Des del seu descobriment el 1930 per Clyde William Tombaugh a l’Observatori Lowell (Flagstaff, Arizona), Plutó havia estat considerat el novè planeta del Sistema Solar.
Tot i que se sabia que era molt petit, més petit que la nostra Lluna, i que tenia una òrbita molt excèntrica (molt allunyada del Sol en un extrem de la seva òrbita) no va ser fins el 2005, amb el descobriment d’un objecte de la mateixa categoria que Plutó però “més gran que ell” anomenat Eris, que no es va posar en dubte el seu dret a pertànyer al grup de planetes del Sistema Solar.
L’estiu del 2006 Plutó va veure el seu status relegat a una classe planetària inferior. Aquest canvi el va decidir la UAI (Unió Astronòmica Internacional) per tal de classificar correctament el creixent nombre de cossos petits del Sistema Solar que estaven essent descoberts, especialment els pertanyents al cinturó de Kuiper. Així, per votació de la UAI, Plutó va ser expulsat de la categoria de “Planeta” per ser reclassificat com a “Planeta Nan” i juntament amb Eris i amb Ceres va formar un nou grup de planetes nans anomenat “Plutins”, que porten aquest nom en honor de Plutó.
Com us podeu imaginar aquest canvi va provocar cert rebombori en l’àmbit astronòmic i un debat en l’àmbit astrològic. HAVÍEM D'EXPULSAR A PLUTÓ DE LES INTERPRETACIONS ASTROLÒGIQUES?
Per reflexionar sobre aquest punt m’agradaria explicar-vos la història d’una nena anglesa d’onze anys que el 1930 va batejar aquell planeta acabat de descobrir amb el nom de Plutó.
La història comença a Òxford on Venetia Phair, una nena d’onze anys, neboda d’un bibliotecari retirat de la Universitat d’Òxford esmorza amb el seu avi mentre llegeixen, al diari The Times, la noticia de la descoberta d’un nou planeta que encara no té nom. La nena, una bona lectora de mitologia antiga, suggereix que Plutó podria ser un bon nom, ja que encara no ha estat utilitzat per a cap altre planeta i que com a Déu de l’Inframón podria representar molt bé la naturalesa freda, fosca, desconeguda, misteriosa i tan allunyada del Sol d’aquest nou planeta.
Al seu avi la idea li sembla molt encertada i li envia una nota al Professor Herbert Hall Turner, professor d’Astronomia d’Òxford i un dels líders mundials de recerca astronòmica. Aquest astrònom al seu torn fa arribar la proposta a l’Observatori Lowell.
Al cap d’un parell de mesos es fa públic que el nou planeta ha estat batejat amb el nom de Plutó, per suggeriment de la Venetia Phair. En aquesta decisió també hi va influir la casualitat (o no!) que Plutó començava amb les inicials de Percival Lowell, que va ser l’astrònom que va donar el seu nom a l’Observatori Lowell, on es va descobrir el nou planeta.
Aquesta història ens torna a il·lustrar la importància de la simbologia en les nostres vides i com aquesta evoluciona i es transforma juntament amb els nostres canvis socials, científics i culturals i és precisament aquí on vull anar a parar.
Des d’un punt de vista astrològic, i per tant simbòlic, Plutó s’enriqueix amb tota aquesta moguda. Metafòricament és com si Plutó, expulsat del món visible i per tant de la categoria de planeta, és enviat al lloc que li correspon, a l’inframón del Sistema Solar. A més, a partir d’ara comparteix un espai simbòlic amb nous objectes com són Eris i Ceres, tots ells amb la seva mitologia particular.
La naturalesa de Plutó no ha canviat i per tant tampoc la seva simbologia astrològica bàsica relacionada amb l’ús individual i col·lectiu del poder, amb la transformació de la consciència, amb els processos d’eliminació, transformació i regeneració i amb tot el que opera en l’interior dels processos.
Però potser el que està canviant és on ubiquem aquesta simbologia a les nostres vides o com la utilitzem a nivell personal i col·lectiu i potser això ens parla d’una nova manera de veure o d’entendre aquesta simbologia. A més, aquest fet ens pot portar a explorar quina significació poden tenir nous objectes com Eris i Ceres dins l’Astrologia.
Així, més que pensar en excloure a Plutó de la nostra interpretació astrològica el que ha provocat és que encetem noves vies d’investigació astrològica. En aquest sentit, l’Astrologia, a l’igual del que hauria de passar amb la resta de disciplines i coneixements, evoluciona i s’enriqueix amb els canvis que operen dins la nostra societat i cultura.
De Plutó se’n pot parlar molt i molt i en propers articles m’agradaria presentar-vos d’una manera més detallada la seva mitologia i simbologia, la seva relació amb Ceres i explorar quins reptes se’ns obren a nivell col·lectiu ara que Plutó acaba d’iniciar un nou cicle al signe de Capricorn, un cicle que durarà fins el 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada