Després d’un descans estival i en homenatge a aquest estiu que està a punt d’acabar, reprenc el blog amb un article sobre el Sol astrològic.
Als que us agrada l’astrologia, ja haureu sentit a parlar o haureu llegit alguna vegada a Liz Greene. Pels que sou novells en astrologia, us diré que Greene és una de les astròlogues actuals més importants i us recomano qualsevol lectura seva. Fàcilment trobareu llibres seus traduïts al castellà.
Aquests dies estic llegint un llibre d’ella que no està traduït al castellà: “Apollo’s Chariot” (El carro d’Apol.lo). És un llibre d’astrologia per a principiants però, com amb tot el que escriu aquesta autora, llegir-lo i rellegir-lo és converteix sempre en plaer.
Entre moltes altres reflexions profundes i lúcides, en aquest llibre Greene ens fa una interessant comparació entre els atributs del déu grec Apol.lo i el significat del Sol en astrologia. En la mitologia grega, el déu Apol.lo és el màxim representant del mite solar i és a través dels seus atributs i qualitats que anirem entenen més profundament el simbolisme del Sol astrològic.
Així doncs, comencem la comparació:
Segons la mitologia, Apol.lo és el déu de la llum i fa que els fruits de la terra madurin. Si ara ens fixem en com l’astrologia imbueix el Sol d’aquestes característiques, ens adonarem que el Sol astrològic és el receptacle de l’esperit o de la nostra voluntat suprema i fa que els nostres potencials innats puguin madurar com els fruits, permetent que ens desenvolupem i ens expressem.
En la mitologia, Apol.lo és el déu que produeix la mort amb les seves fletxes i és el que s’encarrega de portar al cel les ànimes amb el seu carro. En astrologia, el Sol és on resideix la vida i allò que ens fa sentir vius i a més és el guardià de l’esperit immortal o d’ aquella part de la nostra humanitat que és eterna i immortal.
Mitològicament, Apol.lo és el déu de la curació, el déu de la profecia i el déu de la música. Astrològicament, el nostre Sol reflexa la nostra voluntat de viure i el poder curatiu que té promoure l’autoconsciència. En el Sol també trobem els propòsits vitals que fan que ens desenvolupem com a individus, alhora que ens atorga el poder de la creativitat com a expressió d’aquest esperit individual.
En la mitologia, Apol.lo és el déu que colonitza i funda ciutats i també és el cosmocrator. En astrologia, en el nostre Sol trobem la voluntat de civilitzar-nos internament i de donar ordre i governar tot el que ens representa com a individus.
Mitològicament, Apol.lo és el que trenca els maleficis familiars o fracassa en l’amor i en la paternitat. En astrologia, el Sol reflexa el nostre poder per independitzar-nos dels complexes familiars o dels vincles familiars mentre desenvolupem la nostra individualitat.
L’Apol.lo mitològic és el que mata la serp i el Sol astrològic és el que ens permet humanitzar els instints.
En la mitologia, Apol.lo és l’amant, el company i fins i tot el pare de les Muses. En l’astrologia, el Sol es relaciona amb la nostra inspiració artística i amb la nostra expressió artística i creativa, que és la que ens defineix com a individus únics i irrepetibles.
Com veieu, mitologia i simbolisme astrològic van agafats de la mà i és que a l’antiguitat, molt més que ara, tot formava part d’un mateix tot.
Als que us agrada l’astrologia, ja haureu sentit a parlar o haureu llegit alguna vegada a Liz Greene. Pels que sou novells en astrologia, us diré que Greene és una de les astròlogues actuals més importants i us recomano qualsevol lectura seva. Fàcilment trobareu llibres seus traduïts al castellà.
Aquests dies estic llegint un llibre d’ella que no està traduït al castellà: “Apollo’s Chariot” (El carro d’Apol.lo). És un llibre d’astrologia per a principiants però, com amb tot el que escriu aquesta autora, llegir-lo i rellegir-lo és converteix sempre en plaer.
Entre moltes altres reflexions profundes i lúcides, en aquest llibre Greene ens fa una interessant comparació entre els atributs del déu grec Apol.lo i el significat del Sol en astrologia. En la mitologia grega, el déu Apol.lo és el màxim representant del mite solar i és a través dels seus atributs i qualitats que anirem entenen més profundament el simbolisme del Sol astrològic.
Així doncs, comencem la comparació:
Segons la mitologia, Apol.lo és el déu de la llum i fa que els fruits de la terra madurin. Si ara ens fixem en com l’astrologia imbueix el Sol d’aquestes característiques, ens adonarem que el Sol astrològic és el receptacle de l’esperit o de la nostra voluntat suprema i fa que els nostres potencials innats puguin madurar com els fruits, permetent que ens desenvolupem i ens expressem.
En la mitologia, Apol.lo és el déu que produeix la mort amb les seves fletxes i és el que s’encarrega de portar al cel les ànimes amb el seu carro. En astrologia, el Sol és on resideix la vida i allò que ens fa sentir vius i a més és el guardià de l’esperit immortal o d’ aquella part de la nostra humanitat que és eterna i immortal.
Mitològicament, Apol.lo és el déu de la curació, el déu de la profecia i el déu de la música. Astrològicament, el nostre Sol reflexa la nostra voluntat de viure i el poder curatiu que té promoure l’autoconsciència. En el Sol també trobem els propòsits vitals que fan que ens desenvolupem com a individus, alhora que ens atorga el poder de la creativitat com a expressió d’aquest esperit individual.
En la mitologia, Apol.lo és el déu que colonitza i funda ciutats i també és el cosmocrator. En astrologia, en el nostre Sol trobem la voluntat de civilitzar-nos internament i de donar ordre i governar tot el que ens representa com a individus.
Mitològicament, Apol.lo és el que trenca els maleficis familiars o fracassa en l’amor i en la paternitat. En astrologia, el Sol reflexa el nostre poder per independitzar-nos dels complexes familiars o dels vincles familiars mentre desenvolupem la nostra individualitat.
L’Apol.lo mitològic és el que mata la serp i el Sol astrològic és el que ens permet humanitzar els instints.
En la mitologia, Apol.lo és l’amant, el company i fins i tot el pare de les Muses. En l’astrologia, el Sol es relaciona amb la nostra inspiració artística i amb la nostra expressió artística i creativa, que és la que ens defineix com a individus únics i irrepetibles.
Com veieu, mitologia i simbolisme astrològic van agafats de la mà i és que a l’antiguitat, molt més que ara, tot formava part d’un mateix tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada