dimecres, 24 de desembre del 2008

L’ESTRELLA DE BETLEM VA EXISTIR O VA SER UNA METÀFORA SIMBÒLICA?





Ara que estem a punt de celebrar el dia de Nadal, és un bon moment per reflexionar sobre el món real i el món simbòlic i sobre com aquests afecten les nostres vides. I potser descobrirem que moltes vegades els efectes del món simbòlic són molt més potents del que ens pensem. Precisament això és el que ha fet que en les nostres vides i en les nostres societats, els mites i els arquetips siguin tan essencials.

Si ens parem a pensar, a nosaltres poc ens afecta si l’estrella de Nadal va existir de veritat o si només va ser una metàfora simbòlica creada pels “Magi” que és com s’anomenava aleshores als astròlegs. Perquè? Doncs perquè nosaltres sempre vivim el seu efecte de manera simbòlica. És a dir, per a nosaltres l’estrella de Nadal simbolitza el dia de Nadal i també el Solstici d’Hivern, que són una festa cristiana associada a una festa pagana.

I simbòlicament ambdues representen una estrella brillant en un cel ben fosc o el Yang que neix en el moment de màxim Yin o una intenció d’augmentar la llum en el dia més curt i fosc de l’any i per tant un moment de llum extraordinària en el moment de màxima foscor. Per a la nostra cultura cristiana també representa la vinguda al món del qui porta aquesta llum, Jesús, i de tot el que ell i el Cristianisme representen, és a dir, amor, compassió, fraternitat i sobretot un moment d’unió i joia per gaudir de la companyia dels que més estimem.

Però gairebé sempre, el que vivim simbòlicament també té la seva manifestació física, encara que no sempre puguem veure-la. I per descobrir si va existir o es va observar aquesta misteriosa estrella, haurem de recórrer a l’astronomia.

Hi ha estudis astronòmics que intenten esbrinar si al voltant de l’any 0 es va produir algun fenomen en el cel que pogués relacionar-se amb l’estrella de Nadal i no se n’ha trobat cap de visibilitat rellevant. De fet, l’únic referent històric que se’n té és l’Evangeli de Sant Mateu i aquesta manca de referències també és significativa.

Hi ha, però, diversos esdeveniments que podrien ser bons candidats. El primer comentari astronòmic sobre l’estrella el va fer Kepler al segle XVII i el va relacionar amb la conjunció (que vol dir unió en el cel) de dos planetes, Júpiter i Saturn. Això va passar el 7 aC al signe de Piscis que, casualment o no, és el símbol que representa al Cristianisme. Però aquesta conjunció va ser poc visible. Una altra hipòtesi plausible podria ser l’aparició del Cometa Halley, l’any 12 aC, però la seva visibilitat també hauria estat petita. Una darrera hipòtesi podria ser l’explosió d’una supernova a la Galàxia d’Andròmeda, però també hauria estat difícil veure-la a ull nu.

Què podríem deduir de tot això? Doncs que el fet que el fenomen hagués estat físicament espectacular perd força davant el fet que hagués estat una interpretació astrològica i per tant simbòlica d’un fet astronòmic. Això implica que el simbolisme segurament és molt més present a les nostres vides del que ens pensem.


I per acabar, només desitjar-vos un feliç Nadal i que cadascú pugui somniar amb la seva particular estrella de Nadal!