Tot i que en teoria la majoria tenim molt clar que hi ha una gran diferència entre el que som, el que fem i el que ens passa, a la pràctica ens solem confondre una mica. Tots hem dit quin nen més dolent i no quina entremaliadura que ha fet aquest nen, o quina persona més desgraciada i no quina desgràcia que ha patit aquesta persona. Tot i que pot semblar una obvietat, a nivell conceptual hi ha una gran diferència.
Tendim a confondre el que fem o el que ens passa amb el que som i això fa que a vegades ens quedem limitats o presoners de les etiquetes que nosaltres mateixos ens posem o que els altres ens pengen.
Per il·lustrar la idea podríem dir que el “JO SÓC” és com el conductor d’un vehicle i el “JO FAIG” és el vehicle. El que “EM PASSA” són les experiències que tinc amb el vehicle.
Anàlogament, el “JO SÓC” és la nostra ESSÈNCIA com a individus, el “JO FAIG” són les ESTRATÈGIES que utilitzem per viure i el “EM PASSA” és la nostra vida.
Algunes de les ESTRATÈGIES són inherents i personals, altres són apreses o heretades dels pares, d’altres venen condicionades pels nostres entorns socials i culturals. La nostra personalitat les utilitza per interaccionar amb el món i amb els altres. Quan utilitzem repetidament una estratègia, aquesta es sol convertir en un PATRÓ. La majoria d’aquests patrons són coherents i positius i són els que ens permeten viure però n’hi ha d’altres que són incoherents i destructius. Aquests darrers a vegades funcionen de manera tan inconscient que ni ens n’adonem i aleshores és quan creiem que aquest patrons formen part de la nostra essència. I si no som conscients d’aquests patrons incoherents, serem esclaus d’ells perquè afectaran sense remei les nostres decisions, els nostres pensaments i emocions i les nostres accions.
En el cas de l’exemple del vehicle, si vivim aquests patrons de manera inconscient, el cotxe ens portarà a on ell vulgui i pensarem que la vida és allò que ens passa, mentre que si som conscients de quines són els nostres patrons i per tant de quin és el nostre vehicle, el podrem conduir cap a on nosaltres vulguem.
Per exemple, posem per cas una persona que utilitza el patró de victimisme per moure’s per la vida i per aconseguir allò que necessita, que segurament serà amor i atenció. Aquesta persona no és una víctima per definició sinó que utilitza aquesta estratègia per relacionar-se. Si no n’és conscient, mai no podrà canviar la seva vida perquè ella realment creurà que és una víctima. Però si s’adona que és una estratègia incoherent, que pot haver estat heretada o promoguda per un entorn social, aleshores podrà decidir si la vol seguir exercint o no. I aquesta consciència li donarà coneixement sobre si mateixa i li donarà llibertat per actuar d’una manera diferent. Aquesta persona s’haurà convertit en una mica més “JO SÓC”, haurà decidit i, el més important, serà creadora de la seva realitat.
Hi ha una cita de Ken O’Donnell, consultor i especialista en autogestió i qualitat de vida, que descriu molt bé el que he volgut explicar i diu així: "Si el verb “ÉSSER” és el que regeix la teva vida podràs tenir accés a tot el potencial i qualitats que t’ajuden a ESTAR, a FER i a TENIR el que de veritat desitges. Per alguna cosa ens diem “ÉSSERS” humans".
Entre els molts camins que ens ajuden a descobrir aquest “JO SÓC”, l’Astrologia n’és un de molt eficient i els que han treballat amb ella o s’han fet alguna vegada una consulta d’Astrologia Psicològica saben de què parlo. Perquè? Doncs, perquè l’Astrologia ens permet conèixer d’una manera clara i profunda quins patrons utilitzem per viure. També ens ajuda a entendre perquè els utilitzem i a descobrir quins potencials personals tenim per a canviar-los, en el cas que aquests no siguin coherents o constructius. Com ho fa? La resposta a aquesta pregunta és bastant més complexe i és el que intentaré anar explicant en els articles d’aquest blog.
Tendim a confondre el que fem o el que ens passa amb el que som i això fa que a vegades ens quedem limitats o presoners de les etiquetes que nosaltres mateixos ens posem o que els altres ens pengen.
Per il·lustrar la idea podríem dir que el “JO SÓC” és com el conductor d’un vehicle i el “JO FAIG” és el vehicle. El que “EM PASSA” són les experiències que tinc amb el vehicle.
Anàlogament, el “JO SÓC” és la nostra ESSÈNCIA com a individus, el “JO FAIG” són les ESTRATÈGIES que utilitzem per viure i el “EM PASSA” és la nostra vida.
Algunes de les ESTRATÈGIES són inherents i personals, altres són apreses o heretades dels pares, d’altres venen condicionades pels nostres entorns socials i culturals. La nostra personalitat les utilitza per interaccionar amb el món i amb els altres. Quan utilitzem repetidament una estratègia, aquesta es sol convertir en un PATRÓ. La majoria d’aquests patrons són coherents i positius i són els que ens permeten viure però n’hi ha d’altres que són incoherents i destructius. Aquests darrers a vegades funcionen de manera tan inconscient que ni ens n’adonem i aleshores és quan creiem que aquest patrons formen part de la nostra essència. I si no som conscients d’aquests patrons incoherents, serem esclaus d’ells perquè afectaran sense remei les nostres decisions, els nostres pensaments i emocions i les nostres accions.
En el cas de l’exemple del vehicle, si vivim aquests patrons de manera inconscient, el cotxe ens portarà a on ell vulgui i pensarem que la vida és allò que ens passa, mentre que si som conscients de quines són els nostres patrons i per tant de quin és el nostre vehicle, el podrem conduir cap a on nosaltres vulguem.
Per exemple, posem per cas una persona que utilitza el patró de victimisme per moure’s per la vida i per aconseguir allò que necessita, que segurament serà amor i atenció. Aquesta persona no és una víctima per definició sinó que utilitza aquesta estratègia per relacionar-se. Si no n’és conscient, mai no podrà canviar la seva vida perquè ella realment creurà que és una víctima. Però si s’adona que és una estratègia incoherent, que pot haver estat heretada o promoguda per un entorn social, aleshores podrà decidir si la vol seguir exercint o no. I aquesta consciència li donarà coneixement sobre si mateixa i li donarà llibertat per actuar d’una manera diferent. Aquesta persona s’haurà convertit en una mica més “JO SÓC”, haurà decidit i, el més important, serà creadora de la seva realitat.
Hi ha una cita de Ken O’Donnell, consultor i especialista en autogestió i qualitat de vida, que descriu molt bé el que he volgut explicar i diu així: "Si el verb “ÉSSER” és el que regeix la teva vida podràs tenir accés a tot el potencial i qualitats que t’ajuden a ESTAR, a FER i a TENIR el que de veritat desitges. Per alguna cosa ens diem “ÉSSERS” humans".
Entre els molts camins que ens ajuden a descobrir aquest “JO SÓC”, l’Astrologia n’és un de molt eficient i els que han treballat amb ella o s’han fet alguna vegada una consulta d’Astrologia Psicològica saben de què parlo. Perquè? Doncs, perquè l’Astrologia ens permet conèixer d’una manera clara i profunda quins patrons utilitzem per viure. També ens ajuda a entendre perquè els utilitzem i a descobrir quins potencials personals tenim per a canviar-los, en el cas que aquests no siguin coherents o constructius. Com ho fa? La resposta a aquesta pregunta és bastant més complexe i és el que intentaré anar explicant en els articles d’aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada