Així es titulava l’entrevista que li feien a Richard Tarnas des de La Contra de La Vanguardia el 19 de febrer del 2008.
Richard Tarnas és doctor en Filosofia i Psicologia per Harvard i astròleg arquetipal. Al castellà té publicats dos llibres, La pasión de la mente occidental i Cosmos y Psique. Ambdós totalment recomanables per a qui vulgui fer un viatge “diferent i lúcid” a través de la història del nostre pensament i de les figures que l’han anat modelant.
Per a seguir en la línea dels articles del blog, m’agradaria transcriure-us unes quantes preguntes i respostes d’aquesta entrevista.
Periodista: Influeixen els astres en la meva vida?
R. Tarnas: Vostè i ells estan connectats.
I determinen el que faig?
No és això. Per exemple, quina hora és?
Eh? Són dos quarts d’una.
Com ho ha sabut?
Mirant el rellotge.
I les manetes del rellotge són les causants de l’hora?
No.
Doncs això també passa amb els astres. No provoquen res, són les manetes a través de les quals podem llegir les hores arquetípiques del cosmos.
Però una cosa és el cosmos i l’altre jo.
Ah! Aquí expressa vostè la passió de la ment occidental. Ha volgut separar-se del cosmos fins a sentir-se autònoma i deixar el cosmos com un mecanisme extern i inanimat. Una cosa que és absolutament irreal!
Perquè?
Perquè som cosmos en forma humana! Nosaltres som la manera a través de la qual el cosmos es fa conscient de si mateix. M’agrada com va formular aquesta idea el filòsof Plotí (s III dC): “Tot respira a la vegada”.
Però Saturn és una gran pedra inanimada, mentre que jo sóc la meva psique.
Richard Tarnas és doctor en Filosofia i Psicologia per Harvard i astròleg arquetipal. Al castellà té publicats dos llibres, La pasión de la mente occidental i Cosmos y Psique. Ambdós totalment recomanables per a qui vulgui fer un viatge “diferent i lúcid” a través de la història del nostre pensament i de les figures que l’han anat modelant.
Per a seguir en la línea dels articles del blog, m’agradaria transcriure-us unes quantes preguntes i respostes d’aquesta entrevista.
Periodista: Influeixen els astres en la meva vida?
R. Tarnas: Vostè i ells estan connectats.
I determinen el que faig?
No és això. Per exemple, quina hora és?
Eh? Són dos quarts d’una.
Com ho ha sabut?
Mirant el rellotge.
I les manetes del rellotge són les causants de l’hora?
No.
Doncs això també passa amb els astres. No provoquen res, són les manetes a través de les quals podem llegir les hores arquetípiques del cosmos.
Però una cosa és el cosmos i l’altre jo.
Ah! Aquí expressa vostè la passió de la ment occidental. Ha volgut separar-se del cosmos fins a sentir-se autònoma i deixar el cosmos com un mecanisme extern i inanimat. Una cosa que és absolutament irreal!
Perquè?
Perquè som cosmos en forma humana! Nosaltres som la manera a través de la qual el cosmos es fa conscient de si mateix. M’agrada com va formular aquesta idea el filòsof Plotí (s III dC): “Tot respira a la vegada”.
Però Saturn és una gran pedra inanimada, mentre que jo sóc la meva psique.
El que vostè anomena “la meva psique” no és res més que respiració del cosmos. Cosmos i psique són dues formulacions d’una mateixa i única realitat. I les conjuncions dels astres mostren la dinàmica còsmica. És a dir, la dinàmica arquetípica de la psique.
...
Hi ha lloc per a la llibertat personal?
És precisament una visió participativa de l’home en el cosmos. Cada un de nosaltres és cosmos actuant.
...
Que he d’esperar dels horòscops de la premsa?
Només entreteniment. Es focalitzen en el Sol en el moment del naixement.
...
Té sentit dir Jo sóc Balança?
És com si vostè em diu: sóc periodista. No està expressant la complexitat de la seva persona.
Com veieu, l’article és interessant i revelador. Si us interessa el podeu trobar a l’hemeroteca de La Vanguardia o a Internet.
...
Hi ha lloc per a la llibertat personal?
És precisament una visió participativa de l’home en el cosmos. Cada un de nosaltres és cosmos actuant.
...
Que he d’esperar dels horòscops de la premsa?
Només entreteniment. Es focalitzen en el Sol en el moment del naixement.
...
Té sentit dir Jo sóc Balança?
És com si vostè em diu: sóc periodista. No està expressant la complexitat de la seva persona.
Com veieu, l’article és interessant i revelador. Si us interessa el podeu trobar a l’hemeroteca de La Vanguardia o a Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada