Holístic és un adjectiu que en els darrers anys s’ha posat molt de moda. Però, què vol dir i, sobretot, quines implicacions pot tenir en la nostra manera de viure o d’entendre l’Astrologia?
Quan parlem d’una visió holística del món, ens estem referint a una comprensió del coneixement que no es basa en processos lineals o seqüencials, en els qual les parts s’estudien compartimentades o separades entre elles i sense una visió de conjunt. La visió holística es fonamenta en una comprensió global i integradora en la qual les parts s’estudien de manera simultània i formant part d’una unitat complexa o conjunt. A més, cada part d’aquest conjunt, per minúscula que sigui, no només porta tota la informació del conjunt sinó que a més participa activament del conjunt i l’ajuda a definir o, en altres paraules, a ser el que és. Per tant cada part té alhora un paper interactiu o creador en el conjunt global.
Si pensem en cada una de les cèl·lules del nostre cos, ho entendrem millor. Cada cèl·lula és una part del nostre cos però alhora cada una porta, transcrita en el codi genètic, informació de tot el cos. I a més, cada cèl·lula té la capacitat d’interactuar i provocar un canvi en el conjunt.
Aquesta visió holística també ens enriqueix amb una nova dimensió a l’hora de mirar la realitat, ja que ens permet observar les múltiples interaccions que es produeixen en ella i ens orienta cap a la comprensió i la percepció de la importància del context. Si mirem la realitat o una cosa concreta en el seu conjunt apreciarem interaccions i subtileses que se’ns escapen quan la mirem de manera disseccionada des de les seves parts.
De fet, cada vegada més sovint, veiem noves tendències en totes les disciplines que promouen aquesta mirada global i interconnectada, tal i com molt bé anticipava en Firtjog Capra en el seu llibre El Tao de la Física, defenent la idea que el nou paradigma que està emergent pertany i participa d’aquesta mirada holística del món, en la qual el món es mira des d’una visió integrada i no com una dissociació mecànica de les parts.
Però, quina implicació té això en les nostres vides?
Quan parlem d’una visió holística del món, ens estem referint a una comprensió del coneixement que no es basa en processos lineals o seqüencials, en els qual les parts s’estudien compartimentades o separades entre elles i sense una visió de conjunt. La visió holística es fonamenta en una comprensió global i integradora en la qual les parts s’estudien de manera simultània i formant part d’una unitat complexa o conjunt. A més, cada part d’aquest conjunt, per minúscula que sigui, no només porta tota la informació del conjunt sinó que a més participa activament del conjunt i l’ajuda a definir o, en altres paraules, a ser el que és. Per tant cada part té alhora un paper interactiu o creador en el conjunt global.
Si pensem en cada una de les cèl·lules del nostre cos, ho entendrem millor. Cada cèl·lula és una part del nostre cos però alhora cada una porta, transcrita en el codi genètic, informació de tot el cos. I a més, cada cèl·lula té la capacitat d’interactuar i provocar un canvi en el conjunt.
Aquesta visió holística també ens enriqueix amb una nova dimensió a l’hora de mirar la realitat, ja que ens permet observar les múltiples interaccions que es produeixen en ella i ens orienta cap a la comprensió i la percepció de la importància del context. Si mirem la realitat o una cosa concreta en el seu conjunt apreciarem interaccions i subtileses que se’ns escapen quan la mirem de manera disseccionada des de les seves parts.
De fet, cada vegada més sovint, veiem noves tendències en totes les disciplines que promouen aquesta mirada global i interconnectada, tal i com molt bé anticipava en Firtjog Capra en el seu llibre El Tao de la Física, defenent la idea que el nou paradigma que està emergent pertany i participa d’aquesta mirada holística del món, en la qual el món es mira des d’una visió integrada i no com una dissociació mecànica de les parts.
Però, quina implicació té això en les nostres vides?
El fet de ser conscients que vivim en un món holístic ens obre els ulls i les portes al potencial que tenim per interactuar amb ell i ens permet convertir-nos en creadors de la vida que volem viure. Nosaltres, com a part d’un Univers holístic, també tenim capacitat per a interactuar amb ell i per tant per dirigir la nostra vida o la nostra vivència de la vida, cap allà on desitgem. I és en aquesta mirada que trobem les darreres tendències que ens parlen de la capacitat creativa per a promoure la bona sort o la felicitat o una vida millor. Tenim com a exemples dos best-sellers recents: The Secret, de Rondha Byrne i La Bona Sort, d’Àlex Rovira.
El tema dóna per a molt més i ja en tornarem a parlar. De moment m’agradaria acabar aquest article amb una frase d’Antoni Blay Fontcuberta que ens pot fer reflexionar sobre aquesta qüestió. Diu així: el destí és allò que ens succeeix si no fem res per evitar-ho. I és en aquest principi en el qual també es fonamenta l’Astrologia per tal de millorar les nostres vides promovent una actitud responsable, activa, conscient i dirigida.
El tema dóna per a molt més i ja en tornarem a parlar. De moment m’agradaria acabar aquest article amb una frase d’Antoni Blay Fontcuberta que ens pot fer reflexionar sobre aquesta qüestió. Diu així: el destí és allò que ens succeeix si no fem res per evitar-ho. I és en aquest principi en el qual també es fonamenta l’Astrologia per tal de millorar les nostres vides promovent una actitud responsable, activa, conscient i dirigida.
3 comentaris:
Aquest concepte es fonamental.
Crec que amb el tema aquest també va lligat el concepte de RUTINA i el de TEMPS. Quan més lligats estem al temps, més inèrcia té el destí, i menys capacitat centrífuga tenim nosaltres. De fet, suposo que per això, entre d'altres coses, els nens canvien més que els vells.
Trencar amb la rutina, i no ser esclau del temps crec que és vital, i, relacionat amb l'holística que tu comentes, és el que ens permet tenir poder de decisió en el DIA A DIA, que en el fons és l'únic que existeix.
A veure qui és el guapo que viu un dia sense rellotge...
I què tal un any?
Que cadascú DECIDEIXI...
salut, i petons!
Cristina,
Parles del llibre "El secret", tan de moda en aquests moments. L'has llegit? El recomanes? El fet que sigui un supervendes ha fet que no m'hi hagi interessat fins ara. Sí que he llegit "La bona sort", i m'ha semblat superficial i ple d'obvietats, llibre d'escàs interès que aprofita la moda de l'"autoajuda" per no aportar res de nou. I d'Antoni Blay, què hem de dir... un precursor, un visionari i tot un MESTRE.
Felicitats pel Bloc. SUPERINTERESSANT....
RESPONC AL COMENTARI DE LA MARIBEL
Hola Maribel,
Gràcies pel teu comentari i per llegir i col•laborar en el meu blog!
M'agradaria donar resposta al comentari que em fas.
La lectura del llibre "El secret" és molt personal i, com en tot, cada persona en treu el seu suc particular. Personalment em va agradar més la pel•lícula que el llibre. Crec que és un llibre per a anar llegint per aquí i per allà i no empassar-te’l de cop. Una lectura ràpida el pot convertir en un llibre ridícul i banal. Crec que el més important del llibre és saber trobar la clau i entendre què vol dir la llei de l'atracció. Aquest concepte intenta explicar perquè el pensament i la intenció són tant importants. El pensament pot tenir un gran poder creatiu i aquest poder és el que atrau les coses que pensem a les nostres vides.
En relació al llibre La Bona Sort, tens raó, jo també crec que és un llibre ple d'obvietats. Però a vegades, tot i que no sempre ni per a tothom, en les obvietats es troben les claus i quan més senzill i més directe és el concepte i el missatge, més efectiu i més essencial es torna. Les idees simples a vegades són les que amaguen les grans veritats. A mi personalment em va ajudar a redefinir els conceptes claus però sé que tots som diferents i que cada persona connecta o no amb determinada manera d'escriure o d'expressar-se. Precisament el que enriqueix les nostres vides és que tots siguem diferents i puguem pensar d'una manera particular.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada