè Venus desperta el desig i en qualsevol procés de canvi, creixement i consciència, primer ha d’haver un desig que provoqui i motivi aquest procés. I més tard haurà d’haver una acció que empenyi el desig a acomplir-se i d’aquesta acció el responsable serà el principi de Mart, del qual en parlarem en un proper article.

Venus reivindica una energia femenina vinculada amb el gaudi de la vida i la llibertat a ser allò que som i volem ser, ambdós principis fonamentals per a encarar altres aspectes més complexos de la nostra psique. Es fonamenta en l’autoafirmació i el goig de viure. Representa la libido, a Eros o aquella energia que genera vida i ens fa sentir vius i amb ganes de gaudir de la vida.

Venus no té edat ni pertany a ningú. És un principi arquetípic que va lligat a la capacitat de ser més nosaltres mateixos, de crear, de gaudir, d’expressar i de compartir plaer. Promou la felicitat, el benestar, el gaudi, la satisfacció i la plenitud. I hem de saber mantenir aquesta capacitat al llarg de tota la nostra vida, aprenent a fer-ho de manere adequada en cada etapa.

Per tant haurem d’explorar, entendre i honorar què desitja el nostre Venus. Ja que Venus és un dels planetes més oblidat a les nostres vides. Per això regna aquesta sensació de infelicitat i insatisfacció general. Si sabem el que ens agrada internament, no externament, i el que valorem i el que estimem i a més ens ho permetem, sabrem millor qui som i que necessitem i podrem promoure la felicitat.

Com podem connectar amb l’energia de Venus?

A través de promoure l’autoacceptació, l’autoestima, la satisfacció autèntica i interna, els talents creatius, les relacions amoroses, la cooperació i tot el que ens permet donar i rebre i sentir-nos feliços.

Què necessitem per a viure a Venus?

- Tenir clar el nostre sistema de valors autèntics (els de l’ànima i l’esperit i no els de l’ego, la societat, la família, la cultura o les tendències). És a dir, saber què ens fa feliços, què ens dóna plaer i satisfacció, què valorem.

- Ser capaços de ser fidels i autèntics amb aquest sistema de valors i per tant amb nosaltres mateixos.

- Prendre les decisions que promouen aquests valors de manera lliure i sense dependències i fer-ne un ús intel•ligent.

- Ser capaços d’estimar-nos conscientment i permetre’ns promoure totes les experiències, emocions, pensaments, sentiments i relacions que aporten aquests valors a les nostres vides i per tant ens donen felicitat, plaer, satisfacció i plenitud. Així a través de l’autoestima ens estarem regalant allò que ens fa sentir bé.

Com podem saber què volem?

Doncs promovent autoconsciència, autoconeixement i sentit comú. Essent fidels a nosaltres mateixos i acceptant-nos. Venus, en aquest sentit, es pot convertir en una força molt, molt poderosa.

Que passa si ens costa integrar Venus a les nostres vides?

Voldrà que necessitarem establir un diàleg intern amb altres forces per tal de respectar l’expressió de Venus. Aquest diàleg demanarà autocompassió, creativitat, descoberta personal, acceptació, cooperació, motivació, consciència i valor per prendre decisions. Sovint hi ha facetes de nosaltres mateixos que estan en contradicció entre elles i necessitem un bon diàleg intern per a expressar-les totes de manera coherent.

Així que deixeu que Venus entri a la vostra vida i experimenteu les coses bones que us aportarà!
PS. Aquesta suggerent Venus va ser pintada per Cabanel l’any 1863.

TALLER SOBRE MART

2010-02-06T16:09:00.005+01:00

Benvolguts,
Us informo que el proper 20 de febrer, dissabte, tinc previst fer a Barcelona un taller sobre MART. És el segon d'una sèrie de tallers sobre autoconeixement i astrologia.

De què ens parla Mart? Doncs de com defensem allò que volem, de com ens autoafirmem, de com és la nostra energia, de quina manera solem actuar, de si som competitius o no, de com podem ser més actius i estar més motivats, de com podem aprendre a dir NO i de moltes altres coses relacionades amb l'arquetipus d'aquest interessant planeta i Déu.

El taller tindrà lloc de 10 a 2:30h a l'Espai Daleth (Ronda Universitat, 33, 1-2, tel. 218 56 01). El preu del taller és de 45€ i si voleu apuntar-vos-hi, envieu-me un correu electrònic a astrologystudio@hotmail.com. No cal tenir coneixements previs d'astrologia però necessitaré les vostres dades (dia, hora i lloc de naixement) per a fer-vos la carta astral, ja que durant el taller treballarem amb les vostres cartes.
Salutacions!
Cristina

SÓN EL MATEIX LES CONSTEL.LACIONS I ELS SIGNS DEL ZODÍAC?

2010-01-08T21:03:00.011+01:00

Amb aquest article dono resposta a la pregunta que ha fet al blog la Yaiza, una resposta que és alhora apassionant i complexa!

Tot i que d’aquest tema ja em vam parlar en un article anterior, crec que pot ser interessant tornar a formular-ne la resposta. Si voleu llegir l’article anterior, cliqueu aquí.

Així que comencem. A l’antiguitat l’home va adonar-se que de nit apareixien dos tipus diferents d’estels, uns que es mantenien fixes respecte ells mateixos (el que ara coneixem com estels) i uns que es movien (el que ara coneixem com planetes).

El estels fixes els van agrupar dibuixant línies imaginàries entre ells i van crear formes anomenades constel•lacions. Les constel•lacions normalment representaven figures de personatges mítics o d’animals. Les constel•lacions actuals provenen de les constel.lacions gregues i tenen el seu nom oficial en llatí. Segons la Unió Astronòmica Internacional en són 88. Entre elles podrem trobar per exemple: Ursa major i Ursa minor que corresponen a l’Óssa Major i a l’Óssa Menor o també Gemini o Leo que corresponen amb les constel.lacions de Bessons i Lleó. Al dibuix de dalt podeu veure l’Óssa Major.

El segon grup d’estels és el dels que es movien entre els fixes. Ho feien a diferents velocitats, canviant sovint de sentit, però sempre seguint una mateixa direcció. Aquests estels van rebre el nom de planetes, que prové del terme grec “cos errant”. Doncs bé, resulta que al observar els planetes van veure que es movien sempre per la mateixa franja del cel. Aquesta franja coincidia amb l’Eclíptica, que és el camí aparent que, vist des de la Terra, segueix el Sol en el seu recorregut diari. La podem imaginar perquè de dia és per on circula el Sol i de nit, la Lluna i els Planetes. Durant les diferents estacions de l’any aquesta franja va més alta o més baixa respecte l’horitzó i això es deu a que la posició de la Terra respecte el Sol canvia durant l’any. En el dibuix la podeu reconèixer com la línia circular que delimita la zona groga.

També van adonar-se que aquesta franja de cel, per on circulaven el Sol, la Lluna i els planetes, trepitjava una sèrie de constel.lacions i sempre les mateixes. Aquestes constel.lacions es van anomenar les constel.lacions de l’eclíptica i són les que coneixem com a: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. I van ser aquestes constel.lacions les que precisament van donar nom als 12 signes del Zodíac. En el dibuix podeu veure dibuixades aquestes 12 constel.lacions de l’eclíptica.

Però quina diferència hi ha entre les constel.lacions i els signes del Zodíac si el seu nom és el mateix?

Doncs diverses. La primera i més important és que tot i que els noms coincideixen i ambdues es troben en la mateixa franja de cel, representen coses ben diferents. Les constel.lacions són dibuixos de conjunts d’estels, en canvi els signes del Zodíac representen símbols, tenen significats específics i l’Astrologia els va crear expressament per a ajudar a interpretar els designis del Cel a la Terra.

La segona diferència entre constel.lacions i signes és que tot i que ambdues tenen 12 porcions i triguen un any en recórrer el seu cicle, hi ha constel.lacions més llargues i d’altres més curtes i per tant ocupen més o menys espai en la franja de l’eclíptica, mentre que els signes del Zodíac ocupen tots el mateix espai, 30 graus que es corresponen amb 30 dies o un mes aproximadament. En el dibuix podeu observar la divisió exacte dels signes.

Així la franja dels signes Zodíac està dividida en 12 porcions de 30 graus cada una i a cada porció li correspon un signe del Zodíac. Aquesta franja dóna una volta sencera cada any, així a cada 30 dies li correspon una porció diferent d’aquesta franja. És per això que diem que els nascuts entre el 21 de març i el 21 d’abril (en total 30 dies) seran del signe d’Àries, ja que el Sol durant aquests 30 dies viatjarà pel signe d’Àries però no per la constel•lació d’Àries.

I la tercera diferència fa referència al final del darrer paràgraf. I és que allà on hi ha actualment la constel.lació d’Àries no trobem el signe d’Àries sinó el signe de Peixos. Perquè? La causa és el moviment de precessió dels equinoccis, segons el qual el primer grau del Zodíac no es fix i es va moment molt lentament cap enrera en un cicle de 26.000 anys. És a dir cada 26.000 anys el primer grau del Zodíac es troba a 0 d’Àries però durant aquests 26.000 anys es va movent per tots els graus de l’eclíptica. Quan l’Astrologia va establir per primer cop aquest primer grau del Zodíac, també anomenat Punt Vernal, fa uns pocs milers d’anys, aquest es trobava a 0 d’Àries però des d’aleshores s’ha anat movent i actualment ja no coincideix. És per això que les constel.lacions i els signes no coincideixen en el cel i no ho tornaran a fer fins que hagin passat aquests 26.000 anys. Això provoca aquest desfasament entre constel.lacions i signes.

Però com resolt l’Astrologia aquesta contradicció de no coincidència entre signes i constel.lacions?

Tenint en compte que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic és més fàcil encarar aquestes diferències sense que es produeixin contradiccions. Els astròlegs ho han resolt establint dos sistemes diferents de Zodíac, el Tropical i el Sideri.

La majoria d’astròlegs treballem amb el Zodíac Tropical, en el qual el signe d’Àries sempre comença el dia que comença la primavera i per tant donem importància al cicle estacional, ja que considerem que simbòlicament estem més vinculats amb la nostra relació amb el Sol, la nostra estrella, el nostre sistema solar i els seus planetes i amb el cicle de la natura i el seu desenvolupament.

Però també hi ha astròlegs que enlloc de treballar amb els signes, treballen amb les constel.lacions i aleshores utilitzen el Zodíac Sideri, basat més en els estels que en el nostre Sistema Solar. Aquests astròlegs també tenen el seu llenguatge astrològic particular.

Fins a la propera i el millor pel 2010!

EL NOSTRE JOSEP PLA JA HO VA DIR: LA FRONTERA NO ÉS UN LÍMIT, ÉS UNA GRAN FINESTRA OBERTA

2009-12-22T00:10:00.005+01:00

Potser us sobtarà llegir aquesta frase d’El quadern gris (1918) de Josep Pla en un blog astrològic i us preguntareu si no està descontextualitzada.

De fet ho està, perquè ell parlava de Figueres i de la proximitat d’aquesta ciutat amb la frontera francesa, però el significat d’aquesta frase ens parla del concepte arquetipal de frontera i, en aquest sentit, sí que comparteix significació amb l’astrologia i ho fa a dos nivells.

En un primer nivell podríem dir que Pla amb aquesta sàvia sentència ens està suggerint no tenir por a mirar allò que desconeixem, ja que potser serà interessant, formatiu i probablement enriquidor mirar per aquesta finestra oberta a una realitat que no coneixem. Normalment ens solem situar dins dels límits de la realitat coneguda però si ens atrevíssim a mirar per la finestra, els límits de la nostra realitat es podrien eixamplar i per tant podríem viure en un món més ample, més ric, més divers i sense haver de recloure, per por, la nostra estada dins una realitat més petita i potencialment més pobre. Això és el que promouen molts estaments socials, polítics, religiosos i científics quan a través de la por fan que no ens atrevim mai a mirar a través de finestres obertes a altres realitats desconegudes. Per tant jo m’atreviria a animar-vos i a dir-vos que us atreviu també a mirar l’astrologia amb aquests nous ulls. No s’aprèn en el jutjar sinó en el conèixer.

En un segon nivell d’aquest concepte que tan significativament ens descriu Pla, podria entrar ja en matèria astrològica i parlar-vos dels planetes astrològics. Els planetes astrològics tradicionals són 7 (tot hi que el Sol és un estel i la lluna un satèl•lit, ambdós pertanyen a la definició de planeta astrològic) i són el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Tots ells ens parlen al seu nivell particular d’una realitat coneguda que vol mantenir les fronteres a tota costa, sense finestres obertes a l’exterior ja que intenten mantenir un equilibri necessari i confortable per a sostenir la vida. Però què passaria si només actuessin aquests planetes o principis arquetipals? Canviaríem? Creixeríem? Evolucionaríem? Ens transformaríem? O estaríem sempre en un equilibri que es va mantenint i que no vol saber què passa fora o què passa més enllà de la frontera o de la finestra que mira al que és desconegut?

El fet que entrin en joc els planetes exteriors (Quiró, Urà, Neptú i Plutó) permet que puguem anar més enllà d’aquesta frontera personal per a créixer, per a aprendre, per a evolucionar i per acostar-nos més per al que potencialment estem preparats i fins i tot per al que no estem preparats.

Us intriga saber com s’ho fan aquests planetes per aconseguir això. Doncs en parlarem en un proper article que tractarà dels planetes tradicionals i dels planetes exteriors!

TALLER SOBRE VENUS A BARCELONA

2009-11-18T22:58:00.004+01:00

Em poso de nou en contacte amb vosaltres per fer-vos arribar informació sobre un taller que faré a Barcelona el dissabte 5 de desembre, de 10 a 14:30 del matí. És el primer d’una sèrie de tallers pràctics enfocats a promoure l’autoconeixement i el poder personal a través de la interpretació de la carta astral. Cada participant treballarà amb la seva carta astral i el més important, no cal tenir cap coneixement previ d’astrologia. El preu del taller és de 45€.

En aquest primer taller la protagonista serà la deessa Venus o Afrodita i el motiu pel qual he volgut començar amb aquest arquetipus és perquè reivindica una energia femenina vinculada amb el gaudi de la vida i la llibertat a ser allò que som i volem ser, ambdós principis fonamentals per a encarar altres aspectes més complexos de la nostra psique. En el taller veurem de manera pràctica i personal com aquests propòsits vitals estan bàsicament relacionats amb l’autoestima, amb els nostres valors i amb les nostres relacions amoroses.

El taller no està destinat només a les dones, ja que el que intenta és explorar un principi que fonamenta l’autoafirmació i el goig de viure. Així que si ets home i creus que pots estar interessat a investigar aquest vessant femení de la teva personalitat, et convido a participar-hi.

Les inscripcions al curs es poden fer fins el 2 de desembre i per inscriure-us haureu de passar per l’Espai Daleth (Ronda Universitat, 33, 1-2, tel. 93 218 56 01) per fer efectiva una paga i senyal de 15€ i deixar les vostres dades (nom, telèfon i dia, hora i lloc de naixement). Si no sabeu amb exactitud l’hora de naixement no passa res. A l’inici del taller us repartiré les vostres cartes astrals, que hauré confeccionat amb antelació.

Si voleu més informació sobre el taller, no dubteu a enviar-me un email.

COMENTARI D'UNA LECTORA

2009-10-28T12:34:00.004+01:00

Quan hi ha comentaris interessants de lectors o lectores, m'agrada penjar-los com si fossin articles. Així tothom els pot llegir. Aquí en tenim un de l'Anna. Gràcies Anna!

Exactament. No podem pretendre que la parella, els fills, els amics, omplin el buit que a voltes sentim dins. I fins que no aprenguem això les nostres relacions, siguin amb qui siguin i com siguin, no ens portaran a la felicitat. Sovint exigim a fora que ens aportin la felicitat que hem de buscar dins. Els altres són un mirall no una mitja taronja,en el cas d'una parella, o una extensió/projecció de nosaltres mateixos en el cas dels fills.Quan tenim clar això el món té un altre color.

PODEM SER MÉS FELIÇOS? COM?

2009-10-25T23:26:00.002+01:00

Moltes vegades no ens sentim feliços amb les nostres vides i intentem cercar la felicitat en la parella, en una feina millor, en els fills, en tenir més coses, en anar de vacances o senzillament en poder fer allò que ens agrada.

Quan intentem buscar la felicitat, però, ho solem fer com a agents passius, cercant felicitat en les coses que ens envolten o ens falten. I si no la trobem, aleshores intentem canviar aquestes coses o buscar-ne de noves a veure si les noves ens la donen. I no ens adonem que estem projectant la felicitat fora de nosaltres.

Però què passa si enlloc de buscar la felicitat, intentem crear-la? En aquest cas ens convertim en agents actius. La felicitat aleshores deixarà de dependre de coses o persones externes i dependrà només d’una actitud vital i d’un acte de consciència personal.

Si volem ser feliços amb la nostra parella, a la feina o amb els nostres fills, hem d’entendre que cal prendre una decisió de responsabilitat personal, hem de promoure les condicions per a que hi hagi lloc per a la felicitat i hem d’aprendre a gaudir del que tenim, del que fem i del que ens passa. Hem de deixar d’amargar-nos i queixar-nos per no ser feliços i començar a treballar activament per a promoure una actitud personal vital que faciliti i creï felicitat.

Si seguim buscant culpables (la parella, la feina, els fills, tenir pocs diners, tenir poc temps, etc.) és que no ens estem fent responsables de la nostra felicitat. Això no vol dir que no haguem de fer canvis a les nostres vides o ens haguem de conformar amb el que tenim, sinó que no hem de projectar enfora el que hem de trobar dins. Podem fer canvis quan a través de l’autoconeixement i l’autoconsciència sabem què necessitem i per tant podem promoure circumstàncies més propícies a la nostra essència personal o al que demana la nostra ànima.

La felicitat per a que sigui autèntica s’ha de crear, no es pot cercar; perquè sinó la recerca sempre serà interminable, ja que no es pot buscar fora allò que resideix dins d’un mateix.

I fins que no ens adonem que el ser feliç és un estat del ser i una actitud vital davant la vida i no una conseqüència de les circumstàncies o del que posseïm, serà difícil que siguem feliços.

EL DÉU APOL.LO I EL SOL ASTROLÒGIC. Com la mitologia es reflexa en el simbolisme astrològic.

2009-09-08T00:33:00.002+02:00

Després d’un descans estival i en homenatge a aquest estiu que està a punt d’acabar, reprenc el blog amb un article sobre el Sol astrològic.

Als que us agrada l’astrologia, ja haureu sentit a parlar o haureu llegit alguna vegada a Liz Greene. Pels que sou novells en astrologia, us diré que Greene és una de les astròlogues actuals més importants i us recomano qualsevol lectura seva. Fàcilment trobareu llibres seus traduïts al castellà.

Aquests dies estic llegint un llibre d’ella que no està traduït al castellà: “Apollo’s Chariot” (El carro d’Apol.lo). És un llibre d’astrologia per a principiants però, com amb tot el que escriu aquesta autora, llegir-lo i rellegir-lo és converteix sempre en plaer.

Entre moltes altres reflexions profundes i lúcides, en aquest llibre Greene ens fa una interessant comparació entre els atributs del déu grec Apol.lo i el significat del Sol en astrologia. En la mitologia grega, el déu Apol.lo és el màxim representant del mite solar i és a través dels seus atributs i qualitats que anirem entenen més profundament el simbolisme del Sol astrològic.

Així doncs, comencem la comparació:

Segons la mitologia, Apol.lo és el déu de la llum i fa que els fruits de la terra madurin. Si ara ens fixem en com l’astrologia imbueix el Sol d’aquestes característiques, ens adonarem que el Sol astrològic és el receptacle de l’esperit o de la nostra voluntat suprema i fa que els nostres potencials innats puguin madurar com els fruits, permetent que ens desenvolupem i ens expressem.

En la mitologia, Apol.lo és el déu que produeix la mort amb les seves fletxes i és el que s’encarrega de portar al cel les ànimes amb el seu carro. En astrologia, el Sol és on resideix la vida i allò que ens fa sentir vius i a més és el guardià de l’esperit immortal o d’ aquella part de la nostra humanitat que és eterna i immortal.

Mitològicament, Apol.lo és el déu de la curació, el déu de la profecia i el déu de la música. Astrològicament, el nostre Sol reflexa la nostra voluntat de viure i el poder curatiu que té promoure l’autoconsciència. En el Sol també trobem els propòsits vitals que fan que ens desenvolupem com a individus, alhora que ens atorga el poder de la creativitat com a expressió d’aquest esperit individual.

En la mitologia, Apol.lo és el déu que colonitza i funda ciutats i també és el cosmocrator. En astrologia, en el nostre Sol trobem la voluntat de civilitzar-nos internament i de donar ordre i governar tot el que ens representa com a individus.

Mitològicament, Apol.lo és el que trenca els maleficis familiars o fracassa en l’amor i en la paternitat. En astrologia, el Sol reflexa el nostre poder per independitzar-nos dels complexes familiars o dels vincles familiars mentre desenvolupem la nostra individualitat.

L’Apol.lo mitològic és el que mata la serp i el Sol astrològic és el que ens permet humanitzar els instints.

En la mitologia, Apol.lo és l’amant, el company i fins i tot el pare de les Muses. En l’astrologia, el Sol es relaciona amb la nostra inspiració artística i amb la nostra expressió artística i creativa, que és la que ens defineix com a individus únics i irrepetibles.

Com veieu, mitologia i simbolisme astrològic van agafats de la mà i és que a l’antiguitat, molt més que ara, tot formava part d’un mateix tot.

LA TÈCNICA DEL CINC PER QUÈS

2009-06-14T20:04:00.003+02:00

Molt sovint cerquem solucions als nostres problemes però quan les apliquem, els problemes segueixen sense resoldre’s. Quan això passa, és que alguna cosa falla i el més probable és que no haguem identificat correctament el problema i per tant estiguem aplicant una solució que no ens el resolt.

Posem un exemple: una persona creu que el seu marit no la valora prou i això li fa mal. Quines poden ser les seves solucions tàctiques: fer-li entendre que necessita més valoració per part d’ell, fer-se la víctima davant d’ell, demanar-li més atenció, exigir-li més atenció, fer-li el buit a veure si reacciona, enfadar-s’hi, provocar-li gelosia per a que la valori més, demostrar-li que els altres la valoren més que ell, etc...

Segurament si la persona prova qualsevol d’aquestes tàctiques o possibles solucions, cap d’elles li funcionarà. En l’optimista supòsit que el seu marit comenci a valorar-la més, li servirà això? És molt probable que no, perquè en algun moment pot tornar a aparèixer el dubte. En aquest cas, la persona potser haurà cercat una solució a un problema que no és.

Per a identificar quin és el problema real, hi ha un procediment que s’utilitza molt en tècniques de coaching i de pensament creatiu i s’anomena la tècnica dels cinc per quès.

Seguirem amb l’exemple anterior i anirem responent hipotèticament, tot i que hi poden haver infinitud de respostes, tantes com persones s’ho preguntin. La persona identifica el problema com a: el meu marit no em valora prou i això em fa mal. I es pregunta: per què em fa mal que el meu marit no em valori prou? Potser això vol dir que no m’estima prou. PER QUÈ no m’estima prou? Potser jo no sóc el que ell s’esperava i s’ha decebut. PER QUÈ decebo a les persones que estimo? Potser no sóc tan estimable com em penso. PER QUÈ no sóc tan estimable com em penso? Potser en el fons crec que no sóc mereixedora d’estima. PER QUÈ no sóc mereixedora d’estima? I aquí hauríem arribat segurament a l’origen del problema, que és una manca d’autoestima i és aquest el problema que s’ha d’arreglar. Com? Doncs el primer pas és que la persona prengui consciència que té una autoestima baixa. Si la persona aconsegueix promoure la seva autoestima, i de tècniques i d’ajudes n'hi ha moltes i de molts tipus, ja no li farà mal que el seu marit la valori o no, perquè segurament ja mirarà el tema amb uns altres ulls i no se sentirà infravalorada. També és possible que el seu marit detecti que ella ha augmentat la seva autoestima i la comenci a valorar més. I si no la valora prou i ella creu que la relació amb el seu marit no li dóna el respecte i l’amor que ella es mereix, ara sap què passa i per tant pot prendre una decisió respecte a la seva relació. Ara coneix l’origen del problema i les solucions seran més o menys fàcils però seran efectives i la faran sentir segura, digne i respectuosa amb ella mateixa.

Aquesta tècnica dels cinc per quès és molt útil per trobar l’origen de qualsevol problema. En Astrologia, jo la utilitzo per a guiar a la persona cap a la consciència de certes pautes o patrons inconscients i la veritat és que sovint és de gran ajuda.

L’ASTROLOGIA I LA CONSCIÈNCIA HUMANA

2009-06-03T02:02:00.001+02:00

L’Astrologia, és una ciència o és un art? És un coneixement empíric o és intuïtiu? Ens determina o ens permet crear el nostre futur? Evoluciona? Com?

Després d’uns dies sense escriure per excés de feina, reprenc els articles amb la intenció de suggerir-vos nous temes per a la reflexió. I crec que de la proposta d’aquesta setmana en podem treure algunes reflexions força reveladores que ens poden fer entendre una mica millor l’Astrologia.

L’Astrologia neix com a coneixement empíric o com a coneixement intuïtiu?

Podríem creure que ambdós tipus de coneixement es contradiuen, oi? Doncs, no cal, ja que això només dependrà de si tenim o no una visió holística del món. Perquè? Doncs perquè si estem realment interconnectats amb el nostre entorn i ens sentim un amb ell, els dos coneixements ens portaran a conclusions anàlogues, no? Doncs, d’això es tracta.

L’Astrologia és un dels pocs coneixements que ens permet adonar-nos i que descriu perfectament quina és la nostra interconnexió amb l’Univers. L’Astrologia va néixer segurament amb al naixement la consciència humana i el seu corpus de coneixement ha anat evolucionant a través de experiències empíriques i lògiques però també a través d’experiències intuïtives i analògiques.

I us preguntareu, cal refiar-nos del corpus que prové d’experiències intuïtives o analògiques? Per a trobar una resposta a aquesta pregunta només ens caldria preguntar a molts dels grans descobridors científics, quins dels seus descobriments han estat lògics i quins intuïtius o analògics. I ens quedaríem sorpresos i ens adonaríem que la majoria dels grans descobriments científics han aparegut precisament a partir d’aquest segon procés. El que passa és que després la ciència els testa a través del mètode científic. En aquest sentit, l’Astrologia també té els seus mètodes de testar i són mètodes empírics, a través de la consulta i de la investigació astrològica. Mètodes que de fet han sobreviscut a gairebé 4000 anys d’antiguitat.

És una ciència l’Astrologia?

Segons el paradigma científic mecanicista, l’Astrologia no és ciència i per a mi com astròleg tampoc cal que ho sigui. Quina és la seva funció? Entendre les interconnexions entre nosaltres i l’Univers. Què en podem treure d’això? Conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, treure el màxim de potencial que portem dins i sobretot ajudar-nos a entendre la nostra relació amb una realitat més gran a la qual pertanyem. Ens ofereix un punt de consciència personal però el seu potencial més gran com a coneixement està encara per arribar i ho farà quan puguem veure en ella un camí cap a la consciència social i fins i tot per al qui ho desitgi, un camí cap a la consciència universal.

Serà ciència si el paradigma científic canvia? Perquè no? De fet, en l’Univers que descriu la Mecànica Quàntica, la Teoria de la Relativitat, la Teoria del Casos o la Teoria de Cordes, hi ha encaix per a l’Astrologia. Però el més important és que tant se val si l’Astrologia és considerada científica o no, perquè l’Astrologia té altres propòsits que els de ser classificada.

És un art l’Astrologia?

Doncs sí. Perquè com en tot art, cal manejar molt bé coneixement i tècnica i alhora intuïció i creativitat i fer que el resultat sigui únic i irrepetible no només per a l’Astròleg sinó també per al consultant.

L’Astrologia, com a corpus de coneixement organitzat conegut, deu tenir uns quatre mil anys d’antiguitat. En tot aquest temps l’Astrologia mai ha entrat en contradicció amb ella mateixa, cosa que ni la ciència ni altres disciplines poden afirmar. L’Astrologia és un coneixement que prové de molt antic i el corpus del qual ha anat eixamplant-se, fent-se cada cop més complex, més elaborat, més subtil i adaptant-se a les necessitats de l’home en cada moment, sense que hagi entrat mai en contradicció amb ella mateixa. Per tant estudiar aquest tipus de coneixement és com estudiar la mateixa història de l’evolució de la consciència humana i dels seus propòsits. Així l’Astrologia ha evolucionat, creix i s’expandeix a mesura que s’expandeix la nostra consciència. Hi ha diferents escoles o pràctiques astrològiques que es corresponen amb diferents consciències i cadascú tria la que més s’adiu amb la seva manera personal de viure.

Aquesta evolució de la nostra consciència ha fet que el que antigament es creia que eren Deus o Planetes que provocaven o causaven coses, ara els reconeguem com a forces arquetípiques que cadascú porta dins. És a dir, els Déus han passat de viure al cel a viure dins nostre, de ser forces destructives o protectores, a ser patrons interns de destrucció o de protecció. Hem passat de ser víctimes dels Déus a ser els protagonistes de la nostra vida i de les nostres decisions. Aquest camí es diu consciència però resulta que encara estem a les beceroles!

Aquesta evolució també ha permès entendre la vida com a repte i no com a càstig, la vida com a lloc on desenvolupar els nostres potencials i no un lloc hostil on sobreviure, a entendre que la vida no és determinista, com tampoc ho és l’astrologia, sinó que ens ofereix l’oportunitat de crear i que potser no sempre podem escollir les nostres circumstàncies però sí com viure-les i aquest viure-les acaba convertint-se en la nostra vida.

Ara, com a humanitat, estem en un moment en que sembla que el terme consciència comença a demanar-nos seriosament un lloc en tots els nostres nivells de vida, el personal, el social i l’espiritual. Per això, l’Astrologia que neix d’un lloc tan íntim de l’home, com és la seva consciència, ha evolucionat amb ell, s’ha adaptat al que ell ha necessitat i al que ell a buscat en ella. L’Astrologia, vulguem o no, viatja amb nosaltres i de nosaltres depèn si volem que sigui una aliada més!

VEURE PER CREURE O CREURE PER VEURE?

2009-05-04T22:29:00.001+02:00

Estem acostumats al “veure per creure” però, què hi ha de revelador en el “creure per veure”? Veurem que entre aquestes dues afirmacions hi trobem un abisme conceptual.

VEURE PER CREURE és una premissa bàsica per a la supervivència i per al desenvolupament i té una importància vital en les nostres vides però, poden, la vida i les experiències, anar més enllà d’aquest principi cartesià, en el qual només estem oberts a allò que veiem? Si creiem que només podem creure o ens pot passar allò que veiem, això és tant com dir que no podem acceptar l’existència d’una realitat que no es pot veure o que l’Univers només és allò que podem veure. La vista o en aquest cas el que vol dir gairebé el mateix, la racionalitat, ens ofereix una visió involutiva, estàtica i limitada per aquesta mateixa racionalitat. On és la creativitat? Què vol dir crear? Crear significa anar més enllà del que ja s’ha vist o s’ha pensat.

En canvi, la idea de CREURE PER VEURE, ens fa partícips d’un Univers gairebé il·limitat i ens permet crear part de la nostra realitat. Ens permet anar més enllà i ser capaços de fer coses que, a priori, podríem pensar que eren impossibles. Aquesta idea forma part d’una visió holística de la realitat, de la qual ja hem parlat en anteriors articles, i ens permet recuperar el poder primordial de viure les nostres vides de manera creativa, a través de la consciència i de la intenció. Com? Doncs, essent conscients i creient que creativitat, consciència i intenció no tenen límits.

Anant més enllà, el nostre cervell reconeix la diferència entre el que veu o el que imagina?

Recents treballs en psicologia, entre els quals cal destacar els de Giacomo Rizzolatti, Catedràtic de Fisiologia de Parma i d’Alvaro Pascual-Leone, investigador de Neurologia de la Universitat de Harvard, poden revelar que el nostre cervell no és capaç de veure’n la diferència a no ser que s’hi afegeixen altres factors provinents dels sentits.

Si se sap que el cervell funciona amb imatges, aleshores hauríem de recordar que la imaginació i la creativitat tenen la capacitat de manipular imatges mentals i una de les grans singularitats dels humans és precisament poder projectar aquesta imaginació cap a un objectiu futur. Només necessitem consciència, creativitat i intenció. El nostre cervell o nosaltres moltes vegades triem el camí més fàcil, i per tant estem habituats a veure allò que creiem o que és possible veure, ja que combinem patrons existents i factors condicionants. Però si fóssim capaços de crear, o el que és el mateix, d’utilitzar la creativitat, podríem crear una nova imatge o un nou estat mental o una nova experiència que podria arribar a canviar els nostres patrons i crear nova realitat. Molts dels llenguatges simbòlics ens poden ajudar a fer aquest camí i m’agradaria afirmar que entre ells, l’astrologia en destaca.

Si només creguéssim el que veiem no seriem on som com a humanitat, perquè ens hauríem quedats estancats i immòbils en algun punt del passat i la veritat és que per sort o per desgracia no ha estat mai així. Potser el que caldrà és repensar cap a on volem dirigir aquesta creativitat per a crear un món millor.

Per acabar m’agradaria fer-ho amb una cita de Fernando Pessoa que ens permet reflexionar sobre aquesta qüestió. Diu així: El que veiem no és el que veiem sinó el que som.

I si quan ens preguntem: volem ser alguna cosa diferent o alguna cosa més?, la resposta és un sí, només ens cal fer ús del “veure per creure” i veure més enllà, amb intenció i creativitat!

EN QUÈ ES DIFERENCIEN LES CONSTEL.LACIONS DELS SIGNES DEL ZODÍAC?

2009-04-21T00:58:00.003+02:00

Amb aquest article, a part de comentar quines són les diferències entre els signes i les constel.lacions del Zodíac, m’agradaria donar resposta a una pregunta molt interessant que ha plantejat l’Anna en el seu comentari, publicat a sota d’aquesta entrada.

Comencem pel tema que ha suggerit l’Anna. Com podem fer coincidir els 360 graus de la circumferència dels signes del Zodíac amb els 365 dies i escaig de l’any? Doncs perquè en un dia terrestre la Terra no avança al voltant del Sol exactament un grau, sinó que en promig és una mica menys d'un grau i a més canvia al llarg de l’any. Això ho va demostrar Kepler amb les seves lleis. Així quan la Terra es troba lluny del Sol, el moviment de la Terra al voltant del Sol és més lent i, en canvi, quan la Terra es troba més a prop del Sol, la seva velocitat és més ràpida. Si fem el promig, es pot considerar que els 360 graus de la circumferència del Zodíac equivalen als 365 dies i escaig de l’any.

Passant al tema que ens ocupa en aquest article: quina diferència hi ha entre els Signes del Zodíac i les constel·lacions que els donen el nom? Doncs diverses.

La més important és que els Signes són porcions d’una franja de cel i en canvi les constel·lacions són estructures imaginàries formades pels estels.

Una segona diferència és que hi ha constel·lacions més llargues i altres més curtes. I en canvi tots els signes tenen la mateixa grandària, és a dir, 30 graus de circumferència. Això és possible perquè els signes són una convenció simbòlica, a l’igual que l’astrologia és un llenguatge simbòlic.

I una darrera, és que el punt 0 del signe d’Àries no coincideix amb el punt 0 de la constel.lació d’Àries. Aquest fet s’anomena moviment de precessió dels equinoccis i és degut a que l’eix vertical de la Terra té un moviment sobre si mateix, anomenat moviment de nutació, i que té un cicle de 26.000 anys. Així, si establim un punt d’origen, com pot ser el punt Vernal, que és el 0º del signe d’Àries o el dia que comença la Primavera astrològica o el 21 de març de cada any aproximadament, veurem que aquest punt es va movent en el cel i que cada 2.000 anys i escaig aquest punt canvia de constel.lació. Per tant, actualment el Punt Vernal, que en un moment determinat es trobava a l’inici de la constel·lació d’Àries i que aleshores coincidia físicament amb el començament del signe d’Àries, ara no es troba a 0 graus del signe d’Àries sinó a 22º36’ del signe de Pisces.

El tema pot semblar una mica complicat, però de fet, per als que l’astronomia no us desperta cap interès especial, el que cal saber és que hi ha un desfasament físic entre els signes i les constel.lacions a causa del moviment de nutació de la Terra.

Com resolt aquest dilema l’Astrologia?

Tenint clar que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic, és més fàcil encarar aquestes dues diferències sense que es produeixin contradiccions. Els astròlegs ho han resolt establint dos sistemes diferents de Zodíac, el Tropical i el Sideri. La majoria d’astròlegs treballen amb el Zodíac Tropical, el qual està basat en les coordenades tropicals, amb les quals el grau 0 del signe d’Àries o primer grau del Zodíac correspon al primer dia de la primavera. En canvi els astròlegs que treballen amb el Zodíac Sideri, basat en les coordenades sidèries, consideren que el grau 0 d’Àries es troba actualment a 22º36’ del signe de Pisces, ja que tenen en compte el moviment de precessió dels equinoccis. Resumint podríem dir que el Zodíac Tropical té com a marc de referència el cinturó del Zodíac que acompanya l’Eclíptica i està basat en els cicles estacionals, mentre que el Zodíac Sideri té com a marc de referència el marc dels estels.

I cada astròleg treballa amb el Zodíac que més s’adiu al seu sistema d’interpretació, ja que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic i per tant la decisió es converteix en una qüestió de convencions simbòliques.

COMENTARI D’UNA LECTORA A L’ARTICLE SOBRE SIGNES I CONSTEL.LACIONS

2009-04-21T00:57:00.002+02:00

Com sempre que tinc temps de visitar el teu blog, em sorprèn i em resulta molt interessant i suggerent.

Confesso, d’entrada, el meu desconeixement en el tema i un cert escepticisme heretat –que no vol dir el meu desinterès-, però la manera com exposes les diverses qüestions em són molt il•lustratives i entenedores, i, el que és més important, desproveïdes d’aquell punt d’acte de fe irracional i màgiques prediccions, que sovint trobo en manifestacions comercials del tema. Et felicito.

T’escric, però, perquè en aquest article em faig una mica d’embolic amb les xifres: veig que no acaben de coincidir exactament els graus del cinturó zodiacal amb la partició en dies que els homes hem assignat a la volta de la Terra al voltant del Sol. Sent, com són, en tots dos casos, convencions, aquest petit marge de diferència no hauria de fer que, al cap dels anys, els signes comencessin en dates diferents? Vull dir que el 21 de març de 2009 presenta les mateixes característiques, des del punt de vista del cinturó zodiacal, que el 21 de març de fa 500 anys, o fins i tot de 5.000 anys (encara que no existís cap calendari).
Potser m’avanço, amb la meva pregunta i em resultarà aclaridor el teu proper article sobre les diferències entre els signes zodiacals i les constel•lacions.

Gràcies per aquest blog i una abraçada, Anna

TALLER DE CAP DE SETMANA D'ASTROLOGIA I PINTURA, EN UNA CASA RURAL DEL BAGES

2009-04-12T16:42:00.014+02:00

ELS PROPERS 6 I 7 DE JUNY TENIM PROGRAMAT UN CAP DE SETMANA D'ASTROLOGIA I PINTURA AL BAGES.
EL TERMINI PER A LA INSCRIPCIÓ AL TALLER ACABA EL 8 DE MAIG. SI US HI VOLEU INSCRIURE, CLIQUEU AQUÍ.
SI VOLEU MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL TALLER O TENIU ALGUNA PREGUNTA A FER, NO DUBTEU A ENVIAR-ME UN CORREU.

PERQUÈ CADA PERSONA PERTANY A UN SIGNE DETERMINAT DEL ZODÍAC ?

2009-03-30T15:08:00.001+02:00

Per explicar-vos perquè pertanyem a un signe determinat del Zodíac us he de parlar d’algunes coincidències numèriques.

Per exemple. Els Signes del Zodíac són 12, igual que ho són els mesos de l’any. Cada Signe del Zodíac té 30 graus, gairebé el mateix nombre que els dies que té un mes. I els graus del cercle del Zodíac en són 360, perquè és una circumferència, i coincideix aproximadament amb el nombre de dies que té l’any, és a dir, 365 dies.

En aquesta coincidència numèrica veiem la relació que es va establir entre un fet astronòmic, la durada de l’any, i un llenguatge simbòlic, l’astrologia i per tant ens parla dels fonaments astronòmics de l’astrologia.

D’una banda, el cinturó Zodiacal està format per 360 graus. Si dividim aquests 360 graus en 12 grups, tenim que cada grup conté 30 graus. Així el cinturó Zodiacal té 12 divisions que coincideixen amb els 12 signes: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces. I a cada un d’aquests signes li corresponen 30 graus de circumferència.

D’altra banda, el Sol, vist des de la Terra, triga 365 dies a donar una volta sencera del seu cicle anual i per tant cada dia recorre més o menys un grau de la circumferència zodiacal. Així va avançat. Cada dia avança un grau i quan ha recorregut els 30 graus d’un signe en més o menys un mes, passa al següent signe. Cada mes canvia de signe i va saltant de signe en signe fins que torna a començar al cap d’un any.

Com hem vist, en cada signe el Sol s’hi està aproximadament un mes o 30 dies. Així i coincidint amb el primer dia de la primavera el Sol està situat en el grau 0 del signe d’Àries i avança per aquest signe més o menys a raó de dia per grau, fins que arriba al grau 30 del signe d’Àries, que coincideix amb el grau 0 del següent signe. Per tant canvia de signe i passa a Taure i així successivament. Això vol dir que durant tot aquest mes, vist des de la Terra, el Sol té el signe d’Àries al darrere. En el dibuix de l’article es veu clarament el que vull dir. En aquest exemple, diríem que el Sol es troba a Sagitari perquè té el signe de Sagitari al darrere (però no la constel·lació de Sagitari, ep!).

Si ens ho mirem en el calendari podríem dir que aproximadament el Sol entra en el grau 0 d’Àries el dia 21 de març i recorre tot el signe d’Àries fins el 21 d’abril, per això totes les persones que han nascut entre aquestes dues dates pertanyen al signe d’Àries.

En el proper articles us explicaré quina diferència hi ha entre els signes del Zodíac i les constel·lacions del Zodíac i perquè no coincideixen.

ELS SIGNES DEL ZODÍAC I LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC

2009-03-22T18:38:00.002+01:00

Els signes del Zodíac i les constel·lacions dels Zodíac porten els mateixos noms: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces.

Quan l’home va començar a observar el cel va adonar-se que havien dos tipus diferents d’estels. Uns que es mantenien fixes respecte ells mateixos i uns altres que es movien i que a l’antiga Grècia se’ls va donar el nom de “cos errant” o planeta.

Els primers van ser agrupats en dibuixos que representaven personatges de la mitologia o de la vida quotidiana i així es van originar les constel·lacions que, de fet, són agrupacions d’estels que suggereixen una forma o un concepte. Sapigueu que encara que tots els estels que podem veure al cel pertanyen a la nostra galàxia, la Via Làctia, els estels d’una constel·lació, tot i que sembla que estan físicament agrupats, no ho estan i normalment pertanyen a zones diferents de la nostra galàxia. És a dir, només formen una agrupació aparent als nostres ulls.

Els segons estels que es movien, els errants, eren els planetes visibles a ull nu des de la Terra i eren Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn.

També es van adonar que el Sol i la Lluna i la resta de planetes sempre circulaven per una mateixa franja del cel que se situa 23 graus per sobre i 23 graus per sota de l'Eclíptica (línea per on circula el Sol just en els dos equinoccis i que es correspon amb el pla de rotació de la Terra al voltant del Sol). Com que aquesta franja era important perquè marcava el camí per on passaven el Sol, la Lluna i els planetes, van decidir que les 12 constel·lacions que hi havien en aquesta franja serien simbòlicament més importants que la resta de constel·lacions del cel. Els seus noms eren precisament Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces i, com haureu deduït, són les que van donar nom als signes del Zodíac.

Així, veiem que el que tenen de particular les constel·lacions que donen nom als signes del Zodíac és que són les que es troben en el camí del Sol, la Lluna i els planetes. Però les constel·lacions del Zodíac i els Signes del Zodíac no són el mateix i això us ho explicaré en un proper article.

A causa del moviment de rotació de la Terra, aquesta franja del cel, té un moviment aparent que als nostres ulls va girant i completa aproximadament una volta cada 24 hores. Aquesta franja la podem anomenar també Cinturó Zodiacal i, com hem vist, està formada pels 12 signes del Zodíac.

COMENTARI D’UN LECTOR A L’ARTICLE “CAL QUE DEFENSEM L’ASTROLOGIA?”

2009-03-22T18:34:00.001+01:00

Com que de tant en tant algun lector deixa un comentari de contingut en algun dels articles i el disseny del blog fa que sigui difícil accedir-hi de manera fàcil, he pensat que seria interessant, a partir d’ara, penjar en forma d’article algun d’aquests comentaris per tal que tothom pugui gaudir de les idees i opinions d’altres persones. Així potser alguna altra persona també s’anima a escriure. Aquí va el primer comentari:

Molt bona la reflexió! Cada dia hi ha més coses més interessants per aquí!

L'astrologia com a etiqueta, potser si que algun dia desaparegui, però la connexió entre l'esser humà i la resta del cosmos no deixarà mai d'existir com a tal, perquè és una relació intrínseca al funcionament mateix de l'univers.Però de fet, si ens hi fixem, podem assegurar que mai deixarem de sentir-nos relacionats amb el cosmos, donat que aquesta connexió que ens lliga al nostre entorn no depèn del temps, ja que existeix per definició en l'univers.

Nosaltres necessitem el temps per canviar o actuar, i per tant no podem canviar cap cosa que no depengui del temps.

En fi, que jo no em preocuparia tampoc per defensar el terme 'astrologia' en si, ni tampoc per defensar aquesta connexió, ja que està fora del nostre abast produir un canvi d'aquestes característiques.

Per sort? No ho sé. Probablement.

LVC

DIÀLEG VERSUS DOGMATISME

2009-03-15T21:11:00.002+01:00

Estem acostumats a relacionar el terme dogmàtic amb qüestions vinculades a la fe, a la religió o a segons quines creences que no poden comprovar-se amb el mètode científic, com per exemple l’astrologia, però moltes vegades ens oblidem que també hi ha ciència que actua de manera dogmàtica, especialment quan comença a veure amenaçat el paradigma en el qual es fonamenta.

I hauríem de ser conscients que sovint sota qualsevol tipus de dogmatisme es pot amagar una intenció més subtil: el control del poder. Un poder que no només ha estat exercit per les religions sinó que també per segons quines posicions científiques que es creuen amb el monopoli de desxifrar la veritat de la realitat.

A nivell personal cada un de nosaltres també a vegades ens aferrem de manera dogmàtica a segons quines idees. Ho podem fer de manera instintiva com a mecanisme de defensa o de manera no tan instintiva per assegurar-nos el control d’alguna cosa. Però quan ens quedem atrapats en un dogma, estem renunciant a la pluralitat, al diàleg i a noves idees i maneres de fer.

En aquest article m’agradaria presentar-vos breument dos pensadors moderns bastant polèmics que incideixen en aquesta idea.

Un és en Paul Feyerabend (Viena, 1924-1994). En el seus llibres, Tratado contra el método y Adiós a la razón, defensa que de la investigació històrica es dedueix que no existeix cap mètode que no tingui principis inalterables i que no hi ha regla que no hagi estat trencada. Segons ell, tot el que indica infracció en ciència (o ruptura de les normes), no només és accidental sinó també necessari per a que aquesta avanci. També defensa la idea que no pot existir una sola raó abstracte dominant i aposta pel pluralisme cultural i per pensar que cap creença o coneixement ha de ser menystingut a priori. Per a ell no hi a cap raó per suposar que el món té només una naturalesa, al contrari, creu que el món és profundament plural.

L’altre és Hans-Georg Gadamer (Marburg, 1900-2002), el pare de la hermenèutica filosòfica. Gadamer defensa la idea que el concepte de veritat està estretament lligat al concepte de mètode i per a ell no és possible considerar un sense l’altre, per tant ambdós estan completament influenciats pel paradigma històric i cultural dominant. Per tant, segons ell, la nostra interpretació de la realitat està basada precisament en aquesta dominància històrica i cultural. L’home que té més experiència de vida, diu, és sempre el que és radicalment no-dogmàtic, perquè precisament és el que pot aprendre més de noves experiències i de noves visions.

Per tant, un altra manera d’entendre com l’home es relaciona amb el món i com busca coneixement és precisament a través d’establir un diàleg obert que permeti posicions innovadores i plurals i defugi els dogmatismes. Aquest diàleg potser no sempre busca un coneixement definitiu, sinó només obrir noves portes a diferents valors, idees, actituds o creences, tant personals com col·lectives.

Amb aquesta reflexió no estic negant el rol absolutament essencial que ha tingut la ciència, especialment la basada en el paradigma del mètode científic, en el desenvolupament actual de molts àmbits i de coneixement, sinó que només defenso el dret de qualsevol disciplina a establir un diàleg respectuós i fructífer amb qualsevol altra.

I em direu què hi té a veure tot això amb l’Astrologia. Doncs precisament l’Astrologia Psicològica el que intenta és defugir qualsevol posició dogmàtica per tal de promoure un diàleg creatiu, plural i innovador.

I per acabar m’agradaria citar-vos un fragment d’una de les frases més famoses de Gadamer. Diu així: ”.. la comprensió no té límits, tot és obert, res és tancat i sempre hi ha una possibilitat de trobar alguna cosa nova. En escoltar el que ens diu alguna cosa, i en deixar que se’ns digui, resideix l’exigència més elevada que es proposa l’esser humà. Recordar-ho per a un mateix és la qüestió més íntima de cadascú. Fer-ho per a tots, i de manera convincent, és la missió de la Filosofia”.

I des de la meva posició d’astròloga, m’agradaria afegir que segurament també és una de les missions de l’Astrologia.

LA TEVA PSIQUE ÉS LA RESPIRACIÓ DEL COSMOS

2009-03-09T00:10:00.003+01:00

Així es titulava l’entrevista que li feien a Richard Tarnas des de La Contra de La Vanguardia el 19 de febrer del 2008.

Richard Tarnas és doctor en Filosofia i Psicologia per Harvard i astròleg arquetipal. Al castellà té publicats dos llibres, La pasión de la mente occidental i Cosmos y Psique. Ambdós totalment recomanables per a qui vulgui fer un viatge “diferent i lúcid” a través de la història del nostre pensament i de les figures que l’han anat modelant.

Per a seguir en la línea dels articles del blog, m’agradaria transcriure-us unes quantes preguntes i respostes d’aquesta entrevista.

Periodista: Influeixen els astres en la meva vida?
R. Tarnas: Vostè i ells estan connectats.
I determinen el que faig?
No és això. Per exemple, quina hora és?
Eh? Són dos quarts d’una.
Com ho ha sabut?
Mirant el rellotge.
I les manetes del rellotge són les causants de l’hora?
No.
Doncs això també passa amb els astres. No provoquen res, són les manetes a través de les quals podem llegir les hores arquetípiques del cosmos.
Però una cosa és el cosmos i l’altre jo.
Ah! Aquí expressa vostè la passió de la ment occidental. Ha volgut separar-se del cosmos fins a sentir-se autònoma i deixar el cosmos com un mecanisme extern i inanimat. Una cosa que és absolutament irreal!
Perquè?
Perquè som cosmos en forma humana! Nosaltres som la manera a través de la qual el cosmos es fa conscient de si mateix. M’agrada com va formular aquesta idea el filòsof Plotí (s III dC): “Tot respira a la vegada”.
Però Saturn és una gran pedra inanimada, mentre que jo sóc la meva psique.

El que vostè anomena “la meva psique” no és res més que respiració del cosmos. Cosmos i psique són dues formulacions d’una mateixa i única realitat. I les conjuncions dels astres mostren la dinàmica còsmica. És a dir, la dinàmica arquetípica de la psique.
...
Hi ha lloc per a la llibertat personal?
És precisament una visió participativa de l’home en el cosmos. Cada un de nosaltres és cosmos actuant.
...
Que he d’esperar dels horòscops de la premsa?
Només entreteniment. Es focalitzen en el Sol en el moment del naixement.
...
Té sentit dir Jo sóc Balança?
És com si vostè em diu: sóc periodista. No està expressant la complexitat de la seva persona.

Com veieu, l’article és interessant i revelador. Si us interessa el podeu trobar a l’hemeroteca de La Vanguardia o a Internet.

CAL QUE DEFENSEM L’ASTROLOGIA?

2009-03-01T00:15:00.000+01:00

Potser creureu que pel fet de ser astròloga, el que vull és defensar l’Astrologia. Però com anireu descobrint, amb aquest blog no intento fer-ne una defensa sinó més aviat crear un lloc on reflexionar en veu alta sobre temes relacionats amb la nostra actitud o la nostra manera de viure la vida, individual i col·lectivament, i com un coneixement tan ancestral i misteriós com l’Astrologia també té coses essencials a dir-nos.

Però, tornant a la pregunta, cal que defensem l’Astrologia? Necessita que el defensem, un coneixement que ens ha demostrat que pot sobreviure a més de 4000 anys d’història? En aquest article m’agradaria reflexionar sobre la nostra relació amb l’Astrologia.

Per començar crec que no hem de patir gaire per la seva extinció, ja que ella mateixa ens ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i de supervivència a través dels diferents períodes històrics, socials i culturals. Perquè? Doncs perquè potser està estretament lligada a la nostra definició i evolució com a humanitat, ha anat creixent i adaptant-se com i amb nosaltres i de cada un dels períodes ha recollit allò que li ha estat coherent i essencial.

Tots els temps han tingut astròlegs que han estat pioners descobrint, dins o fora d’ells, allò que ens defineix com a humans, a nivell individual, col·lectiu i espiritual i també allò que ens connecta amb una realitat més gran i universal. I la comunitat astrològica ha estat l’encarregada d’anar modelant aquest coneixement amb les seves experiències quotidianes, algunes més reveladores que d’altres.

A vegades els astròlegs, especialment els novells, encetem les nostres carreres astrològiques amb certa fal·lera per demostrar com n’és d’útil i vàlida l’Astrologia o intentem demostrar que l’Astrologia té el dret a ocupar el lloc que li correspon en el món acadèmic. Altres s’entesten a demostrar que l’Astrologia és o pot ser científica. Però tal i com molt bé s’ha suggerit des de dins mateix de l’entorn astrològic, potser l’Astrologia ja s’encarrega d’ocupar el lloc que per la seva naturalesa li correspon. Potser és un lloc que ha de ser marginal, i quan dic marginal vull dir al marge dels coneixements massificats, perquè a vegades la massificació desvirtua allò que és essencial.

Fins i tot en els períodes més difícils, en els quals l’Astrologia ha estat perseguida i expulsada dels cercles acadèmics, com va passar a finals del segle XVII, tot el XVIII i principis del XIX, aquesta no va desaparèixer sinó que va romandre latent de portes enfora però activa en cercles restringits, en els quals es va mantenir el caliu de la seva essència.

Malgastar temps i energia en defensar l’Astrologia de segons quins atacs, especialment aquells que provenen de cercles que creuen tenir la veritat absoluta i inamovible sobre la realitat i que viuen la seva posició des del monòleg, no és la meva feina com a astròloga. La meva feina més important com astròloga és vetllar perquè jo mateixa la exerceixi amb professionalitat, responsabilitat, saviesa i eficàcia.

I això no vol dir que no sigui interessant o necessari reflexionar públicament sobre l’Astrologia i sobre la seva relació amb entorns científics, acadèmics, socials o culturals, però sempre i quan es pugui mantenir un “diàleg” respectuós i enriquidor per ambdues parts.

El que sí que val la pena, però, i es mereix tots els esforços del món és promoure un concepte primordial que ens defineix com a humans i és alhora un dels principis essencials de l’Astrologia. I aquest principi és l’acceptació i el respecte per la diferència i, sobretot, la capacitat d’entendre que diferència i cooperació no són contradictòries sinó que ens enriqueixen a nosaltres i al món en el qual vivim. I POTSER APRENDRE A VIURE LA UNITAT A TRAVÉS DE LA DIFERÈNCIA ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS QUE TENIM AL DAVANT.

I per acabar m’agradaria explicar-vos un conte de Khalil Gibran, que es titula El viatger. Aquest conte el va relatar l’astròloga Melanie Reinhart en la Carter Memorial Lecture, el passat 2007 al Regne Unit. La història diu així:
Un dia el viatger es portat a un temple pel seu guia, per tal de trobar-se amb un home savi que és cec. El viatger li pregunta al savi: Quan temps fa que sou cec? I el savi li respon: Ho sóc de naixement. I El viatger li pregunta: Quin és el vostre camí cap a la saviesa? I el savi respon: Sóc astrònom ... ( i mentre amb la mà es toca el cor afegeix) ... segueixo els moviments del Sol, la Lluna i les estrelles aquí dins.

Com diu Melanie Reinhart, vivim en un univers de participació, en el qual els moviments de l’ànima estan íntimament connectats amb els moviments dels cossos celestials. I l’Astrologia participa i és un vehicle d’aquest connexió. La seva essència està tan lligada a la nostra essència com a individus que és pràcticament impossible que desaparegui, perquè això voldria dir que una part de la nostra humanitat i de la nostra participació amb l’Univers també hauria desaparegut. I SI ALGUNA COSA HEM DE DEFENSAR ÉS QUE AIXÒ NO PASSI MAI.

DOS ASTRÒLEGS DIFERENTS US DIRIEN EL MATEIX?

2009-02-22T16:51:00.002+01:00

Després del darrer article, potser us preguntareu si per una mateixa consulta, dos astròlegs diferents us dirien el mateix. Bona pregunta!

En una consulta astrològica intervenen diversos factors que fan que mai es produeixin dues consultes iguals. Una bona consulta astrològica no és un monòleg de l’astròleg, sinó que és un diàleg, en el qual participen l’astròleg i el consultant i per tant dependrà d’aquestes dues persones.

Pel que fa al consultant aquest pot tenir un dia més o menys receptiu, pot estar més emocional o més racional i pot tenir una comunicació més o menys fluida o fàcil amb l’astròleg.

Pel que fa a l’astròleg, aquest ha de garantir un mínim de qualitat en diversos aspectes. Per començar és primordial que l’astròleg tingui una bona preparació tècnica en termes astrològics i ha d’haver-se preparat bé la lectura. També ha de saber establir una bona comunicació i empatia amb el client, promovent un entorn de tranquil·litat i confiança, en el qual el client se senti còmode i gens amenaçat.

Un altre factor essencial que ha de complir un bon astròleg és un alt grau d’autoconsciència i autoconeixement. Això ajuda a garantir que l’astròleg sigui el màxim d’objectiu possible i no influeixi en la lectura, ni faci cap projecció personal. És a dir, cal que sàpiga no jutjar, ni interpretar sota els seus prejudicis, manies o pors la carta de l’altra persona, perquè aleshores la lectura seria esbiaixada.

A banda d’això, cada astròleg ha tingut experiències diferents, ha fet un treball personal concret i té qualitats, habilitats i actituds diferents i això també impregnarà la consulta. Per tant hi haurà una part de la lectura que segurament serà comuna a tots els bons astròlegs. Però també n’hi haurà una altra que serà de collita pròpia de l’astròleg i vindrà definida per la seva manera especial de veure i viure la vida i per la comunicació que s’estableixi amb el consultant.

És com si us preguntéssiu: tots els amics són iguals? Bé, hi ha certes qualitats que hi han de ser i que són comunes a tots els amics i coincideixen amb la definició d’amic però us adonareu que tots els amics també tenen la seva peculiaritat personal i això és el que els fa diferents i ens enriqueix la vida. I de fet, tots experimentem l’amistat de manera diferent amb cada amic. Doncs, amb l’astrologia passa el mateix!

QUINS TIPUS DE CONSULTES ASTROLÒGIQUES ES PODEN FER?

2009-02-16T11:31:00.004+01:00

De consultes astrològiques se’n poden fer de molts tipus ja que hi ha moltes tradicions, escoles i tècniques diferents de treballar l’Astrologia i, com en tot, cada persona escull la que més s’adiu amb la seva manera natural d’entendre i viure la vida.

Des del vessant psicològic es poden fer diferents tipus de consultes i el que m’agradaria en aquest article és fer-vos un breu resum de quines són les consultes astrològiques més comunes. Així trobem:

La CARTA NATAL, que és l’estudi astrològic bàsic i està enfocat a promoure l’autoconeixement i l’autoconsciència. Consisteix en un estudi dels patrons psicològics, emocionals i mentals de la persona i de com els pot utilitzar en les diferents àrees de la seva vida, com són la família, la parella, els fills, l’entorn laboral, l’entorn social o els amics. S’exploren els propòsits vitals, els reptes personals, els potencials, les habilitats i també les pors, els bloqueigs i els complexos i quins recursos pot tenir la persona per a millorar la seva vida i viure-la més creativa i coherentment. La informació es treu de la carta natal, que és la carta astral en el moment del naixement i per fer-la es necessari conèixer el dia, l’hora i el lloc de naixement.

L’ESTUDI DE LES ENERGIES DE L’ANY O REVOLUCIÓ SOLAR, que és un estudi que se sol fer un cop l’any. Es pot fer quan es vulgui però és molt interessant fer-lo un o dos mesos abans de l’aniversari. En aquest estudi s’exploren les tendències internes de la persona durant l’any a venir i també les tendències externes o del seu entorn. Amb aquesta informació la persona pot aprofitar amb més eficàcia i consciència els estats interns i les energies externes. Es basa en l’estudi de diferents tècniques astrològiques i la informació prové de l’estudi de la Revolució Solar, dels trànsits, dels eclipsis, de les progressions i de les direccions per l’any en curs.

Les SINASTRIES. Consisteix en un estudi de les relacions entre dues persones, ja siguin parella, socis de feina, pares i fills o altres. Amb aquest estudi es poden conèixer quins són els punts febles i punts forts de la relació, quins seran els temes conflictius i quins els temes fàcils, quins reptes emergiran de la relació i quins recursos tenen les dues persones per a millorar la seva relació. Es treballa comparant les cartes natals de les dues persones. Per a fer aquest estudi és indispensable que les dues persones estiguin d’acord a fer l’estudi i les dues assisteixin a la sessió.

Les CARTES DE NENS PETITS. Aquest estudi està enfocat als pares per tal que puguin entendre millor els seus fills, puguin respectar la seva individualitat, sàpiguen com promoure els seus potencials i autoestima i puguin ajudar-los a superar pors i inseguretats. No està centrat en el futur del nen, sinó en com els pares poden conèixer millor i ajudar els seus fills.

CONSULTES SOBRE TEMES CONCRETS. Com temes de feina, de vocació, de parella, familiars, personals, etc. En aquestes sessions s’explora el tema en qüestió, quines pors i bloqueigs hi poden haver, quins reptes apareixen i quins potencials té la persona per a superar-los i per prendre decisions amb més consciència i responsabilitat.

TREBALL DE CREIXEMENT PERSONAL. Aquest treball s’inicia amb la carta natal i el treball d’autoconeixement personal que se’n deriva d’ella i, a través de posteriors sessions, es pot anar aprofundint cap a nivells més subtils de creixement personal i/o espiritual.

A banda de les consultes astrològiques que són purament psicològiques, també hi ha dues consultes que són força populars, tot i que s’escapen del camp de l’Astrologia Psicològica. La seva tècnica d’interpretació és una mica diferent i té regles pròpies. Entre les que més destaquen trobem:

L’ASTROLOGIA ELECCIONAL, que s’utilitza per buscar el dia que té les energies més adequades per tal d’iniciar un projecte determinat, com pot ser inaugurar un negoci, casar-se, canviar-se de casa, signar documents, etc.

I l’ASTROLOGIA MUNDANA, que no s’utilitza a nivell personal i consisteix en l’estudi astrològic de la història i la política de països i d’esdeveniments mundials.

Ja veieu que si ens centrem en l’Astrologia Psicològica, es treballa per tal de promoure l’autoconeixement, el desenvolupament dels potencials i la superació dels reptes personals i dirigir tot aquest coneixement cap a una manera més creativa, responsable i conscient de viure la vida. També hi haurà persones a les quals els cridaran propòsits de creixement personal o més espirituals i, en aquest sentit, l’Astrologia Psicològica té potencial de sobres per adaptar-se a les necessitats de cadascú.

Pels que no sabeu com funciona l’Astrològica Psicològica us suggeriria que us llegíssiu els següents articles del blog: “Desfent un malentès sobre l’Astrologia: els astres no ens influeixen”; “Determina l’Astrologia la nostra vida o el nostre futur? ”; o “Entre el Cel i la Terra, un diàleg amb l’Astrologia”. Si feu clic al damunt de cada títol, us apareixerà el text de l’article en qüestió.

L’ECLIPSI DE LLUNA DEL 9 DE FEBRER

2009-02-08T20:46:00.005+01:00

A través d’un comentari a aquest blog, una persona m’ha demanat com li pot afectar l’Eclipsi del dia 9 de febrer, ja que aquell mateix dia és el seu aniversari. No li puc donar una resposta particular, ja que per a fer-ho hauria de fer un estudi detallat de la seva carta, però sí que puc fer algunes reflexions generals sobre què podria representar a nivell col·lectiu aquest eclipsi i quin és el seu context astrològic.

Estudiant les efemèrides de l’Eclipsi, s’observa que tenim molt de moviment al signe d’Aquari; concretament hi trobem cinc planetes, que són Mart, Júpiter, el Sol, Quiró i Neptú, i a més, el Node Nord de la Lluna. Del context astrològic, hi afegiríem la oposició exacte dels dos regents d’Aquari, Saturn i Urà, i l’entrada de Plutó a Capricorn, a on s’hi estarà fins el 2023.

En termes generals, aquestes configuracions ens podrien parlar d’un seguit de temes relacionats amb la renovació de la nostra organització social, econòmica i política per tal de promoure accions més globals, més solidàries, més sostenibles i més integradores. L’eclipsi de Lluna per ell mateix no comporta tot aquest impuls però sí que pot fer de gallet puntual per a incitar una mirada nova i creativa a tots aquests temes.

Així, aquest context ens pot suggerir la renovació de la nostra participació en temes relacionats:
amb l’increment de la consciència social i ecològica;
amb l’ús de l’originalitat i la creativitat per a trobar solucions individuals i col·lectives;
amb el sentiment de pertinença a un grup;
amb saber prioritzar el be del grup per sobre del be individual;
amb els canvis necessaris per a revitalitzar la societat;
amb la renovació de certs “status quo” en favor de noves maneres de funcionar a nivell social;
amb la participació solidària;
amb la recerca de les llibertats individuals i també les dels pobles;
amb descobrir maneres de fer diferents i si cal revolucionàries;
amb saber transcendir les diferències individuals i ser conscients de la interconnexió entre els pobles.

Aquest Eclipsi de Lluna, amb el Sol a Aquari i Lluna a Leo, també ens està recordant que la creativitat, tant a nivell individual com col·lectiu, és un recurs a tenir en compte. L’oposició Urà / Saturn ens ofereix els reptes de trobar un bon equilibri entre allò que cal destruir i allò que cal construir i saber integrar la utilització del sentit comú amb idees originals i revolucionàries. També ens pot ajudar a ser capaços d’eliminar allò que està caduc i reconèixer i refermar allò que funciona per tal de construir-hi al damunt. La conjunció exacta del Sol amb Quiró pot mostrar-nos la importància de la visió holística i terapèutica, de poder unir la nostra part física amb la nostra part espiritual, d’aprendre a curar-nos de totes les alineacions i escissions personals i socials, i de saber ajudar-nos a nosaltres mateixos, mentre alhora ajudem els altres.

Tots ells reptes que neixen de la nostra consciència individual però que poden exercir influència en la nostra consciència social.

I per als que us interessin les efemèrides de l’eclipsi són: el Sol està a 21º d’Aquari, amb conjunció exacte amb Quiró i a 3º de Neptú (24º d’Aquari). La Lluna es troba a 21º de Leo. A Aquari també hi trobem Mart (4º), Júpiter (8º) i el Node Nord de la Lluna (9º). A més els dos regents d’Aquari, que són Saturn i Urà, estan en oposició exacte a 20º de Virgo i Pisces, respectivament.

PODEM SER MÉS CREATIUS? LA CREATIVITAT COM A REFLEX DE LA INDIVIDUALITAT

2009-02-01T22:14:00.004+01:00

Com ja vam explorar en l’article anterior, ser més creatius ens pot proporcionar les eines per resoldre amb més facilitat i eficàcia problemes quotidians o laborals. També ens pot ajudar a definir objectius i a enfocar accions personals que ens facin la vida més agradable, més fàcil i sobretot més d’acord amb els nostres propòsits. Però ser més creatius té una altra dimensió més subtil i personal de la qual m’agradaria parlar en aquest article: la creativitat com a reflex de la individualitat.

TOTS SOM CREATIUS DE LA MATEIXA MANERA?

Si us feu aquesta pregunta us adonareu que la resposta segurament serà NO. I és que la creativitat és una qualitat molt personal. Cada persona és creativa a la seva manera, ja que utilitza els seus recursos, els seus instints, el seu raonament, la seva intuïció, les seves habilitats, les seves experiències, els seus errors i els seus potencials d’una manera particular i els dirigeix a propòsits personals. Això vol dir que la nostra manera de ser creatius ens parla molt de la nostra manera personal i diferent de SER.

En Astrologia la creativitat està vinculada a la nostra individualitat, una individualitat que és única i irrepetible. En l’estudi de les cartes astrals, jo personalment trobo molt interessant explorar la creativitat de la persona, ja que és una via que ens porta a conèixer una mica millor la individualitat d’aquesta persona i a promoure l’autoestima i la confiança en un mateix.

Si desenvolupem la nostra creativitat també estem desenvolupant allò que ens fa diferents i que ens fa ser una mica més nosaltres mateixos. El camí a través del qual explorem la nostra creativitat és moltes vegades un camí cap a conèixer-nos millor, cap a saber millor qui som i, si el que volem és conèixer-nos millor, una bona manera de fer-ho és promoure actituds creatives que ens ajudin a desenvolupar els nostres potencials i a superar les nostres pors i complexos.

PERÒ QUÈ PASSA QUAN TENIM LA CREATIVITAT BLOQUEJADA?

Moltes vegades la bloquegem perquè volem obtenir un resultat concret i ja veiem que no l’aconseguirem, perquè ens fa por fer el ridícul o decebre’ns a nosaltres mateixos o als altres, o senzillament perquè no tenim prou autoconfiança. Aleshores ni tan sols ho intentem i tirem la tovallola. En aquest punt pot ser molt útil adonar-nos que és molt més interessant promoure i experimentar la creativitat com un PROCÉS o com una MANERA DE FER i no tant com un RESULTAT. Així, si aconseguim alliberar-nos de la necessitat d’aconseguir resultats o objectius esperats i ENS FOCALITZEM EN EL PROCÉS, en explorar, en investigar, en sentir, en experimentar, en atrevir-nos a provar i sobretot en aprendre a gaudir d’aquest procés creatiu que no busca res més que ser un camí de recerca personal, ens adonarem que la creativitat s’anirà desbloquejant.
I si ens atrevim a fer aquest camí, ens haurem conegut una mica més i haurem promogut una mica més la nostra confiança i autoestima i fins i tot és molt probable que ens sorprenguem a nosaltres mateixos començant a ser allò que precisament som i que pot ser no sabíem que érem. I ÉS QUE ESSENT CREATIUS, SOM UNA MICA MÉS NOSALTRES MATEIXOS.

ETS UNA PERSONA CREATIVA?

2009-01-26T13:31:00.006+01:00

Podríem començar amb una definició de diccionari i dir que una persona creativa és la que AMB REGULARITAT resol problemes, elabora productes o defineix noves qüestions i ho fa d’una manera que al principi és considerada innovadora però que al final és acceptada en un context concret i sobretot integrada. Així, les persones creatives tenen més recursos per resoldre els problemes quotidians de les seves vides i encarar-les d’una manera diferent i més enfocada a les seves necessitats particulars.

PERÒ, QUÈ CARACTERITZA UNA PERSONA CREATIVA D’UNA QUE NO HO ÉS? O MÉS BEN DIT, QUÈ DIFERENCIA UNA PERSONA QUE PRACTICA LA CREATIVITAT D’UNA QUE NO LA PRACTICA? ES POT PROMOURE L’ACTITUD CREATIVA?

Per tal que cadascú reflexioni sobre aquesta qüestió, m’agradaria definir quines podrien ser les competències d’una persona creativa i per fer-ho les dividiré en psicològiques, d’actitud i tècniques.

Entre les competències PSICOLÒGIQUES, en podríem enumerar unes quantes, com per exemple, tenir la creença que s’és creatiu, tenir prou autoconeixement d’un mateix i ser conscient dels punts febles i dels punts forts, dels potencials i de les habilitats, treballar l’autoanàlisi de manera continua, tenir una automotivació elevada, tenir curiositat mental, tenir una bona relació entre el pensament lògic i el pensament lateral i una bona relació entre intuïció i racionalitat.

Entre les competències d’ACTITUD trobaríem la capacitat per formular les preguntes adequades i convertir-les en reptes creatius, la recerca regular d’idees, una actitud transgressora i aventurera i un pensament obert sense prejudicis ni pors.

Entre les competències TÈCNIQUES trobaríem el coneixement de mètodes creatius i el de processos d’innovació.

Vivim en un model social, cultural i d’ensenyament que no fomenta precisament aquesta actitud creativa i és normal que tinguem barreres i condicionants que ens facin creure que no som creatius o molt pitjor, que no en podem ser. Per tal de desmuntar aquestes idees preconcebudes serà molt interessant conèixer quines barreres posem a la creativitat.

En aquest sentit, podríem parlar d’una postura excessivament racional o lògica o plena de prejudicis i de pors, fomentats per determinades actituds personals, socials i culturals, que no ens permeten anar més enllà o promoure actituds més aventureres. També cal ser conscients del fet que estem molt acostumats a no moure’ns de les rutines i del que és conegut i fàcil, a caure en un escepticisme molt limitador o a sentir-nos mancats de la suficient confiança o autoestima. Totes elles actituds que no ens ajuden a enfocar la vida creativament.

De tot això se’n podria derivar la conclusió que hi ha persones que seran creatives de manera innata però també que SER CREATIU ÉS UNA QUALITAT QUE ES POT FOMENTAR I PROMOURE. I potser us preguntareu, què hi té a veure l’Astrologia amb tot això?

Doncs precisament l’Astrologia ens obre portes a moltes de les actituds i aptituds de les quals hem parlat. Ens ajuda a conèixer-nos millor i saber quins són els nostres punts febles i forts, els nostres potencials i les nostres pors i bloquejos, per tal que els detectem i puguem fer alguna cosa per promoure’ls o per superar-los. Ens ajuda a fer autoanàlisi, ens ajuda a incrementar la nostra autoconfiança i autoestima i sobretot ens ajuda a entendre que en la diversitat està la riquesa i que nosaltres podem promoure aquesta diversitat i aquesta manera d’aprendre a veure i a acceptar la realitat d’una manera diferent i sobretot creativa.

Hi ha persones que creuen que l’Astrologia ens coarta la llibertat i d’això ja n’hem parlat altres vegades. Feu clic aquí si voleu llegir l’article relacionat. Però precisament l’Astrologia es fonamenta en el principi contrari, ens ajuda a superar els prejudicis i les pors i a desenvolupar els nostres potencials per a prendre actituds més obertes i sobretot més creatives davant la vida.

L'ANY 2006 PLUTÓ VA DEIXAR DE SER CONSIDERAT UN PLANETA. HEM D'EXCLOURE A PLUTÓ DE LA INTERPRETACIÓ ASTROLÒGICA?

2009-01-19T17:11:00.006+01:00

Des del seu descobriment el 1930 per Clyde William Tombaugh a l’Observatori Lowell (Flagstaff, Arizona), Plutó havia estat considerat el novè planeta del Sistema Solar.

Tot i que se sabia que era molt petit, més petit que la nostra Lluna, i que tenia una òrbita molt excèntrica (molt allunyada del Sol en un extrem de la seva òrbita) no va ser fins el 2005, amb el descobriment d’un objecte de la mateixa categoria que Plutó però “més gran que ell” anomenat Eris, que no es va posar en dubte el seu dret a pertànyer al grup de planetes del Sistema Solar.

L’estiu del 2006 Plutó va veure el seu status relegat a una classe planetària inferior. Aquest canvi el va decidir la UAI (Unió Astronòmica Internacional) per tal de classificar correctament el creixent nombre de cossos petits del Sistema Solar que estaven essent descoberts, especialment els pertanyents al cinturó de Kuiper. Així, per votació de la UAI, Plutó va ser expulsat de la categoria de “Planeta” per ser reclassificat com a “Planeta Nan” i juntament amb Eris i amb Ceres va formar un nou grup de planetes nans anomenat “Plutins”, que porten aquest nom en honor de Plutó.

Com us podeu imaginar aquest canvi va provocar cert rebombori en l’àmbit astronòmic i un debat en l’àmbit astrològic. HAVÍEM D'EXPULSAR A PLUTÓ DE LES INTERPRETACIONS ASTROLÒGIQUES?

Per reflexionar sobre aquest punt m’agradaria explicar-vos la història d’una nena anglesa d’onze anys que el 1930 va batejar aquell planeta acabat de descobrir amb el nom de Plutó.

La història comença a Òxford on Venetia Phair, una nena d’onze anys, neboda d’un bibliotecari retirat de la Universitat d’Òxford esmorza amb el seu avi mentre llegeixen, al diari The Times, la noticia de la descoberta d’un nou planeta que encara no té nom. La nena, una bona lectora de mitologia antiga, suggereix que Plutó podria ser un bon nom, ja que encara no ha estat utilitzat per a cap altre planeta i que com a Déu de l’Inframón podria representar molt bé la naturalesa freda, fosca, desconeguda, misteriosa i tan allunyada del Sol d’aquest nou planeta.

Al seu avi la idea li sembla molt encertada i li envia una nota al Professor Herbert Hall Turner, professor d’Astronomia d’Òxford i un dels líders mundials de recerca astronòmica. Aquest astrònom al seu torn fa arribar la proposta a l’Observatori Lowell.

Al cap d’un parell de mesos es fa públic que el nou planeta ha estat batejat amb el nom de Plutó, per suggeriment de la Venetia Phair. En aquesta decisió també hi va influir la casualitat (o no!) que Plutó començava amb les inicials de Percival Lowell, que va ser l’astrònom que va donar el seu nom a l’Observatori Lowell, on es va descobrir el nou planeta.

Aquesta història ens torna a il·lustrar la importància de la simbologia en les nostres vides i com aquesta evoluciona i es transforma juntament amb els nostres canvis socials, científics i culturals i és precisament aquí on vull anar a parar.

Des d’un punt de vista astrològic, i per tant simbòlic, Plutó s’enriqueix amb tota aquesta moguda. Metafòricament és com si Plutó, expulsat del món visible i per tant de la categoria de planeta, és enviat al lloc que li correspon, a l’inframón del Sistema Solar. A més, a partir d’ara comparteix un espai simbòlic amb nous objectes com són Eris i Ceres, tots ells amb la seva mitologia particular.

La naturalesa de Plutó no ha canviat i per tant tampoc la seva simbologia astrològica bàsica relacionada amb l’ús individual i col·lectiu del poder, amb la transformació de la consciència, amb els processos d’eliminació, transformació i regeneració i amb tot el que opera en l’interior dels processos.

Però potser el que està canviant és on ubiquem aquesta simbologia a les nostres vides o com la utilitzem a nivell personal i col·lectiu i potser això ens parla d’una nova manera de veure o d’entendre aquesta simbologia. A més, aquest fet ens pot portar a explorar quina significació poden tenir nous objectes com Eris i Ceres dins l’Astrologia.

Així, més que pensar en excloure a Plutó de la nostra interpretació astrològica el que ha provocat és que encetem noves vies d’investigació astrològica. En aquest sentit, l’Astrologia, a l’igual del que hauria de passar amb la resta de disciplines i coneixements, evoluciona i s’enriqueix amb els canvis que operen dins la nostra societat i cultura.

De Plutó se’n pot parlar molt i molt i en propers articles m’agradaria presentar-vos d’una manera més detallada la seva mitologia i simbologia, la seva relació amb Ceres i explorar quins reptes se’ns obren a nivell col·lectiu ara que Plutó acaba d’iniciar un nou cicle al signe de Capricorn, un cicle que durarà fins el 2023.

UNA LLIÇÓ DE GENEROSITAT

2009-01-11T02:29:00.009+01:00

Els que seguiu aquest blog, ja us haureu adonat que no tots els articles parlen d’Astrologia. I precisament una de les funcionalitats més interessants d'un blog és que també hi podem anotar aquelles coses que ens passen o que ens impacten i que volem compartir amb els altres.

Avui estava mirant un vídeo sobre la vida d'en Bob Dylan i en el reportatge ha aparegut un músic, ja gran, parlant d’en Dylan i ha fet una reflexió d'aquelles que et fan parar a pensar.

El músic ha parlat d'un ensenyament budista tibetà que diu així: EL MESTRE QUE NO INTENTA QUE EL SEU ALUMNE SIGUI MILLOR QUE ELL, NO ÉS UN BON MESTRE. I carai! Si tots apliquéssim aquesta lliçó de generositat les coses en aquest món anirien d’una altra manera.

Quantes vegades no hem sentit gelosia d’alguna persona a la qual ensenyem i veiem que podria avançar més que nosaltres, quantes vegades en entorns laborals no hem sabotejat la promoció d’alguna persona que ens podria fer ombra, quantes vegades ens hem quedat informació o coneixement per a nosaltres per tal de seguir tenint una mica de poder. Si tots promoguéssim aquesta generositat de cor, de ben segur que viuríem en un món millor.

PERÒ, ESTEM PREPARATS PER FER-HO?

Potser ho estarem el dia en el qual la societat respecti la saviesa i l’experiència dels més grans, el dia en el qual no sigui una tara social fer-se gran, el dia en el qual els que vinguin després de nosaltres ho facin amb tot el respecte i l’amor cap a les persones que els han ajudat en aquest camí que és la vida, el dia en el qual nosaltres també sapiguem respectar els que venen al darrere. EL DIA EN EL QUAL EN LLOC D'ENFRONTAR-NOS, APRENGUEM A COMPARTIR. I QUE AQUEST DIA ARRIBI NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES!!

QUÈ ÉS UNA CARTA ASTRAL?

2009-01-03T22:29:00.016+01:00

La carta astral és l’eina que utilitza l’Astrologia Psicològica per interpretar informació de la psique de la persona. Metafòricament podríem dir que la carta astral és com un mandala energètic o com un mapa de la psique.

Com ja he comentat en diversos articles (cliqueu aquí i aquí, si els voleu llegir), l’astrologia es pot definir com un llenguatge simbòlic que relaciona la posició dels planetes i altres punts amb una estructura psicològica determinada i d’aquesta correlació simbòlica entre els planetes i la psique d’una persona construeix un mapa que pot ser interpretat.

Així, aquest mandala o mapa ens fa de mirall i ens dóna informació sobre el nostre funcionament psicològic, mental i emocional, tant a nivell conscient com a nivell inconscient, i ens ajuda a conèixer-nos millor i més profundament.

La carta astral és un cercle en el qual estan dibuixats una sèrie de símbols. Aquests símbols es corresponen amb els Signes del Zodíac, amb els Planetes, amb certs punts matemàtics, amb el Sistema de Cases i amb els Aspectes. En propers articles us parlaré de què volen dir i quins són cada un d’aquests símbols astrològics.

Així, per l’Astrologia Psicològica la carta astral és un dibuix del cel en el moment exacte del naixement d’una persona i simbòlicament conté l’energia potencial i els patrons que la persona pot desenvolupar. És com la foto simbòlica d’un moment energètic determinat. Per això cada persona té una carta diferent.

Però què passa quan dues persones són bessones i neixen en el mateix moment energètic?

Doncs que malgrat els patrons i l’energia potencial serà gairebé igual, cada una podrà decidir com utilitzar-la. És a dir cada una tindrà llibertat personal o lliure albir per fer-ne l’ús que vulgui o pugui.

Per exemple, si a dues persones que tenen els mateixos anhels, les mateixes pors, els mateixos potencials, els mateixos bloquejos i els mouen els mateixos propòsits els donem dues teles en blanc, els donem els mateixos pinzells, els mateixos colors i els demanem que pintin allò que persegueixen, ben segur que pintaran dues coses diferents. Perquè? Doncs perquè cadascuna té una manera personal única i irrepetible de viure la vida o de pintar un quadre.

L’Astrologia Psicològica no intenta fer encabir una persona dins una carta, perquè seria com empresonar-la, ni busca endevinar què li passarà o com serà o què viurà. El que intenta és treure de la carta astral la informació que a la persona li pugui ser útil en un moment determinat de la seva vida, un moment definit per un estat de desenvolupament personal particular i unes inquietuds concretes.

La carta astral és com un punt d’origen o partida. És com conèixer quines cartes tens. Però el més interessant d’aquesta vida és que la persona és la que decideix com jugar-les. I quan més coneixement es té d’un mateix, millor se sap quin joc de cartes es té i per tant més llibertat es té per jugar la partida. O el que és el mateix, quan més es coneix una persona, més llibertat té per viure la vida. I això és el que intenta fer l’Astrologia, ajudar a conèixer-nos.

DETERMINA L’ASTROLOGIA LA NOSTRA VIDA O EL NOSTRE FUTUR?

2008-12-30T19:24:00.011+01:00

Una part dels detractors de l’Astrologia ho són perquè creuen que l’Astrologia intenta demostrar que els astres ens influeixen. D’aquest malentès ja en varem parlar en un dels primers articles. Si el voleu llegir, cliqueu aquí.

Una altra part dels crítics més aferrissats ho són perquè creuen que l’Astrologia és determinista o, el que vol dir el mateix, que intenta o pot determinar les nostres vides. I és sobre aquest punt que m’agradaria reflexionar, no amb la intenció de convèncer ningú, ja que tothom és ben lliure de pensar i creure el que vulgui, sinó per tal d’explorar alguns fonaments de l’Astrologia Psicològica.

L’Astrologia no ens determina. De fet, nosaltres som els que determinem la nostra vida i el nostre futur. I ho fem amb les nostres decisions, amb les nostres creences, amb els nostres prejudicis, amb les nostres aspiracions, amb els nostres potencials i també amb les nostres limitacions, amb els nostres complexes i les nostres pors, amb les nostres experiències prèvies i amb els nostres entorns familiars, socials i culturals. Som nosaltres qui determinem la nostra vida.

Però, QUÈ ÉS LA NOSTRA VIDA? ÉS EL QUE ENS PASSA O ÉS COM VIVIM EL QUE ENS PASSA?

Per il·lustrar-ho podem imaginar dues persones que han passat per una mateixa experiència que podríem definir en termes genèrics com a difícil, com per exemple una mateixa malaltia greu. Una d’elles la pot haver viscut d’una manera absolutament traumàtica i en canvi una altra la pot haver viscut com una oportunitat per adonar-se de coses i per a canviar conductes vitals que no funcionaven.

Quan les dues miren la seva vida passada, la primera sent aquest període de la seva vida com una desgràcia mentre que la segona el sent com una època d’experiències vitals profundes i significatives. De fet una mateixa experiència vital s’haurà convertit en experiències diferents i per tant haurà modelat vides diferents.

Ja sabem que amb les nostres decisions i accions podem canviar molts esdeveniments de les nostres vides i per tant també les nostres vides. Però què passa amb els esdeveniments que ens venen donats de fora i que no es poden canviar? Si som conscients que les nostres vides estan modelades per la manera com vivim les nostres experiències, ens adonarem que potser no podrem canviar certes experiències però sí que podrem canviar com les volem viure i això dependrà d’una decisió personal i lliure. I quant més ens coneguem a nosaltres mateixos, més fàcil ens serà prendre decisions personals i lliures.

I QUÈ VOL DIR CONÈIXER-SE UN MATEIX?

Moltes vegades tenim falses creences sobre nosaltres. Creiem que actuem d’una manera i resulta que ho fem just de la manera contrària. Creiem que són els altres que ens fan coses que no ens agraden i no ens adonem que som nosaltres els que les provoquem. A vegades les nostres accions es mouen per prejudicis o pors dels quals no en som conscients. A vegades vivim la vida amb tanta subjectivitat que la nostra visió de les coses i dels esdeveniments és completament diferent de la dels altres.

Autoconèixer-se vol dir adonar-se o tenir consciència de tot això. Vol dir saber quines pors i prejudicis tenim i quins tipus de pautes i conductes generen en nosaltres. Vol dir saber què volem. Vol dir saber què necessitem, com poder demanar-ho o quins recursos tenim per aconseguir-ho. Vol dir interpretar objectivament com els altres responen a les nostres accions. Vol dir interpretar objectivament com responem nosaltres a les accions dels altres i perquè ho fem de determinada manera. Vol dir conèixer quins hàbits i conductes funcionen de manera automàtica en la nostra relació amb els altres o amb la vida.

Si no som conscients de com actuem o de com responem a certes accions, no podrem canviar aquesta manera d’actuar o de respondre i per tant serem presoners d’ella. En canvi, si ens adonem de com actuem de manera automàtica o inconscient, podrem aturar-nos i decidir quina volem que sigui la nostra resposta davant una situació determinada.

Com ja he comentat altres vegades, hi ha moltes maneres d’arribar a aquest autoconeixement i l’Astrologia n’és una. L’Astrologia ens ajuda a conèixer-nos millor i, quan més ens coneguem, més lliures serem per decidir com volem actuar o com volem viure la vida.

En aquest sentit, l’Astrologia no ens determina la vida o el futur sinó que fa just el contrari, ja que ens dóna més llibertat, la llibertat que atorga la consciència, i ens obre un camí que comença amb l’autoconeixement i acaba en un acte de voluntat, d’intenció i de responsabilitat personal.

I per acabar, només desitjar-vos el millor per aquest 2009 i que tots puguem acostar-nos una mica més al que ja som i també al que volem ser.

L’ESTRELLA DE BETLEM VA EXISTIR O VA SER UNA METÀFORA SIMBÒLICA?

2008-12-24T02:50:00.008+01:00

Ara que estem a punt de celebrar el dia de Nadal, és un bon moment per reflexionar sobre el món real i el món simbòlic i sobre com aquests afecten les nostres vides. I potser descobrirem que moltes vegades els efectes del món simbòlic són molt més potents del que ens pensem. Precisament això és el que ha fet que en les nostres vides i en les nostres societats, els mites i els arquetips siguin tan essencials.

Si ens parem a pensar, a nosaltres poc ens afecta si l’estrella de Nadal va existir de veritat o si només va ser una metàfora simbòlica creada pels “Magi” que és com s’anomenava aleshores als astròlegs. Perquè? Doncs perquè nosaltres sempre vivim el seu efecte de manera simbòlica. És a dir, per a nosaltres l’estrella de Nadal simbolitza el dia de Nadal i també el Solstici d’Hivern, que són una festa cristiana associada a una festa pagana.

I simbòlicament ambdues representen una estrella brillant en un cel ben fosc o el Yang que neix en el moment de màxim Yin o una intenció d’augmentar la llum en el dia més curt i fosc de l’any i per tant un moment de llum extraordinària en el moment de màxima foscor. Per a la nostra cultura cristiana també representa la vinguda al món del qui porta aquesta llum, Jesús, i de tot el que ell i el Cristianisme representen, és a dir, amor, compassió, fraternitat i sobretot un moment d’unió i joia per gaudir de la companyia dels que més estimem.

Però gairebé sempre, el que vivim simbòlicament també té la seva manifestació física, encara que no sempre puguem veure-la. I per descobrir si va existir o es va observar aquesta misteriosa estrella, haurem de recórrer a l’astronomia.

Hi ha estudis astronòmics que intenten esbrinar si al voltant de l’any 0 es va produir algun fenomen en el cel que pogués relacionar-se amb l’estrella de Nadal i no se n’ha trobat cap de visibilitat rellevant. De fet, l’únic referent històric que se’n té és l’Evangeli de Sant Mateu i aquesta manca de referències també és significativa.

Hi ha, però, diversos esdeveniments que podrien ser bons candidats. El primer comentari astronòmic sobre l’estrella el va fer Kepler al segle XVII i el va relacionar amb la conjunció (que vol dir unió en el cel) de dos planetes, Júpiter i Saturn. Això va passar el 7 aC al signe de Piscis que, casualment o no, és el símbol que representa al Cristianisme. Però aquesta conjunció va ser poc visible. Una altra hipòtesi plausible podria ser l’aparició del Cometa Halley, l’any 12 aC, però la seva visibilitat també hauria estat petita. Una darrera hipòtesi podria ser l’explosió d’una supernova a la Galàxia d’Andròmeda, però també hauria estat difícil veure-la a ull nu.

Què podríem deduir de tot això? Doncs que el fet que el fenomen hagués estat físicament espectacular perd força davant el fet que hagués estat una interpretació astrològica i per tant simbòlica d’un fet astronòmic. Això implica que el simbolisme segurament és molt més present a les nostres vides del que ens pensem.

I per acabar, només desitjar-vos un feliç Nadal i que cadascú pugui somniar amb la seva particular estrella de Nadal!

EL TEXT ASTROLÒGIC MÉS ANTIC CONTÉ INFORMACIÓ DE FA MÉS DE 4000 ANYS I ES VA TROBAR A L’IRAK

2008-12-22T00:42:00.005+01:00

El text astrològic més antic és l’ENUMA ANU ENLIL i recull tot el coneixement astronòmic i astrològic de Mesopotàmia, des del 2000 al 600 aC aproximadament. Està gravat en escriptura cuneïforme, l’escriptura coneguda més antiga, i va ser descobert a la biblioteca del rei assiri ASHURBANIPAL, entre les restes de l’antiga ciutat babilònica de Nineveh, prop de l’actual Mosul (Irak).

PERÒ QUI ERA ASHURBANIPAL I QUE ENS EXPLICA L’ENUMA ANU ENLIL?

Tot i que l’Astrologia tal i com la coneixem avui dia és una construcció grega, van ser els babilonis, els millors astrònoms de l’antiguitat, els que hi van aportar els fonaments cosmològics, van conceptualitzar el Zodíac i van establir analogies entre els canvis al Cel i els canvis a la Terra. La civilització mesopotàmica considerava que els planetes eren Déus i com a tals decidien el que passava al Cel i a la Terra. Així l’Astrologia neix per ENTENDRE i alhora ATENDRE els desitjos i accions dels Déus que governaven la Terra i la Humanitat. Es creu que en aquest període l’Astrologia només descrivia fets mundans, és a dir, esdeveniments relacionats amb els Estats i els Reis.

ASHURBANIPAL, que va regnar del 668 al 626 aC, va ser un dels darrers reis assiris de Mesopotàmia. Amb un caràcter pacífic i un gran interès per la cultura, la religió i la ciència, es va envoltar d’una assemblea de savis, artistes i escribes. Va crear la primera biblioteca moderna de la qual tenim constància, la biblioteca d’Ashurbanipal, una biblioteca sistemàticament organitzada i molt més antiga que la d’Alexandria.

Nineveh i la biblioteca d’Ashurbanipal van ser descobertes el 1849 i va ser un fet que va convulsionar Europa, ja que fins aleshores es creia que el bressol de la civilització occidental havia estat Egipte. Aquest descobriment confirmava l’existència d’una civilització, situada entre els rius Tigris i Eufatres, tan antiga i esplendorosa com afirmava la Bíblia, i va ser fonamental per a conèixer i entendre la civilització assíria-babilònica.

A la biblioteca d’Ashurbanipal es van trobar unes 30.000 plaques d’escriptura cuneïforme. Les plaques eren d’argila i hi tenien gravats pictogrames.

Pel que fa a l’Astrologia, una de les troballes més importants va ser l’ENUMA ANU ENLIL. Aquest text és considerat el primer referent històric sobre Astrologia. Enuma Anu Enlil significa literalment “Quan els Déus Anu i Enlil”. Anu i Enlil són dos dels Déus més importants de la cosmologia mesopotàmica: Anu, és el Déu del Cel i Enlil, el Déu de l’Aire. L’Enuma Anu Enlil el constitueixen unes 68 o 70 plaques i contenen presagis que relacionen esdeveniments mundans i observacions celestes com les de la lluna i la seva visibilitat, les dels planetes i la seva visibilitat, les del sol i la seva corona, les d’eclipsis, les d’estrelles fixes i fins i tot unes quantes de fenòmens meteorològics. La placa més antiga és una que fa referència a les posicions de Venus i data del 1700aC.

Tot i que les plaques de l’Enuma Anu Enlil van ser gravades aproximadament cap el 650 aC, el que les fa realment rellevants és que recullen i compilen tot el coneixement astrològic i astronòmic previ i que s’endinsa fins el 2000 aC.

I si alguna vegada feu una escapada al British Museum de Londres, en podreu veure unes quantes.

SOM EL QUE FEM? SOM EL QUE ENS PASSA?

2008-12-14T23:22:00.005+01:00

Tot i que en teoria la majoria tenim molt clar que hi ha una gran diferència entre el que som, el que fem i el que ens passa, a la pràctica ens solem confondre una mica. Tots hem dit quin nen més dolent i no quina entremaliadura que ha fet aquest nen, o quina persona més desgraciada i no quina desgràcia que ha patit aquesta persona. Tot i que pot semblar una obvietat, a nivell conceptual hi ha una gran diferència.

Tendim a confondre el que fem o el que ens passa amb el que som i això fa que a vegades ens quedem limitats o presoners de les etiquetes que nosaltres mateixos ens posem o que els altres ens pengen.

Per il·lustrar la idea podríem dir que el “JO SÓC” és com el conductor d’un vehicle i el “JO FAIG” és el vehicle. El que “EM PASSA” són les experiències que tinc amb el vehicle.

Anàlogament, el “JO SÓC” és la nostra ESSÈNCIA com a individus, el “JO FAIG” són les ESTRATÈGIES que utilitzem per viure i el “EM PASSA” és la nostra vida.

Algunes de les ESTRATÈGIES són inherents i personals, altres són apreses o heretades dels pares, d’altres venen condicionades pels nostres entorns socials i culturals. La nostra personalitat les utilitza per interaccionar amb el món i amb els altres. Quan utilitzem repetidament una estratègia, aquesta es sol convertir en un PATRÓ. La majoria d’aquests patrons són coherents i positius i són els que ens permeten viure però n’hi ha d’altres que són incoherents i destructius. Aquests darrers a vegades funcionen de manera tan inconscient que ni ens n’adonem i aleshores és quan creiem que aquest patrons formen part de la nostra essència. I si no som conscients d’aquests patrons incoherents, serem esclaus d’ells perquè afectaran sense remei les nostres decisions, els nostres pensaments i emocions i les nostres accions.

En el cas de l’exemple del vehicle, si vivim aquests patrons de manera inconscient, el cotxe ens portarà a on ell vulgui i pensarem que la vida és allò que ens passa, mentre que si som conscients de quines són els nostres patrons i per tant de quin és el nostre vehicle, el podrem conduir cap a on nosaltres vulguem.

Per exemple, posem per cas una persona que utilitza el patró de victimisme per moure’s per la vida i per aconseguir allò que necessita, que segurament serà amor i atenció. Aquesta persona no és una víctima per definició sinó que utilitza aquesta estratègia per relacionar-se. Si no n’és conscient, mai no podrà canviar la seva vida perquè ella realment creurà que és una víctima. Però si s’adona que és una estratègia incoherent, que pot haver estat heretada o promoguda per un entorn social, aleshores podrà decidir si la vol seguir exercint o no. I aquesta consciència li donarà coneixement sobre si mateixa i li donarà llibertat per actuar d’una manera diferent. Aquesta persona s’haurà convertit en una mica més “JO SÓC”, haurà decidit i, el més important, serà creadora de la seva realitat.

Hi ha una cita de Ken O’Donnell, consultor i especialista en autogestió i qualitat de vida, que descriu molt bé el que he volgut explicar i diu així: "Si el verb “ÉSSER” és el que regeix la teva vida podràs tenir accés a tot el potencial i qualitats que t’ajuden a ESTAR, a FER i a TENIR el que de veritat desitges. Per alguna cosa ens diem “ÉSSERS” humans".

Entre els molts camins que ens ajuden a descobrir aquest “JO SÓC”, l’Astrologia n’és un de molt eficient i els que han treballat amb ella o s’han fet alguna vegada una consulta d’Astrologia Psicològica saben de què parlo. Perquè? Doncs, perquè l’Astrologia ens permet conèixer d’una manera clara i profunda quins patrons utilitzem per viure. També ens ajuda a entendre perquè els utilitzem i a descobrir quins potencials personals tenim per a canviar-los, en el cas que aquests no siguin coherents o constructius. Com ho fa? La resposta a aquesta pregunta és bastant més complexe i és el que intentaré anar explicant en els articles d’aquest blog.

VIVIM EN UN MÓN HOLÍSTIC?

2008-12-08T22:43:00.004+01:00

Holístic és un adjectiu que en els darrers anys s’ha posat molt de moda. Però, què vol dir i, sobretot, quines implicacions pot tenir en la nostra manera de viure o d’entendre l’Astrologia?

Quan parlem d’una visió holística del món, ens estem referint a una comprensió del coneixement que no es basa en processos lineals o seqüencials, en els qual les parts s’estudien compartimentades o separades entre elles i sense una visió de conjunt. La visió holística es fonamenta en una comprensió global i integradora en la qual les parts s’estudien de manera simultània i formant part d’una unitat complexa o conjunt. A més, cada part d’aquest conjunt, per minúscula que sigui, no només porta tota la informació del conjunt sinó que a més participa activament del conjunt i l’ajuda a definir o, en altres paraules, a ser el que és. Per tant cada part té alhora un paper interactiu o creador en el conjunt global.

Si pensem en cada una de les cèl·lules del nostre cos, ho entendrem millor. Cada cèl·lula és una part del nostre cos però alhora cada una porta, transcrita en el codi genètic, informació de tot el cos. I a més, cada cèl·lula té la capacitat d’interactuar i provocar un canvi en el conjunt.

Aquesta visió holística també ens enriqueix amb una nova dimensió a l’hora de mirar la realitat, ja que ens permet observar les múltiples interaccions que es produeixen en ella i ens orienta cap a la comprensió i la percepció de la importància del context. Si mirem la realitat o una cosa concreta en el seu conjunt apreciarem interaccions i subtileses que se’ns escapen quan la mirem de manera disseccionada des de les seves parts.

De fet, cada vegada més sovint, veiem noves tendències en totes les disciplines que promouen aquesta mirada global i interconnectada, tal i com molt bé anticipava en Firtjog Capra en el seu llibre El Tao de la Física, defenent la idea que el nou paradigma que està emergent pertany i participa d’aquesta mirada holística del món, en la qual el món es mira des d’una visió integrada i no com una dissociació mecànica de les parts.

Però, quina implicació té això en les nostres vides?

El fet de ser conscients que vivim en un món holístic ens obre els ulls i les portes al potencial que tenim per interactuar amb ell i ens permet convertir-nos en creadors de la vida que volem viure. Nosaltres, com a part d’un Univers holístic, també tenim capacitat per a interactuar amb ell i per tant per dirigir la nostra vida o la nostra vivència de la vida, cap allà on desitgem. I és en aquesta mirada que trobem les darreres tendències que ens parlen de la capacitat creativa per a promoure la bona sort o la felicitat o una vida millor. Tenim com a exemples dos best-sellers recents: The Secret, de Rondha Byrne i La Bona Sort, d’Àlex Rovira.

El tema dóna per a molt més i ja en tornarem a parlar. De moment m’agradaria acabar aquest article amb una frase d’Antoni Blay Fontcuberta que ens pot fer reflexionar sobre aquesta qüestió. Diu així: el destí és allò que ens succeeix si no fem res per evitar-ho. I és en aquest principi en el qual també es fonamenta l’Astrologia per tal de millorar les nostres vides promovent una actitud responsable, activa, conscient i dirigida.

És possible viatjar en el temps i observar la mateixa supernova que va veure Tycho Brahe l’11 de novembre de 1572?

2008-12-05T00:29:00.010+01:00

Doncs sí. Aquesta imatge tant al•lucinant és la mateixa supernova que va observar l’astrònom i astròleg Tycho Brahe l’any 1572 a la constel.lació de Cassiopea. Brahe la descriu en el seu llibre De Nova Stella com un estel nou que durant uns mesos es va poder observar al cel amb una brillantor que superava la del planeta Venus.

Però com és possible veure-la després de 436 anys?

Una supernova és una explosió estel•lar que correspon a l'última etapa de l'evolució de determinats estels. Aquesta supernova va ser detectada el passat 24 de setembre de 2008 a través dels ecos lumínics de l’explosió que es va visionar el 1572. Amb un gràfic s’entén millor.

La llum de l’explosió va arribar a la Terra aquell 1572 però la llum també es va irradiar en totes direccions i va rebotar contra uns núvols de pols que van reflectir la llum altra vegada cap a la Terra i són aquests reflexos o ecos lumínics els que hem pogut veure aquest 2008. Increïble, oi?

Bé, aquest article no és astrològic però em defenso, igual com potser també s’hagués defensat Tycho Brahe, dient que la mateixa fascinació que els astròlegs sentim per l’Astrologia molts també la sentim per aquest meravellós univers ple d’estels.

Estreno nova secció mensual: el CALENDARI ASTROLÒGIC PRÀCTIC

2008-12-02T21:19:00.002+01:00

Cada mes incorporaré al blog un calendari mensual en el qual trobareu quines dates són les més propícies per a fer coses pràctiques, com és tallar-se el cabell, depilar-se o tractar les plantes amb insecticides. També afegiré un senzill calendari de la Lluna i en un proper article explicaré què signifiquen simbòlicament les quatre fases de la Lluna i com podem utilitzar la seva energia.

Pels que us interessi especialment el tema o tingueu un hort i vulgueu fer experiments, sapigueu que hi ha una branca de l’Astrologia que es relaciona amb la biodinàmica. Els seus estudis s’han aplicat a temes pràctics com l’agricultura, l’apicultura o la cura del cos. Hi ha dos calendaris que són força interessants i que es publiquen en castellà. Un és el Calendario de Agricultura Biodinámica, de Maria Thun, publicat per l’Editorial Rudolf Steiner i l’altre és el Lunario 2008, publicat per Artús Porta Manresa.

Desfent un malentès sobre l'Astrologia: els astres no ens influeixen!

2008-11-30T23:22:00.006+01:00

Per començar m’agradaria desfer el malentès segons el qual es creu que l’Astrologia defensa la teoria que els astres tenen alguna influència en nosaltres. A banda que la Lluna, a causa de la seva proximitat, tingui efectes sobre la Terra, com les marees, aquest no és un efecte que tingui cap relació amb l’Astrologia. És a dir, l’Astrologia no es basa ni estudia si els planetes ens influeixen o no, sinó que ESTUDIA LA RELACIÓ ARQUETÍPICA QUE TENIM AMB ELLS I HO FA A TRAVÉS D'UN LLENGUATGE SIMBÒLIC.

Tot i que el terme arquetipus demana ser desenvolupat en un article apart, per entendre millor què vol dir una RELACIÓ ARQUETÍPICA i un LLENGUATGE SIMBÒLIC m’agradaria presentar-vos un parell d’exemples.

Si ens posem un termòmetre i aquest marca que tenim febre, el que ha succeït és que el termòmetre ha estat sotmès a la mateixa energia (en aquest cas temperatura) que nosaltres i a través d’un llenguatge simbòlic establert empíricament (és a dir, per sobre de 37ºC es té febre i per sota, no) sabem si tenim febre o no. Se’ns acudirà donar la culpa al termòmetre o al Mercuri de tenir febre? Pensarem que el termòmetre ens influeix d’alguna manera fent que tinguem febre o no? No, senzillament el termòmetre ens ha ajudat a llegir el que està passant en el nostre cos o el que és el mateix, per analogia i a través d’un llenguatge simbòlic ens ha fet de mirall i ens ha donat una informació valuosa que podem utilitzar per prendre decisions.

Un altre exemple. Si un ballarí mai s’ha mirat a un mirall, pot creure que quan balla adopta la posició correcte però de fet serà només una impressió subjectiva. Si es mirés en un mirall podria, objectivament, observar si la posició és correcte o no, malgrat la seva sensació subjectiva. El mirall l’ha ajudat a conèixer-se més, a veure com ho fa i a comprovar si la seva visió subjectiva era correcte o no. A partir d’aquí podrà canviar o corregir la seva posició, si és que així ho vol.

A través d’aquests dos exemples intentaré explicar-vos com funciona l’Astrologia que practico. Per començar m’agradaria definir la paraula ANALOGIA, que molt resumidament podríem dir que és l’existència de semblança entre dos conceptes o esdeveniments que poden ser expressats amb una mateixa representació. És a dir si dos conceptes comparteixen certes qualitats o certa analogia, poden ser comparats entre ells. Si els podem comparar vol dir que hi ha la possibilitat de crear un llenguatge que ho pugui fer. Així, el mercuri del termòmetre i la temperatura del nostre cos són dues coses diferents, però ambdues són semblants perquè comparteixen certes qualitats energètiques i això és el que permet construir l’analogia. El mateix passa amb el cos del ballarí i la seva imatge al mirall.

Un cop presentat el principi d’analogia i la possibilitat de crear un llenguatge simbòlic que compari dues realitats anàlogues, cal saber quines són les realitats anàlogues de que tracta l’Astrologia. Els antics ja van escollir-les, d’una banda, els successos a la Terra, i de l’altra, el moviment dels planetes al cel. I va ser a través de milions d’observacions, de teoritzacions i de posteriors constatacions que van crear un llenguatge que unia empíricament aquestes dues realitats, la Terra i el Cel.

PERÒ ENS PODRÍEM PREGUNTAR: ES VAN EQUIVOCAR ELS ANTICS? COM SABIEN SI AQUESTES DUES REALITATS EREN ANÀLOGUES? Per donar resposta a aquesta pregunta haurem de traslladar-nos al context en el qual vivim, l’Univers. L’Astrologia es basa en que a l’Univers l’energia està contínuament transformant-se i ho fa d’una manera ordenada. Aquestes transformacions o canvis generen moments i pautes energètiques que engloben, defineixen i afecten tot l’Univers a cada instant. Així, en un moment energètic determinat, tant la galàxia més gran com els planetes, com el nen que tot just està naixent, es poden considerar manifestacions “anàlogues” d’aquest “mateix moment energètic”. ÉS A DIR, ELS PLANETES I EL NEN SÓN DIFERENTS EN FORMA, NATURALESA I MANIFESTACIÓ PERÒ D'ALGUNA MANERA SÓN REALITATS ANÀLOGUES I PER TANT PODEN SER RELACIONADES A TRAVÉS D'UN LLENGUATGE SIMBÒLIC PER TAL DE SER INTERPRETADES. AQUEST LLENGUATGE ÉS L'ASTROLOGIA.

I per acabar l’article m’agradaria explicar-vos una divertida anècdota del pintor Pablo Picasso que ens fa reflexionar sobre el tema de les analogies i dels llenguatges de representació, com és el llenguatge simbòlic. En una festa, un home li va preguntar a Picasso perquè no pintava la gent tal i com era en realitat. Com a resposta el pintor li va preguntar al seu interlocutor com era la seva esposa i aquest li va mostrar una fotografia de la seva dona. Ah! va dir Picasso, així que la seva esposa només fa 30 centímetres d’alçada!!

El proper lliurament es titularà VIVIM EN UN MÓN HOLISTIC? i en ell reflexionaré sobre què vol dir viure en un món holístic i com afecta això l'Astrologia.

Entre el Cel i la Terra, un diàleg amb l’Astrologia

2008-11-24T16:22:00.002+01:00

Imagino que molts us preguntareu perquè aquest títol per a encetar un blog on es parlarà d’Astrologia. Doncs perquè el que vull és oferir-vos una aproximació diferent al que se sol conèixer per Astrologia. El meu objectiu serà explorar noves mirades i noves connexions entre l’Astrologia i les nostres vides. Unes vides, que com molt bé diu el principi taoista, es desenvolupen entre el Cel i la Terra. I és que aquesta frase, tal i com anirem descobrint al llarg dels articles que aniré publicant, també defineix molt bé l’essència mateixa de l’Astrologia.

Des de temps immemorials, l’home ha mirat el cel buscant explicacions al que passava a la Terra. D’aquesta observació empírica va néixer un diàleg, en forma de llenguatge simbòlic, que intentà establir un acord amb aquestes forces del cel per tal d’aprofitar conscientment les seves influències. I serà precisament aquest diàleg el que originarà l’Astrologia.

Però, a on ens porta tot això? Com pot ser que els astres influeixin les nostres vides? I la nostra llibertat personal? Qui pot creure en l’Astrologia avui dia? És científica l’Astrologia ? L’Astrologia, ens parla de ciència o ens parla de realitat ? Quines disciplines estan avui en dia en condicions d’establir una realitat absoluta i inamovible ? Reflexionarem sobre totes aquestes qüestions i sobre quin pot ser el paper de l’Astrologia en una societat que està descobrint els conceptes revolucionaris i innovadors de la Física Quàntica i d’altres teories. Us sona ?

Aniré intercalant aquests temes més polèmics amb altres temes de contingut purament astrològic, com les cartes astrals, els significadors astrològics, els signes, els planetes, les cases o els aspectes, tots ells elements que s’utilitzen per fer un estudi astrològic. També hi inclouré articles que faran referència al calendari astrològic en curs i a altres temes menys astrològics relacionats amb tècniques de pensament creatiu, PNL, coaching i d’altres.

Així doncs, benvinguts a aquest nou blog des d’on us convido a iniciar aquest viatge de la mà d’una Astrologia gairebé desconeguda per a molts.