ASTROLOGIA I CONCEPCIÓ HOLÍSTICA DEL MÓN

Ja des de temps immemorials, l’home ha buscat en el cel respostes a les seves preguntes, protecció per a superar les seves pors i ajuda per a aconseguir els seus anhels i és d’aquest diàleg entre el Cel i la Terra que es va anar construint un llenguatge simbòlic anomenat Astrologia, que té més de 5000 anys d’antiguitat.

Però tot i que les preguntes, les pors i els anhels segueixen essent gairebé els mateixos, la nostra consciència com a humanitat evoluciona i amb ella la nostra visió de la vida. I ara ens trobem en un període on comencem a recuperar una visió més global i interactiva de la realitat, on els processos causa-efecte i una realitat compartimentada deixen pas a una realitat més global i integrada. Una realitat en la qual les parts s’estudien de manera simultània, formant part i alhora co-creant una unitat més complexa, el sistema holístic.

Per entendre més bé el que significa un sistema holístic podríem pensar en el nostre cos. Cada cèl·lula és una part del nostre cos però alhora cada una porta, transcrita en el codi genètic, informació de tot el cos. A més, cada cèl·lula té la capacitat d’interactuar i provocar un canvi en el conjunt, és a dir de co-crear i, alhora totes juntes conformen el que som: una unitat de consciència formada per una, podríem dir metafòricament, miríada de consciències. El mateix passa amb una coliflor.

I el que té de transcendental aquest fet, és que es pot aplicar a qualsevol sistema de la nostra vida, com és la nostra psique, la nostra família, la nostra societat o fins i tot a la nostra espiritualitat. Cada un de nosaltres és una consciència individual dins d’un sistema més gran però alhora té la capacitat de co-crear el sistema al qual pertany d’una manera interactiva i integrada, formant un sistema amb consciència pròpia.

Aquesta visió holística també ens enriqueix amb una nova dimensió a l’hora de mirar la realitat, ja que ens permet observar les múltiples interaccions que es produeixen en ella i, ens orienta cap a la comprensió i la percepció de la importància del context. Si mirem la realitat, o una cosa concreta en el seu conjunt, apreciarem interaccions i subtileses que se’ns escapen quan la mirem de manera disseccionada des de les seves parts. De fet, cada vegada veiem més sovint noves tendències en totes les disciplines que promouen aquesta mirada global i interconnectada, la mirada holística.

I és en aquest context on també l’Astrologia Psicològica té coses reveladores a dir-nos i que es relacionen amb les tres dimensions de l’experiència humana: la personal, la social i l’espiritual, ja que l’Astrologia és justament un dels molts llenguatges, potser el més antic, que ha creat l’home per a fer aquest viatge cap a aquesta consciència holística.

L’Astrologia, en aquest sentit, és un llenguatge simbòlic que ens permet estudiar les parts dins del conjunt i alhora el conjunt com a unitat o sistema i explorar i entendre com les parts co-creen el conjunt.

Si ens referim a la dimensió personal, ens adonarem que per dins constantment sentim necessitats, emocions, bloqueigs, desitjos, potencials, dons, pensaments, creences, etc. Són forces que viuen i volen sobreviure dins nostre i alhora són forces que ens co-creen com a persones i moltes vegades ens costa crear diàleg intern entre elles, especialment quan apareixen contradiccions o friccions. Totes elles habiten en nosaltres i alhora ens conformen com a un tot: com a individu. Són els aspectes de la nostra psique i l’astrologia psicològica ens ajuda a fer-ne una exploració amb profunditat i a descobrir-ne les seves dinàmiques, no sempre beneficioses o coherents i també a descobrir les habilitats, recursos i potencials que tenim per a encarar els reptes personals.

Si ens traslladem a la dimensió social, ens adonarem que passa el mateix, tots com a individus som part i alhora creem un conjunt més gran i global: les nostres famílies, les nostres societats, les nostres cultures i la nostra humanitat. El nostre rol és un rol individual però no aïllat i alhora influeix i és influït pel conjunt. L’Astrologia, sens dubte,  ens pot ajudar a entendre el nostre encaix en les sistemes que habitem i ens pot ajudar a crear unitat i riquesa de la diversitat i a superar les pors, que moltes vegades són les causants del conflicte.

I si ens enlairem a una dimensió més espiritual, també l’Astrologia ens ofereix un marc de referència que l’engloba.

Tenir consciència holística vol dir adonar-se de tot això. En l’esfera personal, vol dir saber què habita dins de nosaltres; vol dir descobrir si aquestes forces que ens conformen funcionen beneficiosament o creen toxines, dins i fora de nosaltres. Vol dir adonar-se de si tenen l’espai de respecte per a poder expressar-se individualment de manera positiva i alhora poder cooperar. Tenir consciència holística vol dir connectar amb la pluralitat i amb la globalitat de cada una de les tres dimensions. I és, sens dubte, el primer pas per a respectar, acceptar, transformar i integrar les individualitats de manera simultània, deixant lloc a l’expressió coherent de cada una i alhora promovent la seva participació beneficiosa en el conjunt.

Entendre que la humanitat i l’univers són també diversos però alhora globals, ens permet començar a respectar, acceptar i treballar per crear de la diversitat, una unitat cada cop més rica i creativa. Una unitat on cada part té el seu rol individual però simultàniament també interactua amb el conjunt per a enriquir-lo i fer-lo evolucionar.

Què més podríem demanar? Tenim al davant una eina i un llenguatge, l’Astrologia, que ens permet crear consciència sobre les parts i sobre el conjunt per tal de generar llaços de respecte i d’acceptació per a construir mons interns, socials i universals millors i més rics.

EL DÉU APOL.LO I EL SOL ASTROLÒGIC. Com la mitologia es reflexa en el simbolisme astrològic.

Després d’un descans estival i en homenatge a aquest estiu que està a punt d’acabar, reprenc el blog amb un article sobre el Sol astrològic.

Als que us agrada l’astrologia, ja haureu sentit a parlar o haureu llegit alguna vegada a Liz Greene. Pels que sou novells en astrologia, us diré que Greene és una de les astròlogues actuals més importants i us recomano qualsevol lectura seva. Fàcilment trobareu llibres seus traduïts al castellà.

Aquests dies estic llegint un llibre d’ella que no està traduït al castellà: “Apollo’s Chariot” (El carro d’Apol.lo). És un llibre d’astrologia per a principiants però, com amb tot el que escriu aquesta autora, llegir-lo i rellegir-lo és converteix sempre en plaer.

Entre moltes altres reflexions profundes i lúcides, en aquest llibre Greene ens fa una interessant comparació entre els atributs del déu grec Apol.lo i el significat del Sol en astrologia. En la mitologia grega, el déu Apol.lo és el màxim representant del mite solar i és a través dels seus atributs i qualitats que anirem entenen més profundament el simbolisme del Sol astrològic.

Així doncs, comencem la comparació:

Segons la mitologia, Apol.lo és el déu de la llum i fa que els fruits de la terra madurin. Si ara ens fixem en com l’astrologia imbueix el Sol d’aquestes característiques, ens adonarem que el Sol astrològic és el receptacle de l’esperit o de la nostra voluntat suprema i fa que els nostres potencials innats puguin madurar com els fruits, permetent que ens desenvolupem i ens expressem.

En la mitologia, Apol.lo és el déu que produeix la mort amb les seves fletxes i és el que s’encarrega de portar al cel les ànimes amb el seu carro. En astrologia, el Sol és on resideix la vida i allò que ens fa sentir vius i a més és el guardià de l’esperit immortal o d’ aquella part de la nostra humanitat que és eterna i immortal.
Mitològicament, Apol.lo és el déu de la curació, el déu de la profecia i el déu de la música. Astrològicament, el nostre Sol reflexa la nostra voluntat de viure i el poder curatiu que té promoure l’autoconsciència. En el Sol també trobem els propòsits vitals que fan que ens desenvolupem com a individus, alhora que ens atorga el poder de la creativitat com a expressió d’aquest esperit individual.

En la mitologia, Apol.lo és el déu que colonitza i funda ciutats i també és el cosmocrator. En astrologia, en el nostre Sol trobem la voluntat de civilitzar-nos internament i de donar ordre i governar tot el que ens representa com a individus.
Mitològicament, Apol.lo és el que trenca els maleficis familiars o fracassa en l’amor i en la paternitat. En astrologia, el Sol reflexa el nostre poder per independitzar-nos dels complexes familiars o dels vincles familiars mentre desenvolupem la nostra individualitat.

L’Apol.lo mitològic és el que mata la serp i el Sol astrològic és el que ens permet humanitzar els instints.

En la mitologia, Apol.lo és l’amant, el company i fins i tot el pare de les Muses. En l’astrologia, el Sol es relaciona amb la nostra inspiració artística i amb la nostra expressió artística i creativa, que és la que ens defineix com a individus únics i irrepetibles.

Com veieu, mitologia i simbolisme astrològic van agafats de la mà i és que a l’antiguitat, molt més que ara, tot formava part d’un mateix tot.

EN QUÈ ES DIFERENCIEN LES CONSTEL.LACIONS DELS SIGNES DEL ZODÍAC?

Amb aquest article, a part de comentar quines són les diferències entre els signes i les constel.lacions del Zodíac, m’agradaria donar resposta a una pregunta molt interessant que ha plantejat l’Anna en el seu comentari, publicat a sota d’aquesta entrada.

Comencem pel tema que ha suggerit l’Anna. Com podem fer coincidir els 360 graus de la circumferència dels signes del Zodíac amb els 365 dies i escaig de l’any? Doncs perquè en un dia terrestre la Terra no avança al voltant del Sol exactament un grau, sinó que en promig és una mica menys d'un grau i a més canvia al llarg de l’any. Això ho va demostrar Kepler amb les seves lleis. Així quan la Terra es troba lluny del Sol, el moviment de la Terra al voltant del Sol és més lent i, en canvi, quan la Terra es troba més a prop del Sol, la seva velocitat és més ràpida. Si fem el promig, es pot considerar que els 360 graus de la circumferència del Zodíac equivalen als 365 dies i escaig de l’any.

Passant al tema que ens ocupa en aquest article: quina diferència hi ha entre els Signes del Zodíac i les constel·lacions que els donen el nom? Doncs diverses.

La més important és que els Signes són porcions d’una franja de cel i en canvi les constel·lacions són estructures imaginàries formades pels estels.

Una segona diferència és que hi ha constel·lacions més llargues i altres més curtes. I en canvi tots els signes tenen la mateixa grandària, és a dir, 30 graus de circumferència. Això és possible perquè els signes són una convenció simbòlica, a l’igual que l’astrologia és un llenguatge simbòlic.

I una darrera, és que el punt 0 del signe d’Àries no coincideix amb el punt 0 de la constel.lació d’Àries. Aquest fet s’anomena moviment de precessió dels equinoccis i és degut a que l’eix vertical de la Terra té un moviment sobre si mateix, anomenat moviment de nutació, i que té un cicle de 26.000 anys. Així, si establim un punt d’origen, com pot ser el punt Vernal, que és el 0º del signe d’Àries o el dia que comença la Primavera astrològica o el 21 de març de cada any aproximadament, veurem que aquest punt es va movent en el cel i que cada 2.000 anys i escaig aquest punt canvia de constel.lació. Per tant, actualment el Punt Vernal, que en un moment determinat es trobava a l’inici de la constel·lació d’Àries i que aleshores coincidia físicament amb el començament del signe d’Àries, ara no es troba a 0 graus del signe d’Àries sinó a 22º36’ del signe de Pisces.

El tema pot semblar una mica complicat, però de fet, per als que l’astronomia no us desperta cap interès especial, el que cal saber és que hi ha un desfasament físic entre els signes i les constel.lacions a causa del moviment de nutació de la Terra.

Com resolt aquest dilema l’Astrologia?

Tenint clar que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic, és més fàcil encarar aquestes dues diferències sense que es produeixin contradiccions. Els astròlegs ho han resolt establint dos sistemes diferents de Zodíac, el Tropical i el Sideri. La majoria d’astròlegs treballen amb el Zodíac Tropical, el qual està basat en les coordenades tropicals, amb les quals el grau 0 del signe d’Àries o primer grau del Zodíac correspon al primer dia de la primavera. En canvi els astròlegs que treballen amb el Zodíac Sideri, basat en les coordenades sidèries, consideren que el grau 0 d’Àries es troba actualment a 22º36’ del signe de Pisces, ja que tenen en compte el moviment de precessió dels equinoccis. Resumint podríem dir que el Zodíac Tropical té com a marc de referència el cinturó del Zodíac que acompanya l’Eclíptica i està basat en els cicles estacionals, mentre que el Zodíac Sideri té com a marc de referència el marc dels estels.

I cada astròleg treballa amb el Zodíac que més s’adiu al seu sistema d’interpretació, ja que l’Astrologia és un llenguatge simbòlic i per tant la decisió es converteix en una qüestió de convencions simbòliques.

PERQUÈ CADA PERSONA PERTANY A UN SIGNE DETERMINAT DEL ZODÍAC ?

Per explicar-vos perquè pertanyem a un signe determinat del Zodíac us he de parlar d’algunes coincidències numèriques.

Per exemple. Els Signes del Zodíac són 12, igual que ho són els mesos de l’any. Cada Signe del Zodíac té 30 graus, gairebé el mateix nombre que els dies que té un mes. I els graus del cercle del Zodíac en són 360, perquè és una circumferència, i coincideix aproximadament amb el nombre de dies que té l’any, és a dir, 365 dies.

En aquesta coincidència numèrica veiem la relació que es va establir entre un fet astronòmic, la durada de l’any, i un llenguatge simbòlic, l’astrologia i per tant ens parla dels fonaments astronòmics de l’astrologia.

D’una banda, el cinturó Zodiacal està format per 360 graus. Si dividim aquests 360 graus en 12 grups, tenim que cada grup conté 30 graus. Així el cinturó Zodiacal té 12 divisions que coincideixen amb els 12 signes: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces. I a cada un d’aquests signes li corresponen 30 graus de circumferència.

D’altra banda, el Sol, vist des de la Terra, triga 365 dies a donar una volta sencera del seu cicle anual i per tant cada dia recorre més o menys un grau de la circumferència zodiacal. Així va avançat. Cada dia avança un grau i quan ha recorregut els 30 graus d’un signe en més o menys un mes, passa al següent signe. Cada mes canvia de signe i va saltant de signe en signe fins que torna a començar al cap d’un any.

Com hem vist, en cada signe el Sol s’hi està aproximadament un mes o 30 dies. Així i coincidint amb el primer dia de la primavera el Sol està situat en el grau 0 del signe d’Àries i avança per aquest signe més o menys a raó de dia per grau, fins que arriba al grau 30 del signe d’Àries, que coincideix amb el grau 0 del següent signe. Per tant canvia de signe i passa a Taure i així successivament. Això vol dir que durant tot aquest mes, vist des de la Terra, el Sol té el signe d’Àries al darrere. En el dibuix de l’article es veu clarament el que vull dir. En aquest exemple, diríem que el Sol es troba a Sagitari perquè té el signe de Sagitari al darrere (però no la constel·lació de Sagitari, ep!).

Si ens ho mirem en el calendari podríem dir que aproximadament el Sol entra en el grau 0 d’Àries el dia 21 de març i recorre tot el signe d’Àries fins el 21 d’abril, per això totes les persones que han nascut entre aquestes dues dates pertanyen al signe d’Àries.

En el proper articles us explicaré quina diferència hi ha entre els signes del Zodíac i les constel·lacions del Zodíac i perquè no coincideixen.

ELS SIGNES DEL ZODÍAC I LES CONSTEL·LACIONS DEL ZODÍAC

Els signes del Zodíac i les constel·lacions dels Zodíac porten els mateixos noms: Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces.

Quan l’home va començar a observar el cel va adonar-se que havien dos tipus diferents d’estels. Uns que es mantenien fixes respecte ells mateixos i uns altres que es movien i que a l’antiga Grècia se’ls va donar el nom de “cos errant” o planeta.

Els primers van ser agrupats en dibuixos que representaven personatges de la mitologia o de la vida quotidiana i així es van originar les constel·lacions que, de fet, són agrupacions d’estels que suggereixen una forma o un concepte. Sapigueu que encara que tots els estels que podem veure al cel pertanyen a la nostra galàxia, la Via Làctia, els estels d’una constel·lació, tot i que sembla que estan físicament agrupats, no ho estan i normalment pertanyen a zones diferents de la nostra galàxia. És a dir, només formen una agrupació aparent als nostres ulls.

Els segons estels que es movien, els errants, eren els planetes visibles a ull nu des de la Terra i eren Venus, Mercuri, Mart, Júpiter i Saturn.

També es van adonar que el Sol i la Lluna i la resta de planetes sempre circulaven per una mateixa franja del cel que se situa 23 graus per sobre i 23 graus per sota de l'Eclíptica (línea per on circula el Sol just en els dos equinoccis i que es correspon amb el pla de rotació de la Terra al voltant del Sol). Com que aquesta franja era important perquè marcava el camí per on passaven el Sol, la Lluna i els planetes, van decidir que les 12 constel·lacions que hi havien en aquesta franja serien simbòlicament més importants que la resta de constel·lacions del cel. Els seus noms eren precisament Àries, Taure, Gèminis, Càncer, Leo, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Pisces i, com haureu deduït, són les que van donar nom als signes del Zodíac.

Així, veiem que el que tenen de particular les constel·lacions que donen nom als signes del Zodíac és que són les que es troben en el camí del Sol, la Lluna i els planetes. Però les constel·lacions del Zodíac i els Signes del Zodíac no són el mateix i això us ho explicaré en un proper article.

A causa del moviment de rotació de la Terra, aquesta franja del cel, té un moviment aparent que als nostres ulls va girant i completa aproximadament una volta cada 24 hores. Aquesta franja la podem anomenar també Cinturó Zodiacal i, com hem vist, està formada pels 12 signes del Zodíac.

DOS ASTRÒLEGS DIFERENTS US DIRIEN EL MATEIX?

Després del darrer article, potser us preguntareu si per una mateixa consulta, dos astròlegs diferents us dirien el mateix. Bona pregunta!

En una consulta astrològica intervenen diversos factors que fan que mai es produeixin dues consultes iguals. Una bona consulta astrològica no és un monòleg de l’astròleg, sinó que és un diàleg, en el qual participen l’astròleg i el consultant i per tant dependrà d’aquestes dues persones.

Pel que fa al consultant aquest pot tenir un dia més o menys receptiu, pot estar més emocional o més racional i pot tenir una comunicació més o menys fluida o fàcil amb l’astròleg.

Pel que fa a l’astròleg, aquest ha de garantir un mínim de qualitat en diversos aspectes. Per començar és primordial que l’astròleg tingui una bona preparació tècnica en termes astrològics i ha d’haver-se preparat bé la lectura. També ha de saber establir una bona comunicació i empatia amb el client, promovent un entorn de tranquil·litat i confiança, en el qual el client se senti còmode i gens amenaçat.

Un altre factor essencial que ha de complir un bon astròleg és un alt grau d’autoconsciència i autoconeixement. Això ajuda a garantir que l’astròleg sigui el màxim d’objectiu possible i no influeixi en la lectura, ni faci cap projecció personal. És a dir, cal que sàpiga no jutjar, ni interpretar sota els seus prejudicis, manies o pors la carta de l’altra persona, perquè aleshores la lectura seria esbiaixada.

A banda d’això, cada astròleg ha tingut experiències diferents, ha fet un treball personal concret i té qualitats, habilitats i actituds diferents i això també impregnarà la consulta. Per tant hi haurà una part de la lectura que segurament serà comuna a tots els bons astròlegs. Però també n’hi haurà una altra que serà de collita pròpia de l’astròleg i vindrà definida per la seva manera especial de veure i viure la vida i per la comunicació que s’estableixi amb el consultant.

És com si us preguntéssiu: tots els amics són iguals? Bé, hi ha certes qualitats que hi han de ser i que són comunes a tots els amics i coincideixen amb la definició d’amic però us adonareu que tots els amics també tenen la seva peculiaritat personal i això és el que els fa diferents i ens enriqueix la vida. I de fet, tots experimentem l’amistat de manera diferent amb cada amic. Doncs, amb l’astrologia passa el mateix!

QUINS TIPUS DE CONSULTES ASTROLÒGIQUES ES PODEN FER?

De consultes astrològiques se’n poden fer de molts tipus ja que hi ha moltes tradicions, escoles i tècniques diferents de treballar l’Astrologia i, com en tot, cada persona escull la que més s’adiu amb la seva manera natural d’entendre i viure la vida.

Des del vessant psicològic es poden fer diferents tipus de consultes i el que m’agradaria en aquest article és fer-vos un breu resum de quines són les consultes astrològiques més comunes. Així trobem:

La CARTA NATAL, que és l’estudi astrològic bàsic i està enfocat a promoure l’autoconeixement i l’autoconsciència. Consisteix en un estudi dels patrons psicològics, emocionals i mentals de la persona i de com els pot utilitzar en les diferents àrees de la seva vida, com són la família, la parella, els fills, l’entorn laboral, l’entorn social o els amics. S’exploren els propòsits vitals, els reptes personals, els potencials, les habilitats i també les pors, els bloqueigs i els complexos i quins recursos pot tenir la persona per a millorar la seva vida i viure-la més creativa i coherentment. La informació es treu de la carta natal, que és la carta astral en el moment del naixement i per fer-la es necessari conèixer el dia, l’hora i el lloc de naixement.

L’ESTUDI DE LES ENERGIES DE L’ANY O REVOLUCIÓ SOLAR, que és un estudi que se sol fer un cop l’any. Es pot fer quan es vulgui però és molt interessant fer-lo un o dos mesos abans de l’aniversari. En aquest estudi s’exploren les tendències internes de la persona durant l’any a venir i també les tendències externes o del seu entorn. Amb aquesta informació la persona pot aprofitar amb més eficàcia i consciència els estats interns i les energies externes. Es basa en l’estudi de diferents tècniques astrològiques i la informació prové de l’estudi de la Revolució Solar, dels trànsits, dels eclipsis, de les progressions i de les direccions per l’any en curs.

Les SINASTRIES. Consisteix en un estudi de les relacions entre dues persones, ja siguin parella, socis de feina, pares i fills o altres. Amb aquest estudi es poden conèixer quins són els punts febles i punts forts de la relació, quins seran els temes conflictius i quins els temes fàcils, quins reptes emergiran de la relació i quins recursos tenen les dues persones per a millorar la seva relació. Es treballa comparant les cartes natals de les dues persones. Per a fer aquest estudi és indispensable que les dues persones estiguin d’acord a fer l’estudi i les dues assisteixin a la sessió.

Les CARTES DE NENS PETITS. Aquest estudi està enfocat als pares per tal que puguin entendre millor els seus fills, puguin respectar la seva individualitat, sàpiguen com promoure els seus potencials i autoestima i puguin ajudar-los a superar pors i inseguretats. No està centrat en el futur del nen, sinó en com els pares poden conèixer millor i ajudar els seus fills.

CONSULTES SOBRE TEMES CONCRETS. Com temes de feina, de vocació, de parella, familiars, personals, etc. En aquestes sessions s’explora el tema en qüestió, quines pors i bloqueigs hi poden haver, quins reptes apareixen i quins potencials té la persona per a superar-los i per prendre decisions amb més consciència i responsabilitat.

TREBALL DE CREIXEMENT PERSONAL. Aquest treball s’inicia amb la carta natal i el treball d’autoconeixement personal que se’n deriva d’ella i, a través de posteriors sessions, es pot anar aprofundint cap a nivells més subtils de creixement personal i/o espiritual.

A banda de les consultes astrològiques que són purament psicològiques, també hi ha dues consultes que són força populars, tot i que s’escapen del camp de l’Astrologia Psicològica. La seva tècnica d’interpretació és una mica diferent i té regles pròpies. Entre les que més destaquen trobem:

L’ASTROLOGIA ELECCIONAL, que s’utilitza per buscar el dia que té les energies més adequades per tal d’iniciar un projecte determinat, com pot ser inaugurar un negoci, casar-se, canviar-se de casa, signar documents, etc.

I l’ASTROLOGIA MUNDANA, que no s’utilitza a nivell personal i consisteix en l’estudi astrològic de la història i la política de països i d’esdeveniments mundials.

Ja veieu que si ens centrem en l’Astrologia Psicològica, es treballa per tal de promoure l’autoconeixement, el desenvolupament dels potencials i la superació dels reptes personals i dirigir tot aquest coneixement cap a una manera més creativa, responsable i conscient de viure la vida. També hi haurà persones a les quals els cridaran propòsits de creixement personal o més espirituals i, en aquest sentit, l’Astrologia Psicològica té potencial de sobres per adaptar-se a les necessitats de cadascú.

Pels que no sabeu com funciona l’Astrològica Psicològica us suggeriria que us llegíssiu els següents articles del blog: “Desfent un malentès sobre l’Astrologia: els astres no ens influeixen”; “Determina l’Astrologia la nostra vida o el nostre futur? ”; o “Entre el Cel i la Terra, un diàleg amb l’Astrologia”. Si feu clic al damunt de cada títol, us apareixerà el text de l’article en qüestió.

L'ANY 2006 PLUTÓ VA DEIXAR DE SER CONSIDERAT UN PLANETA. HEM D'EXCLOURE A PLUTÓ DE LA INTERPRETACIÓ ASTROLÒGICA?

Des del seu descobriment el 1930 per Clyde William Tombaugh a l’Observatori Lowell (Flagstaff, Arizona), Plutó havia estat considerat el novè planeta del Sistema Solar.

Tot i que se sabia que era molt petit, més petit que la nostra Lluna, i que tenia una òrbita molt excèntrica (molt allunyada del Sol en un extrem de la seva òrbita) no va ser fins el 2005, amb el descobriment d’un objecte de la mateixa categoria que Plutó però “més gran que ell” anomenat Eris, que no es va posar en dubte el seu dret a pertànyer al grup de planetes del Sistema Solar.

L’estiu del 2006 Plutó va veure el seu status relegat a una classe planetària inferior. Aquest canvi el va decidir la UAI (Unió Astronòmica Internacional) per tal de classificar correctament el creixent nombre de cossos petits del Sistema Solar que estaven essent descoberts, especialment els pertanyents al cinturó de Kuiper. Així, per votació de la UAI, Plutó va ser expulsat de la categoria de “Planeta” per ser reclassificat com a “Planeta Nan” i juntament amb Eris i amb Ceres va formar un nou grup de planetes nans anomenat “Plutins”, que porten aquest nom en honor de Plutó.

Com us podeu imaginar aquest canvi va provocar cert rebombori en l’àmbit astronòmic i un debat en l’àmbit astrològic. HAVÍEM D'EXPULSAR A PLUTÓ DE LES INTERPRETACIONS ASTROLÒGIQUES?

Per reflexionar sobre aquest punt m’agradaria explicar-vos la història d’una nena anglesa d’onze anys que el 1930 va batejar aquell planeta acabat de descobrir amb el nom de Plutó.

La història comença a Òxford on Venetia Phair, una nena d’onze anys, neboda d’un bibliotecari retirat de la Universitat d’Òxford esmorza amb el seu avi mentre llegeixen, al diari The Times, la noticia de la descoberta d’un nou planeta que encara no té nom. La nena, una bona lectora de mitologia antiga, suggereix que Plutó podria ser un bon nom, ja que encara no ha estat utilitzat per a cap altre planeta i que com a Déu de l’Inframón podria representar molt bé la naturalesa freda, fosca, desconeguda, misteriosa i tan allunyada del Sol d’aquest nou planeta.

Al seu avi la idea li sembla molt encertada i li envia una nota al Professor Herbert Hall Turner, professor d’Astronomia d’Òxford i un dels líders mundials de recerca astronòmica. Aquest astrònom al seu torn fa arribar la proposta a l’Observatori Lowell.

Al cap d’un parell de mesos es fa públic que el nou planeta ha estat batejat amb el nom de Plutó, per suggeriment de la Venetia Phair. En aquesta decisió també hi va influir la casualitat (o no!) que Plutó començava amb les inicials de Percival Lowell, que va ser l’astrònom que va donar el seu nom a l’Observatori Lowell, on es va descobrir el nou planeta.

Aquesta història ens torna a il·lustrar la importància de la simbologia en les nostres vides i com aquesta evoluciona i es transforma juntament amb els nostres canvis socials, científics i culturals i és precisament aquí on vull anar a parar.

Des d’un punt de vista astrològic, i per tant simbòlic, Plutó s’enriqueix amb tota aquesta moguda. Metafòricament és com si Plutó, expulsat del món visible i per tant de la categoria de planeta, és enviat al lloc que li correspon, a l’inframón del Sistema Solar. A més, a partir d’ara comparteix un espai simbòlic amb nous objectes com són Eris i Ceres, tots ells amb la seva mitologia particular.

La naturalesa de Plutó no ha canviat i per tant tampoc la seva simbologia astrològica bàsica relacionada amb l’ús individual i col·lectiu del poder, amb la transformació de la consciència, amb els processos d’eliminació, transformació i regeneració i amb tot el que opera en l’interior dels processos.

Però potser el que està canviant és on ubiquem aquesta simbologia a les nostres vides o com la utilitzem a nivell personal i col·lectiu i potser això ens parla d’una nova manera de veure o d’entendre aquesta simbologia. A més, aquest fet ens pot portar a explorar quina significació poden tenir nous objectes com Eris i Ceres dins l’Astrologia.

Així, més que pensar en excloure a Plutó de la nostra interpretació astrològica el que ha provocat és que encetem noves vies d’investigació astrològica. En aquest sentit, l’Astrologia, a l’igual del que hauria de passar amb la resta de disciplines i coneixements, evoluciona i s’enriqueix amb els canvis que operen dins la nostra societat i cultura.

De Plutó se’n pot parlar molt i molt i en propers articles m’agradaria presentar-vos d’una manera més detallada la seva mitologia i simbologia, la seva relació amb Ceres i explorar quins reptes se’ns obren a nivell col·lectiu ara que Plutó acaba d’iniciar un nou cicle al signe de Capricorn, un cicle que durarà fins el 2023.

QUÈ ÉS UNA CARTA ASTRAL?

La carta astral és l’eina que utilitza l’Astrologia Psicològica per interpretar informació de la psique de la persona. Metafòricament podríem dir que la carta astral és com un mandala energètic o com un mapa de la psique.

Com ja he comentat en diversos articles (cliqueu aquí i aquí, si els voleu llegir), l’astrologia es pot definir com un llenguatge simbòlic que relaciona la posició dels planetes i altres punts amb una estructura psicològica determinada i d’aquesta correlació simbòlica entre els planetes i la psique d’una persona construeix un mapa que pot ser interpretat.

Així, aquest mandala o mapa ens fa de mirall i ens dóna informació sobre el nostre funcionament psicològic, mental i emocional, tant a nivell conscient com a nivell inconscient, i ens ajuda a conèixer-nos millor i més profundament.

La carta astral és un cercle en el qual estan dibuixats una sèrie de símbols. Aquests símbols es corresponen amb els Signes del Zodíac, amb els Planetes, amb certs punts matemàtics, amb el Sistema de Cases i amb els Aspectes. En propers articles us parlaré de què volen dir i quins són cada un d’aquests símbols astrològics.

Així, per l’Astrologia Psicològica la carta astral és un dibuix del cel en el moment exacte del naixement d’una persona i simbòlicament conté l’energia potencial i els patrons que la persona pot desenvolupar. És com la foto simbòlica d’un moment energètic determinat. Per això cada persona té una carta diferent.

Però què passa quan dues persones són bessones i neixen en el mateix moment energètic?

Doncs que malgrat els patrons i l’energia potencial serà gairebé igual, cada una podrà decidir com utilitzar-la. És a dir cada una tindrà llibertat personal o lliure albir per fer-ne l’ús que vulgui o pugui.

Per exemple, si a dues persones que tenen els mateixos anhels, les mateixes pors, els mateixos potencials, els mateixos bloquejos i els mouen els mateixos propòsits els donem dues teles en blanc, els donem els mateixos pinzells, els mateixos colors i els demanem que pintin allò que persegueixen, ben segur que pintaran dues coses diferents. Perquè? Doncs perquè cadascuna té una manera personal única i irrepetible de viure la vida o de pintar un quadre.

L’Astrologia Psicològica no intenta fer encabir una persona dins una carta, perquè seria com empresonar-la, ni busca endevinar què li passarà o com serà o què viurà. El que intenta és treure de la carta astral la informació que a la persona li pugui ser útil en un moment determinat de la seva vida, un moment definit per un estat de desenvolupament personal particular i unes inquietuds concretes.

La carta astral és com un punt d’origen o partida. És com conèixer quines cartes tens. Però el més interessant d’aquesta vida és que la persona és la que decideix com jugar-les. I quan més coneixement es té d’un mateix, millor se sap quin joc de cartes es té i per tant més llibertat es té per jugar la partida. O el que és el mateix, quan més es coneix una persona, més llibertat té per viure la vida. I això és el que intenta fer l’Astrologia, ajudar a conèixer-nos.

Entre el Cel i la Terra, un diàleg amb l’Astrologia

Imagino que molts us preguntareu perquè aquest títol per a encetar un blog on es parlarà d’Astrologia. Doncs perquè el que vull és oferir-vos una aproximació diferent al que se sol conèixer per Astrologia. El meu objectiu serà explorar noves mirades i noves connexions entre l’Astrologia i les nostres vides. Unes vides, que com molt bé diu el principi taoista, es desenvolupen entre el Cel i la Terra. I és que aquesta frase, tal i com anirem descobrint al llarg dels articles que aniré publicant, també defineix molt bé l’essència mateixa de l’Astrologia.

Des de temps immemorials, l’home ha mirat el cel buscant explicacions al que passava a la Terra. D’aquesta observació empírica va néixer un diàleg, en forma de llenguatge simbòlic, que intentà establir un acord amb aquestes forces del cel per tal d’aprofitar conscientment les seves influències. I serà precisament aquest diàleg el que originarà l’Astrologia.

Però, a on ens porta tot això? Com pot ser que els astres influeixin les nostres vides? I la nostra llibertat personal? Qui pot creure en l’Astrologia avui dia? És científica l’Astrologia ? L’Astrologia, ens parla de ciència o ens parla de realitat ? Quines disciplines estan avui en dia en condicions d’establir una realitat absoluta i inamovible ? Reflexionarem sobre totes aquestes qüestions i sobre quin pot ser el paper de l’Astrologia en una societat que està descobrint els conceptes revolucionaris i innovadors de la Física Quàntica i d’altres teories. Us sona ?

Aniré intercalant aquests temes més polèmics amb altres temes de contingut purament astrològic, com les cartes astrals, els significadors astrològics, els signes, els planetes, les cases o els aspectes, tots ells elements que s’utilitzen per fer un estudi astrològic. També hi inclouré articles que faran referència al calendari astrològic en curs i a altres temes menys astrològics relacionats amb tècniques de pensament creatiu, PNL, coaching i d’altres.

Així doncs, benvinguts a aquest nou blog des d’on us convido a iniciar aquest viatge de la mà d’una Astrologia gairebé desconeguda per a molts.